Xavi Mujal (Solsona, 1972) és periodista i l’actual director general de Ràdio i Televisió d’Andorra. Viu al Principat des dels 4 anys quan els seus pares van traslladar-s’hi. Com a periodista ha treballat a Ràdio Nacional d’Andorra, Andorra 7 Ràdio (emissora del grup Premandsa, que ja no existeix) i després a RTVA. Primer com a cap d’informatius i després com a director general, càrrec en el qual ja porta set anys. L’empresa de radiodifusió pública del Principat d’Andorra suma més de 25 anys de recorregut. Actualment gestiona un canal de televisió, dues emissores de ràdio i un lloc web. A més, és membre de la Unió Europea de Radiodifusió des de 2003. A Comunicació 21, Mujal traça la situació que viu RTVA en relació amb el model de televisió a Catalunya i a França.

Set anys com a director general. Quin és el llegat que et va deixar el teu predecessor, Francesc Robert?
L’anterior director general, Francesc Robert, va tenir un paper rellevant per eixugar el deute de RTV Andorra, de més de 5 milions d’euros, que des de l’àmbit financer vivia una situació límit i col·lapsada. Amb l’afegitó que, degut a la manca d’inversió, tecnològicament estava molt antiquada i estava totalment en perill. Així, Robert és qui posa el comptador econòmic a zero amb la sensibilitat del Govern d’Andorra.

Quina ha estat la teva tasca en aquests darrers anys?
El primer que vaig fer va ser sol·licitar una auditoria de sistemes, una radiografia que em va permetre elaborar un diagnòstic més acurat i traçar la inversió necessària. A partir d’aquí vaig posar ordre en els procediments de treball, identificar cada àrea, i atorgar-li les seves competència amb uns objectius molt clars. Així hem actualitzat tecnològicament l’empresa, som a punt de finalitzar el procés de digitalització de l’àrea de continuïtat, i apostant clarament pels informatius com a senyal d’identitat. A banda de seguir digitalitzant el fons històric de la casa, que no deixa de ser la memòria audiovisual del país.

I ara?
Hem convertit RTVA en un actor rellevant i transcendent per a la societat andorrana. Aquesta és la nostra essència, a més de ser l’altaveu d’aquells esdeveniments que es fan a Andorra i que tenen una projecció internacional. D’alguns en formem part d’emetre el senyal o d’oferir contingut.

Quins?
Des de les visites dels reis d’Espanya, del copríncep Macron, la cimera iberoamericana, els campionats d’esquí de muntanya o el festival de música Jambo. O fins i tot l’aposta per andorranitzar el Tour de França o la Vuelta. No fem res que no facin les grans televisions de la resta de països europeus. En canvi, no apostem per l’elaboració de programes a excepció del Club Piolet, una aposta de la casa per intentar aproximar l’oferta de RTV Andorra als més petits. És una tasca que està escrita en la llei de l’audiovisual d’Andorra.

“El periodisme a Catalunya i a l’Estat espanyol està molt atrinxerat. El periodisme que es fa a França es troba un pas més endavant”

Quina repercussió està tenint la pandèmia per a RTVA?
Durant la pandèmia el telespectador ha recorregut a RTVA com a mitjà de difusió que proporciona contingut oportú i fiable al nostre país. RTVA ha estat l’únic canal que informa els ciutadans sobre l’actualitat més propera d’Andorra i crec que ho hem fet bé. Ha estat un repte i, al mateix temps, una experiència increïble. Hem donat respostes als nostres espectadors i ens hem guanyat la seva confiança.

Hi ha hagut molt més consum de RTVA del que és habitual entre el telespectador andorrà?
Sí, així és. I no hem d’oblidar que a Andorra es poden veure fins a 179 canals des de l’oferta de la TDT i la que ofereix Andorra Telecom a través de la fibra òptica. El consum de mitjans a Andorra és similar a Catalunya o Espanya, amb TV3 i Telecinco entre les cadenes més vistes. En aquests darrers mesos, RTVA, que sol situar-se en el sisè o setè lloc durant la franja d’emissió dels informatius, ha estat la primera opció per al públic durant els butlletins de notícies, i això ens fa molt contents.

Tot i formar part d’un país petit, RTVA és membre de la Unió Europea de Radiodifusió. Què suposa?
Té un pes rellevant i ens fa ser un actor dins el panorama audiovisual europeu exercint les competències que tenim com a país. En les trobades de treball de la UER, qui s’asseu al costat de les principals televisions de França, Espanya o Alemanya és RTVA i no pas TV3. Aquest és un fet diferencial que, en un any de pandèmia, el ciutadà encara va poder comprovar que és una realitat.

Andorra està situada geogràficament entre Catalunya i França. La referència televisiva de RTVA va més direccionada a TV3 o als canals francesos?
Des d’un punt de vista empresarial, fixar-se en TV3 no només seria agosarat sinó erroni. A RTVA tenim com a referència el model de France 24, amb qui tenim una relació estreta i amb qui cada tarda connectem amb l’emissió d’un espai de 30 minuts diaris en francès, que és una llengua vehicular al Principat. A partir del setembre vinent hi haurà noves col·laboracions amb France 24 que reforçaran el nostre compromís.

Hi trobeu diferències entre el model televisiu català i el francès?
Sí, tot i que el model televisiu de TV3 ha estat el referent per a la majoria dels periodistes andorrans, el model televisiu de RTVA és France 24 i no TV3. Tot i que la professionalitat i la qualitat que ofereix TV3 està fora de qualsevol dubte, actualment el periodisme a Catalunya i a l’Estat espanyol està molt atrinxerat. I d’això ens n’adonem aquells qui també consumim el periodisme que es fa a França, que es troba un pas més endavant.

“Andorra no disposa d’una llei de mitjans audiovisuals i cal tirar-la endavant perquè es fa molt necessària”

Quins són els reptes de RTVA que hi ha sobre la taula?
El repte més important i el més immediat és la posada en marxa a partir del setembre del nou plató d’informatius i les noves dinàmiques de treball dins la redacció per explicar Andorra d’una manera diferent al que havíem fet fins ara. Amb una mirada més allargada, hi ha dos grans esdeveniments el 2023: la Copa del Món d’esquí alpí i les eleccions al Govern d’Andorra.

Entre els deures a impulsar, la nova llei de l’audiovisual a Andorra.
Així és. Em van designar com a chef de file per a l’annex 11 de l’acord d’associació amb Europa que contempla tots els continguts audiovisuals. Es tracta d’una experiència molt interessant, tractant d’entendre les normatives europees, com la Directiva de serveis de mitjans audiovisuals, i com aplicar-les al nostre país. Andorra no disposa d’una llei de mitjans audiovisuals i cal tirar-la endavant perquè es fa molt necessària.

Què permetrà aquesta llei?
Les directives europees són senzilles d’implementar i ens situarà al mateix nivell a Europa, tot i que el país sigui més petit que la majoria. Podrem tenir un marc per al contingut disponible a Andorra i, quan el contingut no compleixi, les autoritats reguladores hauran d’intervenir, ja sigui per qüestions publicitàries, programes infantils o diversitat i inclusió, que està regulat per la Unió Europea, per citar alguns exemples. És molt necessari posar-ho en marxa.