Foto: arxiu Quepo

Pablo Zareceansky Montserrat (Córdoba, Argentina, 1976) és un dels coordinadors de la xarxa de televisió comunitària La Veïnal. Als 20 anys va aterrar a Barcelona, on s’especialitza en el sector de l’audiovisual iniciant-se en l’antiga Barcelona TV. També va participar en diversos projectes de cinema i publicitat fins a formar part d’El Terrat. Juntament amb Sònia Ros i Julián Altuna van crear Quepo, una organització sense àmbit de lucre que impulsa continguts per transformar la societat. Així, el 2016 posen en marxa La Veïnal, integrat per un conjunt de col·lectius de vídeo participatiu i comunicació comunitària, per ser un mitjà audiovisual de ciutat des d’una perspectiva veïnal i popular. A més de Quepo, hi participen LaMosca.TV, Càmeres i Acció, Teleduca, Neokinok TV, PasoaPaso, UbuTV, elParlante, Fora de Quadre i Telenoika. A Comunicació21, Zareceansky defensa un model televisiu público-comunitari descentralitzat, finançat amb recursos públics i gestionat per comunitats.

Com sorgeix La Veïnal?
Comença l’any 2016, quan a Barcelona s’intueix un canvi de tendència política a la ciutat i que, a més, es posa sobre la taula la possibilitat d’un canvi d’hegemonia cultural. Entenem que gran part d’aquesta hegemonia cultural la construeixen els mitjans. I és quan un seguit d’associacions i entitats que treballem en l’audiovisual participatiu i d’una temàtica social creiem que és el moment de posar en marxa una televisió comunitària.

Amb quina finalitat?
Ser una eina potent que generi un altre relat informatiu, principalment en allò que passa als barris de la ciutat que no recullen els mitjans convencionals, i amb la intenció de recuperar el model descentralitzat de televisions de barri que havia tingut Barcelona en els inicis de la democràcia.

Ha canviat l’escenari televisiu a Barcelona?
Amb el pas dels anys, els diferents governs socialistes de la ciutat van anar empobrint les diferents televisions de barri (que estan agonitzant), trencant la tradició de televisió de barri per acabar centralitzant el model a través d’una televisió com betevé. La Veïnal neix com a televisió comunitària, ambiciosa, d’abast municipal, amb una lògica descentralitzada, participativa, on les veïnes i els veïns acabin sent els productors dels seus propis continguts.

La Veïnal és una alternativa a l’actual model de televisió pública de Barcelona?
No som l’alternativa a betevé, que és un mitjà tradicional i convencional. La Veïnal és un complement, una veu reconeguda que omple un buit molt gran que hi ha en la comunicació de la ciutat des de l’àmbit més social i de col·lectius comunitaris. Som una veu necessària, que es té molt poc en compte, i que representa la capacitat de la ciutadania d’expressar-se per si mateixa.

“Tenim la intenció de recuperar el model descentralitzat de televisions de barri que hi havia a la ciutat”

Què teniu en comú les associacions que aglutina La Veïnal?
La majoria de les associacions que en formem part tenim un recorregut des dels anys 90 amb una tradició lligada a la participació ciutadana, d’acompanyament de col·lectius que elaboren els seus propis continguts i que tenen una potència social i comunicativa. I és així perquè vivim en el moment de major producció audiovisual de la història de la humanitat, i som les persones les que generem els nostres continguts amb els recursos que ens ofereix la tecnologia.

Com es desenvolupa el concepte de l’audiovisual participatiu?
No és un concepte, és un seguit de metodologies en les quals la informació no la cobreix un periodista ni s’aborda amb la seva única mirada per acabar explicant allò que considera rellevant. Es tracta d’un procés en el qual un grup de persones defineixen allò que és rellevant i produeixen la informació. Cadascú amb el seu accent.

Aquest grup de persones necessàriament no han de ser periodistes?
No, poden ser infants d’una escola, gent gran d’un centre de dia o una associació de veïns. Un dels objectius és que les persones que participen del projecte vagin empoderant-se des de l’educomunicació i aprenentatge per ser cada cop més autònoms, fins al punt de poder elaborar ells mateixos els continguts. La direcció, la mirada i l’enfocament acaba sent responsabilitat del col·lectiu i no d’un periodista.

“Som una veu necessària que representa la capacitat de la ciutadania d’expressar-se per si mateixa”

Té desavantatges aquesta metodologia de treball?
Sí, el temps i la velocitat de l’elaboració del producte. I també la qualitat en l’enregistrament, ja que no és fet per professionals. Ens calen eines i infraestructures perquè els ciutadans puguin elaborar els seus continguts audiovisuals. Per això, a les institucions públiques els plantegem un model de televisió público-comunitari descentralitzat, finançat amb recursos públics i gestionats per comunitats. Hi ha exemples en altres àmbits de la ciutat que demostren la seva viabilitat.

Com es finança actualment el projecte?
Els recursos que tenim són molt limitats, i el suport majoritari és del programa Cultura Viva de l’Institut de Cultura de Barcelona. Estem explorant altres vies de finançament.

Com s’organitza de portes endins La Veïnal?
Hem constituït tres grups veïnals: Poble-sec, el Carmel i Sant Andreu. Elaboren un magazín estable, cadascú al seu ritme, i per això hi ha diferents velocitats. En els propers mesos hi haurà un nou grup al Raval, i l’objectiu és aconseguir un grup estable a tots els districtes de la ciutat. A més d’aquest contingut, també en captem de persones que fan continguts audiovisuals i que no tenen cabuda en cap altre mitjà. La Veïnal vol ser un repositori de contingut col·lectiu i social de la ciutat de Barcelona.

Quins són els reptes a curt i mitjà termini del projecte?
El primer repte és tecnològic: és previst un redisseny del portal web que s’adapti a la televisió digital, amb usuaris descentralitzats i un mapa d’espais disponibles per a la ciutadania. Per això, és previst elaborar un mapa d’espais públics i comunitaris de la ciutat per comprovar els seus recursos audiovisuals perquè els ciutadans puguin accedir-hi. I un tercer repte és a les comunitats: fins ara s’agrupaven territorialment, i ja s’estan creant grups temàtics d’interès, com els drets laborals i el feminisme.