Ramon Torrents: “Hi havia una connotació negativa cap als mitjans gratuïts que avui, sortosament, s’ha enterrat”

Ramon Torrents Panés (Barcelona, 1972) és editor dels diaris SomGranollers i SomVallès, mitjans de comunicació de proximitat de la cooperativa Abacus. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, té un postgrau en Periodisme Social i de Proximitat. Com a periodista va iniciar-se professionalment en mitjans locals de premsa escrita i ràdio. L’any 2001 va cofundar Contrapunt, editora de Contrapunt Diari de Mollet, que va ser distingida amb el Premi Tasis-Torrent (2006). És membre de la junta directiva de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) des de 2007 i ha format part de la comissió de comunicació de Clade i dels consells rectors de Contrapunt i el Grup Cultura 03 (posteriorment, Som). A Comunicació 21, Torrents posa en valor els mitjans locals gratuïts.

Fa unes setmanes, la xarxa de comunicació de proximitat líder al Vallès Oriental Som va rebre el Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat en la categoria en català. Què ha suposat aquesta distinció?
Sempre que reps un premi del sector s’agraeix i, sobretot, ens referma la feina que estem fent i ens esperona a tirar endavant. És una alegria, tenint en compte que el nostre dia a dia està marcat amb totes les misèries i les grandeses que té el nostre sector.

Què aporta l’AMIC a l’ecosistema comunicatiu català?
Vertebració. El sector de la comunicació a Catalunya sempre ha estat una espècie de regne de taifes en el qual totes les famílies tenien petits mitjans de comunicació, i l’AMIC (abans ACPG) era un grup d’editors que es reunien i posaven en comú quines eren les dificultats del sector. Avui, l’AMIC vertebra un ecosistema molt complex i, davant d’aquest món canviant, les entitats que en formen part necessiten el seu aixopluc. Té una fortalesa cabdal.

Vostè és editor. És una figura en perill d’extinció?
La figura de l’editor actual d’un mitjà generalista no té res a veure amb la de l’editor d’un mitjà local ni amb com era anys enrere. Avui l’editor té tots els papers de l’auca. Hi ha editors que, a més, exerceixen de directors, de caps de redacció o de distribuïdors. Ara bé, l’editor continua sent una figura vàlida. A Abacus en diem publisher, que fuig del model clàssic com a editor.

“Tot i que es diu que avui es llegeixen menys diaris, em resisteixo a idiotitzar la gent”

A la carrera de Periodisme hauria d’afegir-s’hi una branca d’especialització com a editor?
Potser no, seria començar la casa per la teulada. Penso que la professió s’ha de pensar com un gremi artesanal, que comences des de baix i amb els anys vas escalant. En el meu cas, avui puc ser editor perquè he fet tots els papers de l’auca durant 25 anys i m’he  amarat de totes les funcions que aglutina la feina. I és així com puc orientar millor tot l’equip: des de la gestió, la distribució i la nredacció. Per això, considero que a les facultats és més important que els estudiants de Periodisme aprenguin a tenir esperit crític o la confrontació de les fonts. Veig molt més urgent aquest aspecte que no pas a especialitzar-se com a editor.

Què és millor per a un editor, que s’hagi format en l’àmbit del periodisme o de la gestió empresarial?
Una barreja de tots dos. Un editor ha de tenir molt coneixement de l’edició empresarial i, al mateix temps, una sensibilitat pels continguts. Perquè un mitjà tingui continuïtat han de quadrar els números. En aquests anys, he vist projectes preciosos concebuts exclusivament per periodistes que han hagut de plegar veles. I això passa perquè no tenen un procés d’empresarialització al darrere d’aquests mitjans. Per contra, hi ha exemples de mitjans que compten amb un estricte gestor empresarial i no tenen en compte el tracte amb els continguts. Per això, el balanç és fonamental.

Som és una xarxa de mitjans de comunicació multicanal de referència al Vallès Oriental. Quines són les capçaleres que en formen part?
El diari digital comarcal SomVallès i nou capçaleres locals: SomGranollers i SomlesFranqueses, a l’àrea central de la comarca; i SomMollet, SomParets, SomSantFost, SomMartorelles, SomlaLlagosta, SomMontornès i SomMontmeló, en l’àmbit sud (la subcomarca del Baix Vallès).

Quines peculiaritats té aquesta comarca quant a la informació de proximitat?
És una comarca molt fragmentada, i no és l’única. És molt difícil crear un mitjà de comunicació que qualli abraçant les diferents realitats que té cada ciutat i poble. Sense anar més lluny, Granollers i Mollet del Vallès tenen una personalitat i una dinàmica pròpies malgrat estar distanciats per pocs quilòmetres. Hi ha mitjans que ho fan, sí, és el cas d’El 9 Nou. Totes les opcions són legítimes. Ara bé, nosaltres vam entendre que era molt millor separar aquestes realitats. I així és com apostem per la hiperproximitat, amb una informació encara més propera per al ciutadà.

A banda de l’aposta per la hiperproximitat, també han apostat per la gratuïtat dels continguts.
Així és. Fa uns anys, hi havia una connotació negativa cap als mitjans gratuïts que avui, sortosament, s’ha enterrat. Avui hi ha molts mitjans de comunicació gratuïts que ofereixen periodisme de qualitat. Que malauradament els mitjans de pagament hagin vist caure les vendes no tenia res a veure amb els mitjans gratuïts ni amb la irrupció dels digitals. Vull pensar que els mitjans gratuïts estem creant nou públic lector que pot arribar a consumir productes de pagament.

