Fèlix Noguera: “Sense bon periodisme no hi ha projecte que avanci”

Fèlix Noguera és el director general de Prensa Ibérica a Catalunya i les Illes Balears, i recentment va ser distingit amb el Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat a la trajectòria professional. Es va incorporar a Regió7 el 1994 com a director financer, i un any després va ser nomenat gerent del mitjà. El 2009 també va assumir la gerència del Diari de Girona. El 2014, va ser nomenat director general de gestió de Prensa Ibérica a Catalunya, i cinc anys més tard va assumir la gerència general d’El Periódico en el marc de la renovació de l’estructura directiva iniciada arran de l’adquisició de Grupo Zeta. A Comunicació 21, Noguera passa balanç de la seva gestió en un dels grups mediàtics de referència a l’Estat espanyol.

L’enhorabona pel Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat a la trajectòria professional. Què suposa aquesta distinció?
[Somriu] Moltes gràcies. Com vaig dir en l’acte de lliurament del premi, el jurat va estar poc inspirat el dia de la resolució dels premis. Quan un rep un premi a la trajectòria és perquè ja s’està fent gran i no sé si l’estan convidant a jubilar-se. I de jubilar-me no en tinc pas ganes, m’ho continuo passant molt bé en aquest ofici.

En l’acte de lliurament del premi, vostè va elogiar la figura de l’editor, exemplificant-la en els propietaris del seu grup, Javier Moll (a qui el Govern li ha atorgat la Creu de Sant Jordi) i Arantza Sarasola.
Sí, perquè en aquest sector cal posar en valor la figura de l’editor. I jo ho vaig personalitzar en els propietaris del meu grup, perquè ho representen com ningú. En la meva intervenció també vaig voler retre un homenatge a un sector que m’ha donat tant en aquesta vida.

L’editor és una espècie en extinció?
Espero que no. Crec que en l’àmbit de la comunicació hi ha una munió d’iniciatives que entusiasmen l’audiència, però segurament avui ser editor és més complex que no pas abans.

Per què?
En un entorn que cada cop és i serà més digital, hi ha un increment en la necessitat quant a la tecnologia i al coneixement. Abans depenies exclusivament de si el mercat t’acceptava o no, i avui estàs condicionat per grans corporacions que decideixen molt en el teu propi negoci. Avui l’algoritme de Google té molt poder de decisió, mana molt! I en tenim un control molt escàs. Avui és menys costós un projecte en format digital que no pas en format paper, però que triomfi té més complexitats.

“La d’editor és una feina molt vocacional. És una figura que barreja la formació periodística i la gestió empresarial”

Creu que a les facultats de periodisme hi hauria d’haver una branca per especialitzar-se en la figura d’editor-emprenedor?
Les facultats de periodisme haurien de fer un esforç per explicar als estudiants el model de negoci i com està evolucionant més enllà dels coneixements periodístics, que també són imprescindibles i es mantenen intactes. Sense bon periodisme no hi ha projecte que avanci. Així i tot, per tirar endavant qualsevol projecte és important entendre com funciona aquest negoci.

Què és millor per a un grup de comunicació: un editor format en periodisme o que vingui de l’àmbit de la gestió empresarial?
Jo diria que una barreja entre la formació periodística i la gestió empresarial. La d’editor és una feina molt vocacional. Sobretot ha de ser algú que cregui en la comunicació, en la llibertat de premsa i en la necessitat d’informar la comunitat, però sempre amb la pretensió que sigui negoci. No podem identificar un editor amb una oenagé. La salut dels mitjans té a veure amb poder exercir la informació amb un cert grau de llibertat, i això només t’ho garanteix una certa salut econòmica.

Anirem desgranant la seva vida professional. A Regió7 vostè, com a director financer i gerent, va fer tàndem amb l’aleshores director de la capçalera i fundador, Gonçal Mazcuñán. A Manresa va viure els millors anys de la seva vida?
[Somriu] Aquells anys van ser molt divertits, però he tingut la sort que m’ho he passat molt bé sempre. Treballo en un sector apassionant, i avui encara continuo gaudint moltíssim. Per tant, no tinc millors ni pitjors anys.

Què ha aportat a l’estratègia de Prensa Ibérica en territori català?
És difícil fer un balanç individual tenint en compte que el nostre ofici és molt coral. Ara bé, he intentat aportar en tot allò que he pogut, especialment a l’hora de cohesionar Prensa Ibérica i Grupo Zeta. Va ser una operació molt rellevant, ja que hi havia dues dinàmiques de treball i requeria un procés d’adaptació. Per sort treballo en un grup que té grans professionals i una visió molt clara de poder escalar en l’àmbit del grup totes aquelles iniciatives exitoses que sorgeixen des de les diferents capçaleres. Aquesta és una de les nostres grans fortaleses.

Vostès es van trobar amb una dificultat afegida: adquireixen Grupo Zeta (empresarialment al límit) i pocs mesos després han de fer front a la pandèmia. La covid-19 va alterar el pla de negoci previst?
Sí, per descomptat. La prioritat principal va ser l’encaix entre els dos grups. La comanda més directa que vaig tenir en els inicis va ser revertir el clima laboral a El Periódico, ja que havia estat implicat en diversos processos d’ERO i ERTO. Per tant, el que m’ha tocat més directament, sempre de la mà amb l’Albert Sáez, director del diari, ha estat engrescar tota una redacció –sumant-hi el diari Sport– perquè miressin en positiu la nova etapa amb Prensa Ibérica.

L’encaix amb Prensa Ibérica està executat del tot?
Mai es pot dir que està del tot fet, però ha passat prou temps perquè tots els professionals que hi estem implicats vegin que el de Prensa Ibérica és un projecte guanyador. Veig tothom implicat i alineat per tirar-lo endavant.

“Les facultats de periodisme haurien de fer un esforç per explicar als estudiants el model de negoci”

En un context mediàtic tan canviant i ple de turbulències de forma permanent, quin és el full de ruta de Prensa Ibérica a Catalunya?
El full de ruta té un objectiu clar: ser líders a Catalunya, tant en l’àmbit digital com en format paper. De fet, a Catalunya, si avui sumem l’audiència de totes les nostres capçaleres ja som líders, tenim més usuaris únics que la resta.

El grup està fent una aposta molt forta pel projecte CRónicas, amb més de 70 edicions hiperlocals que han posat en marxa per tot Espanya, menys a Catalunya.
La marca CRónicas a Catalunya, de moment, no l’hem utilitzada, però és possible que acabem assenyalant algunes iniciatives sota aquesta marca. Prova d’això és que des de Prensa Ibérica considerem el Diari d’Igualada com un model de CRónicas, ja que és una aposta clara de periodisme hiperlocal.

Hi ha plans a Prensa Ibérica per seguir expandint-se o adquirir nous mitjans?
En els darrers anys, el grup ha adquirit El Correo Gallego i El Correo de Andalucía. I a més, ha creat CRónicas en diferents territoris, en plena expansió. Qui millor respondria aquesta pregunta seria l’editor, però com a grup hem demostrat que sempre estem oberts a implicar-nos en aquelles iniciatives que poden sumar en el nostre projecte.

Catalunya és la regió d’Europa on es concentren més capçaleres i projectes de comunicació. Creu que el mercat català ha tocat sostre?
És molt difícil aventurar-se a dir si ha tocat sostre. L’ecosistema comunicatiu català és molt generós, compta amb moltes capçaleres i iniciatives molt potents, i això no vol dir que no n’hi tingui cabuda cap altra. Prova d’això és el nombre de capçaleres que integren les diferents associacions de premsa que avui hi ha a Catalunya, fa goig i respecte, a la vegada. Ara bé, com sempre, i en qualsevol projecte, cal tenir l’enginy per encertar-la.

Creu que el futur de la viabilitat del periodisme passa per aliances amb altres sectors com l’educació, la tecnologia o la cultura, com ho demostra l’acord que ha signat Prensa Ibérica amb la Fundació “la Caixa” a Madrid per impulsar les edicions hiperlocals de CRónicas?
En un entorn tan digitalitzat, en el negoci de la comunicació és fonamental la dimensió i sumar un gran volum d’usuaris únics. A Prensa Ibérica ho tenim molt clar. Si a més a més, som capaços de teixir complicitats amb altres sectors com l’educació, la tecnologia o la cultura, sumarem valor afegit. Ara bé, per poder sobreviure en l’àmbit generalista del sector és rellevant tenir dimensió i volum. És possible que hi hagi iniciatives molt més petites que se’n surtin perquè aconsegueixen treballar bé un determinat nínxol. Ara bé, en l’àmbit generalista, la dimensió és determinant.

Què hi guanya un mitjà local que s’integra a Prensa Ibérica?
Incrementa les possibilitats de rendibilitat, tant en l’estalvi de despeses com en la generació d’ingressos. Més enllà de sumar molts mitjans, formar part d’un grup com el nostre et permet dotar d’unes estructures transversals en molts àmbits del negoci: quant a tecnologia, en capacitat comercial o en el disseny del producte. En canvi, fer-ho de forma individual, qualsevol mitjà no tindria la mateixa capacitat.

“El que està penalitzant els diaris en paper és la mala salut del canal: els quioscos”

Com es treballa la fidelització de l’audiència en un entorn tan saturat?
Un directiu de Prensa Ibérica diu que, en aquests moments, aquest negoci és el de “sorber y soplar”. Per una banda, estem treballant la generació de comunitats d’usuaris amb un ús molt intensiu de continguts de qualitat i, a la vegada, no renunciem a fer notícies que puguin esdevenir virals, sempre des d’una perspectiva d’utilitat per al lector, que et generin molta audiència i ens permetin captar-ne de nous. Només així pots accedir a determinades campanyes de publicitat.

Estan explorant noves formes de monetització digital?
Sí, estem treballant en totes les formes que se’ns acudeixen, des del format digital, en paper, a les xarxes i en esdeveniments.

A Girona, el lideratge d’El Punt Avui ha estat sempre molt hegemònic. Ara bé, Diari de Girona li està prenent protagonisme. Com s’explica?
Diari de Girona, com a marca de Prensa Ibérica, ha fet una aposta molt clara pels continguts locals i fer-ne un distintiu diferenciador. Al mateix temps, hem apostat, també, pels continguts digitals. Prova d’això és que l’audiència ens ho està començant a reconèixer, ja que en els darrers EGM hi ha un empat tècnic. Sí que El Punt Avui ens supera quant a subscriptors, però en l’àmbit digital ens situem molt per davant. Trencar inèrcies no és fàcil en un territori, però a Girona fa temps que piquem pedra i hi tenim molt camí a recórrer. Des de Prensa Ibérica hi posem tot l’esforç per consolidar aquesta dinàmica de creixement.

Què creu que diferencia Prensa Ibérica d’altres grans grups mediàtics de l’Estat?
El que realment diferencia el nostre grup respecte dels grans grups mediàtics són els editors, que creuen fermament en aquest negoci i que tenen la voluntat de persistir i continuar empenyent. I que a més han tingut la visió suficient per anar adaptant-ne el model que ha requerit el mercat en cada moment.

Prensa Ibérica és el líder a l’Estat espanyol en difusió i nombre de capçaleres, però creu que capitalitza prou bé aquest lideratge?
En els darrers anys, el grup s’ha anat transformant i fa un salt gegant quan adquireix el Grupo Zeta. Actualment, a Prensa Ibérica estem reivindicant la nostra posició, cada cop més ens aproparem al lloc que ens correspon dins el sector.

Un dels projectes que va impulsar Prensa Ibérica va ser El Periódico de España amb la idea de capitalitzar una marca que donés cobertura a tot el grup.
Sí, El Periódico de España té un encàrrec diferent al de l’inici, i continua sent molt rellevant a Madrid. Un dels nostres eslògans com a grup és la suma de veus, perquè entenem que la realitat de tot l’Estat no s’explica només des de Madrid, i aquesta és també la funció d’El Periódico de España. Però l’estratègia de Prensa Ibérica també passa per potenciar elperiodico.com com a marca digital més representativa del grup i amb l’objectiu que es col·loqui entre les cinc capçaleres digitals més llegides de tot l’Estat espanyol.

Quina mirada hi posa en el futur dels diaris en paper?
En aquests moments, el futur del diari en format paper és molt més bo que no pas el futur dels quioscos. No hi ha un problema de caiguda de vendes dels diaris, el que està penalitzant és la mala salut del canal: els quioscos. I, possiblement, en part és responsabilitat dels mateixos diaris –que som el suport– que no els hem cuidat prou.

“El que realment diferencia el nostre grup respecte dels grans grups mediàtics són els editors”

En plena digitalització dels mitjans, el suport paper encara és viable?
Sí, ho és. Prensa Ibérica som més forts com a grup perquè editem diaris de paper. Ara bé, hem d’assumir que tenim una pedra a la sabata: l’evolució del canal de venda, el quiosc, amb el qual hem treballat directament. Això ens obligarà molt més a treballar en l’àmbit de la subscripció per intentar arribar als lectors que ens volen continuar llegint en el format tradicional.

En aquests darrers anys, també s’ha dit que els diaris de paper es plantejaven la possibilitat de publicar dos o tres cops per setmana en lloc de cada dia com fins ara. Això passarà?
No soc massa partidari d’aquests canvis de periodicitat. Als lectors no els podem trencar l’hàbit de llegir el diari cada dia.

Imprintsa ha sobreviscut a una lluita de titans: tant Cre-a de Grupo Godó com Gráficas de Prensa Diaria de Grupo Zeta (que Prensa Ibérica va absorbir) s’han vist obligades a tancar les seves enormes rotatives. En canvi, Imprintsa s’ha fet forta. La dimensió de la rotativa ha jugat a favor seu?
El que ha jugat a favor d’Imprintsa és l’aposta que n’ha fet l’editor. Possiblement, també per la bona feina de gestió que està fent Imprintsa en la seva aposta pel client –sigui propi o extern– quant al servei i posant en valor la qualitat. Per això, des del primer dia va voler passar tota la normativa exigida quant a la qualitat. Per tot plegat, té unes instal·lacions modèliques i adequades a la nova realitat del negoci.

María Dolores Masana: “Com a reportera vull posar en valor la mirada amb ulls de dona en una guerra”