Foto: Joanna Chichelnitzky

Sergi Cebrián de Anguera (Barcelona, 1984) és el nou cap d’esports de betevé rellevant Jordi Montalbo, qui ha estat al capdavant d’aquesta redacció els últims quatre anys. Llicenciat en Periodisme a la Universitat Blanquerna-Ramon Llull, acumula onze anys a la cadena pública barcelonina, després del seu pas per 8tv i CNN. A Comunicació 21, Cebrián explica com acabarà aquesta temporada i avança alguns dels objectius que ja establert per al proper curs, on vol potenciar l’aposta pels caps de setmana.

Acabes de ser nomenat director d’esports de betevé.
He agafat el relleu a mitja temporada d’un projecte que ja estava en marxa i això significa que l’acabem amb moltes coses per tancar i començant a planificar la pròxima. Ha estat un aterratge intens [somriu].

Acumules onze anys a la casa, i hi has fet de tot. Com t’ajuda aquest bagatge a betevé?
He fet de tot: a esports, tant en ràdio i televisió, després vaig passar a informatius, i he estat a estratègia i nous formats, així que he fet tots els papers de l’auca. Per tant, m’ajuda molt, perquè conec molt bé el funcionament intern de la tele i pràcticament tothom qui hi treballa, i això em dona facilitats per començar aquesta nova etapa.

Què suposa rellevar Jordi Montalbo?
Un repte, perquè ha estat un referent els quatre últims anys. Ell ha fet una feina molt ben feta i ha impulsat el departament d’esports cap a les noves tendències. És un amic i sé que el tinc al costat, tenim molt bona relació i sé que li puc preguntar qualsevol dubte que tingui.

“L’audiència ens busca perquè oferim partits i competicions que no hi són en la televisió convencional”

Com t’ha deixat la redacció d’esports?
Jo ja la coneixia, perquè estava a dins, i quan en Jordi Montalbo marxa, ha suposat un xoc, perquè era un líder nat, però la resta de companys s’ho han pres bé, perquè hi haurà continuïtat en el projecte que estem iniciant ara i estan contents.

Creus que des de betevé esteu marcant un estil propi quant a la informació esportiva?
Penso que sí i, tot i que som una televisió local, tenim la vocació d’informar més enllà de la frontera barcelonina. Actualment, una història ben explicada pot arribar a qualsevol indret, i nosaltres estem al dia a dia de les competicions mentre que també portem històries de persones.

Aquesta temporada, el futbol ha estat un dels plats forts de betevé. Per què es va decidir apostar-hi tan decididament?
És un peix que es mossega la cua, perquè ja fa molts anys que apostem pel futbol català i barceloní, fem el seguiment dels clubs de barri i és cert que les aficions per alguns clubs com el Club Esportiu Europa o la Unió Esportiva Sant Andreu també s’ha retroalimentat del seguiment que nosaltres hi donàvem. Una cosa va portar a l’altra, i aquesta temporada el futbol s’ha endut molts titulars per part nostra, però hem cobert molts més altres esports.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Quin és el factor diferencial pel que fa als esports de betevé?
Els grans mitjans de comunicació fan el seguiment dels clubs més grans i nosaltres també ho fem, però podem i hem de donar veu als altres clubs.

Per què?
Perquè ens agrada i perquè tenim la vocació de servei públic, som la televisió de Barcelona i tots els clubs de la ciutat tenen dret a tenir-hi representativitat. Si no es parla d’ells, serà molt difícil que creixin, així que nosaltres ho fem d’una manera molt natural.

Com ha ajudat que La Xarxa també s’hi hagi bolcat?
Ha ajudat molt, ja fa molts anys que hi convivim. Som dos mitjans locals i aquesta unió ens va perfecta, perquè ens retroalimentem amb clubs de Barcelona que juguen fora i clubs del país que juguen a la capital. La relació amb La Xarxa és boníssima, ens ajudem molt quant a esdeveniments i coproduccions, i esperem que segueixi així.

“Hi haurà continuïtat en el projecte d’esports a betevé”

Quina resposta teniu per part del públic, sobretot en les últimes temporades, en què heu estat encara més a prop de l’actualitat?
A la televisió convencional tens una limitació pel que fa a la interacció amb el públic, però l’aparició de les xarxes socials ha fet que el públic ens busqui, ens enviï missatges i opini sobre el que oferim. L’audiència ens busca perquè oferim partits i competicions que els interessa, i ens hem convertit en referència en les finestres que no són la televisió convencional.