Amb el bagatge de 25 anys de recorregut, quina seria la radiografia dels mitjans de proximitat al Vallès?
Als mitjans de comunicació ens han posat a prova totes les crisis, absolutament totes. El 2001, quan vam néixer, només a Mollet del Vallès hi havia cinc capçaleres en paper, era una autèntica bogeria. Amb el pas dels anys, s’ha anat regulant i s’ha normalitzat, especialment en el paper. Però l’escenari ha canviat molt, ja que avui s’hi han sumat el digital i les xarxes socials, que fa 25 anys no hi eren.

“L’AMIC vertebra un ecosistema molt complex i, davant d’aquest món canviant, les entitats que en formen part necessiten el seu aixopluc”

La marca SomVallès està arrelada als diferents territoris on actua, és reconeixible?
Sí, que ho digui jo fa lleig, ja que soc part interessada [riu]. Si no estiguéssim arrelats difícilment seguiríem existint. L’arrelament el tenim, sobretot, on té presència el paper: Granollers i Mollet del Vallès i els municipis del seu entorn.

Com treballen les diferents capçaleres del grup, s’estableixen sinergies?
Hi ha dues redaccions: Granollers i Mollet. Cadascuna treballa a la seva manera, les sinergies són petites, enfocades des d’un vessant comercial i algunes informacions que afectin globalment a tot el territori. Cada redacció, per separat, atén millor el seu propi mercat, però sobretot perquè són bancs d’aprenentatge. Si separem redaccions, aquelles accions que fem bé o no tan bé les podem explicar a l’altre i podem confrontar models i apostes.

Som és una capçalera lligada intrínsecament al paper. És un format que té els dies comptats?
No voldria ser un defensor d’una causa perduda, que no penso que ho sigui. Cada cop més, la majoria de professions estaran vinculades amb les pantalles. Però hi ha una necessitat de desconnectar de les pantalles i la lectura en paper representa un gaudi i un cert repòs per a la vista. Ara bé, estem veient com estan tornant els discs de vinil i les cafeteres italianes, vull pensar que el paper encara té recorregut. Especialment, en els mitjans de proximitat. Més enllà del suport financer, els editors tenim un repte: com servim i diferenciem la informació en digital i en paper.

Tenen previst ampliar el nombre de capçaleres?
No ho tenim previst, a curt termini.

I quant a nous formats, volen endinsar-s’hi?
Estem aprofundint en el vessant audiovisual, perquè hi ha més demanda. Tot i que es diu que avui es llegeixen menys diaris, em resisteixo a idiotitzar la gent. Reinventar-nos provoca que ens estem perdent en molts formats i en continguts que no treballem prou, i això és un problema. Tinc la sensació que som un sector que s’autoanalitza excessivament, les pizzeries no ho fan tant.

Què vol dir?
M’adono que en el nostre sector sempre ens estem obligant a innovar. Continuant amb el símil de les pizzeries, per innovar en la nostra oferta hi sumem sushi, empanades argentines i pollastres a l’ast. Pot ser que hi sumis, però possiblement, les pizzes, que era el negoci original, no acabin sent igual de bones que al principi. Per això, reivindico els pizzers i els ingredients originals, que en el nostre sector són els periodistes i els continguts de qualitat. Volent reinventar-ho tot acabarem perdent l’essència del periodisme. Ho admeto, soc un reaccionari [riu].

“Som un sector que s’autoanalitza excessivament, les pizzeries no ho fan tant”

Des de fa quatre anys, la cooperativa Som es va integrar a Abacus. Què ha significat aquest acord?
Com a generadors de continguts, a la cooperativa Som tenim moltes fortaleses, però, en canvi, hi havia febleses, especialment a l’hora de finançar grans projectes, per una manca de musculatura. Amb la fusió amb Abacus tanquem un cercle de necessitats: aportem una capacitat estratègica, generem continguts i podem distribuir-ne de propis i d’altres. I sempre amb una premissa: hem d’oferir continguts per ser útils a la societat. Avui la competència no només és el mitjà que tens més a prop, també ho són Amazon i Instagram.

Quin paper juga la premsa de proximitat en la construcció de la identitat comunitària?
Tot i que cada cop és més complex, els mitjans són fonamentals per dos motius. D’una banda, pel sentiment de pertinença que s’estableix quan un mitjà parla directament de tu, això fa que et vinculi directament amb la comunitat. Ara bé, tant és legítim aquell qui vol viure en l’anonimat com aquell qui vol tenir una presència activa en la comunitat. I de l’altra, per contraposar la informació interessada, i no parlo exclusivament de les administracions. En una comunitat, el periodisme hi posa l’accent.

El periodisme està prou reconegut en la societat?
Fa uns anys hi va haver una crisi de reconeixement de la societat cap a la tasca del periodista. Hi ha gent que va confondre que per publicar una foto a xarxes o fer una piulada ja podia exercir com a periodista. Vull pensar que això ho hem superat. I aquí vull reivindicar els mitjans de proximitat: som la premsa de confiança.

Albert Aguilera: “Helena Garcia Melero té carisma, empatia i vocació de servei públic: és la millor comunicadora del país”