La consolidació de la informació esportiva de betevé s’ha exemplificat les dues últimes temporades?
Penso que sí, hem cobert molts esdeveniments esportius i ha demostrat que betevé té la capacitat i les persones per fer-ho, i que, tot i que siguem una televisió local, tenim la magnitud com per ser en aquests esdeveniments.

Per què és important que una televisió local demostri aquest múscul?
Perquè de vegades, quan es parla de periodisme local es minimitza la seva funció, i betevé ha demostrat que és molt important i que els mitjans locals són clau.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Com conviviu amb les grans cadenes catalanes?
La relació amb TV3 és molt bona, hi tenim contacte habitual. Al capdavall, som televisions públiques amb la mateixa vocació, i entre totes ens hem d’ajudar i alinear, la col·laboració és necessària.

Encara queden plats forts d’aquesta temporada?
Ens els hem menjat tots! [somriu] Comencem a pensar en la pròxima temporada.

De cara al pròxim curs, vols donar continuïtat al que s’ha fet fins ara?
Sí. A betevé ha entrat una nova direcció fa pocs mesos i s’estan començant a implementar nous canvis que es veuran a partir del setembre, i pel que fa a esports, també en viurem. La intenció és donar continuïtat al que s’ha fet i donar impuls en diferents aspectes. M’agradaria que es reforcés l’aposta dels esports del cap de setmana, i aquest serà el canvi principal.

“Quan es parla de periodisme local es minimitza la seva funció, i betevé ha demostrat que és molt important i que els mitjans locals són clau”

Quins són aquests aspectes?
Volem cobrir esdeveniments més grans, no només el dia a dia de les competicions. També pretenem mantenir l’aposta pel futbol català i el waterpolo, i rellançar una nova visió a les xarxes socials per connectar amb els nous públics.

Des de betevé s’està normalitzant que les dones també puguin cobrir la informació esportiva?
Sí, però és una mancança que hem tingut des de fa molts anys. En l’última etapa és una tendència que s’ha intentat revertir i les darreres contractacions han estat de dones, no només perquè ho siguin, sinó perquè ho fan molt bé.

El directe és la clau, per a vosaltres, en la informació esportiva?
Crec que sí, sobretot durant els caps de setmana. L’aposta del directe és essencial per als esports.

Foto: Joanna Chichelnitzky

La informació esportiva i els mitjans que la cobreixen sempre han estat qüestionats. Com creus que estan representats, a Catalunya?
És difícil dir-ho, però és veritat que la informació esportiva s’ha polaritzat molt, sembla que només es pugui parlar del Barça i del Madrid, i que els programes s’hagin convertit en espectacles. Penso que hi ha d’haver de tot. Des de betevé intentem abastar-ho tot i oferir informació contrastada i amb rigor, tot i que també intentem afegir-hi una petita dosi de xou, perquè si no pot ser avorrit el que expliquem. Això no vol dir que fem clickbait ni espectacle, sinó que busquem la manera de fer atractiva la informació sense caure en la rutina.

A Madrid es fa més xou que a Catalunya. Per què creus que hi ha tanta diferència?
No t’ho sabria explicar, però crec que amb els anys s’ha accentuat cada cop més i la sensació és que no tenen aturador.

Volies acabar treballant en informació esportiva o ha estat la teva trajectòria la que t’hi ha portat?
No era el que volia fer, perquè vaig començar a estudiar Periodisme sense tenir-ho del tot clar i després de provar diferents coses. I va funcionar [somriu], vaig començar a treballar-hi i la meva vocació era ser periodista, no periodista esportiu. Però els esports m’agradaven, se’m donaven bé, i quan em va sorgir l’oportunitat de dedicar-m’hi, m’hi vaig enganxar.

“Amb la nova direcció a betevé s’estan començant a implementar nous canvis que es veuran a partir del setembre”

Vas néixer a Gràcia i hi has viscut sempre, com veus actualment el barri?
A mi m’agrada molt, tot i que hi va haver una època on hi havia molts turistes i hípsters, però crec que ha anat baixant una mica en detriment d’altres barris de la ciutat. Les meves filles van a l’escola a Gràcia i hi fem vida, així que hi estic molt a gust.

Encara es manté l’esperit de barri?
Sí, però hi ha hagut molts canvis, perquè les ciutats evolucionen. No crec que Gràcia sigui un barri tan turístic com n’hi ha d’altres, a Barcelona.

És habitual, el teu exemple?
Cada cop menys, perquè la ciutat t’expulsa pels preus que hi ha dels lloguers, i les ciutats s’estan desnaturalitzant cada cop més.

Laia Pedrós: “En el periodisme cada cop hi ha més dones i els propers anys hi haurà més dones directores”
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram