Xavier Abelló (Tarragona, 1962) és el director gerent de TAC 12, el canal de televisió que forma part del Consorci per a la Gestió de la TDT del Camp de Tarragona (TACOALT) de les comarques del Tarragonès, la Conca de Barberà i l’Alt Camp. Llicenciat en Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, es considera un tastaolletes i ha treballat en diversos àmbits. A la ràdio va iniciar-se a Ràdio Reus i SER Tarragona fins a dirigir Ràdio Salou; en premsa escrita va participar en el projecte fallit de Nou Diari com a director; en la premsa institucional com a cap de comunicació a l’Ajuntament de Tarragona i al Consell Comarcal del Tarragonès, fins a aterrar en el món de la televisió: de Canal Reus TV a Canal Blau i TAC 12. A més, des de fa 18 anys és professor associat de periodisme de la URV.

Quins eren els antecedents i projectes televisius visibles al Camp de Tarragona abans de la posada en marxa de TAC12, fa més d’una dècada?
El primer intent de projecte televisiu que hi va haver al Camp de Tarragona va ser iniciativa de l’Ajuntament de Tarragona amb la transmissió de dues festes major de Santa Tecla per exportar-la arreu del país. Canal Reus TV va ser el primer projecte de televisió local professionalitzat del Camp de Tarragona. A més de Tarraco Visió i Més TV –en la qual vaig ser-ne director–, TAC12 va aparèixer l’any 2009 quan s’estava esgotant el projecte de Canal Català.

Coincideix amb la nova planificació de freqüències que contemplava el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Local de 2004.
En un principi, i tal com preveia aquest mateix pla elaborat pel Govern espanyol, al projecte s’hi van sumar els ajuntaments de Tarragona, Salou, Vila-seca, Valls, Torredembarra, Montblanc i Constantí. Tres anys més tard s’hi va afegir Altafulla, i l’any passat l’Espluga de Francolí. Des del primer dia, TAC12 va ser un projecte excepcional perquè, a banda de RTV El Vendrell, és l’única televisió de referència del Camp de Tarragona, allunyada de Barcelona i la segona corona metropolitana on hi conviuen la majoria de televisions locals públiques i privades del país. Actualment som una referència al territori, però també en el món de la televisió local catalana.

Un projecte cuinat amb inversió pública entre ajuntaments amb l’afegitó de confluir-hi diferents opcions polítiques. Com s’ho ha manegat des de la direcció?
D’entrada que no ho he fet sol, sinó que el mèrit ha estat compartit amb molts altres professionals. I he de subratllar que, en els diferents consells d’administració que ha tingut TAC12, s’ha treballat amb molta generositat i amb molt d’esforç, i que des del primer moment es va tenir clar que per mantenir la continuïtat del projecte calia aïllar tot el soroll possible. I això no vol dir exclusivament els diferents tons polítics entre ajuntaments, sinó les diferències territorials. Tot plegat, no només ha consolidat el projecte, sinó que ha anat creixent, passant de set a nou ajuntaments al llarg d’aquesta dècada, i superant moments complexos.

TAC12 té previsió d’ampliar la presència de més ajuntaments?
Actualment sobre la taula no n’hi ha cap. L’única carpeta oberta que tenim seria la presència d’un municipi més en la nostra cobertura informativa o d’un consell comarcal, però sense tenir presència en el consell d’administració.

Quines complexitats sorgeixen des del punt de vista d’elaboració de continguts entre el ventall de municipis que abraceu?
El nostre projecte té una complexitat afegida que requereix posar-hi més dedicació, tenint en compte que oferim un servei d’informació a nou municipis amb unes peculiaritats molt diferenciades entre ells. Uns a la costa i la resta a l’interior. Davant d’aquest escenari i en un món comunicatiu global, la prioritat passa per l’especialització. Encara que TAC12 sigui un mitjà petit, l’especialització ens permet posar-hi un distintiu que et fa ser diferent de la resta.

Quin és el distintiu de TAC12?
La programació dona prioritat als continguts informatius amb programes estrictament d’informació local a la graella. Ara bé, la nostra especialització passa pel món dels castellers –abracem les millors places del país–, la cultura popular i els esports. Són continguts que tenen un pes específic al territori i que, a partir d’aquests continguts de molta qualitat que realitzem, ens permeten obrir la mirada i compartir-los a través dels canals de La Xarxa. Aquest producte de qualitat acaba sent l’aportació que fa TAC12 arreu del país.

L’any passat van emetre una sèrie documental sobre la batalla de l’Ebre, aportant nous elements amb una clara vocació de periodisme local. Aquest seria un altre distintiu de TAC12?
Sí, el projecte Tremolors, amb la coproducció del Canal Terres de l’Ebre, va ser una sèrie de 18 episodis sobre la batalla de l’Ebre que ens va posicionar en la recuperació de la memòria històrica al territori. Aquest forma part dels projectes de continguts que vam iniciar fa un any i que, si tot va bé, l’any que ve tenim previst elaborar nous continguts amb l’estètica d’un documental posant la mirada més local. L’abril de 2021 es commemorarà el 80è aniversari de la proclamació de la República a Tarragona. Seguirem posant tots els esforços a elaborar continguts de qualitat que, de retruc, serviran per enfortir els arxius municipals.

La graella televisiva de TAC12 té com a prioritat la producció pròpia.
Així és. TAC12 emet diàriament dues i hores i mitja de producció pròpia. Hi ha dues franges diferenciades, migdia i vespre, i oferim programes de petit i gran format. Tenint en compte que la prioritat passa per informar sobre els municipis que formen el consorci de TAC12, l’espai Saló de plens té un gran protagonisme.

La Xarxa abraça les televisions locals de Catalunya. És una fórmula idònia a l’hora de compartir continguts?
És una fórmula molt positiva i el paper de La Xarxa era i continua sent vital per mantenir l’equilibri del panorama de les televisions locals del país. I enmig d’una pandèmia com la que vivim encara la fa més rellevant. Més enllà de l’intercanvi de continguts i de materials, la complicitat i l’intercanvi d’experiències també sumen.

En la darrera dècada s’han viscut una munió d’avenços tecnològics. Com s’hi han adaptat?
Des del primer moment hem tingut clar que era una prioritat. Evidentment sempre voldries ser a primera fila, però així i tot, els avenços tecnològics ens han permès més capacitat operativa d’elaborar continguts, i d’alguna manera ens han fet consolidar encara més el projecte. Anys enrere recordo que quan canviaves de canals estatals, nacionals i locals sí que hi trobaves diferències, sobretot en l’escenografia, però des de fa uns anys tot s’ha equiparat molt i pràcticament no en detectes cap. Això ha permès equiparar visualment la qualitat de les televisions locals de Catalunya respecte a l’oferta de canals nacionals i estatals.

El fet de viure allunyats de la centralitat barcelonina els ha permès enfortir la seva pròpia idoneïtat com a proposta televisiva al camp de Tarragona?
És així. El que potser per a Barcelona no seria prioritari, per a TAC12 la informació del Camp de Tarragona és la més rellevant. I els diré més: els mitjans d’abast nacional ni volen ni poden competir amb els mitjans locals. A Catalunya si no existís la televisió local hi hauria un buit rellevant en el panorama comunicatiu, perquè és qui aporta diversitat. I en cap cas parlo de diversitat ideològica, sinó d’una oferta que és necessària i imprescindible.

Tot i així, sempre tenen a cau d’orella que els mitjans locals són l’escola de futurs periodistes i comunicadors.
Això em treu de polleguera! I puc assegurar que a TAC12 hi ha professionals com jo que hem triat treballar als mitjans locals. Hem superat molts perjudicis i s’ha treballat en aquest aspecte per deixar enrere aquesta mena d’afirmacions, però encara hi ha algú qui posa en dubte la credibilitat de les televisions locals perquè som de poble.

TAC12 té algun projecte previst a mitjà o llarg termini?
La situació actual de pandèmia ho està condicionant absolutament tot i estem més preocupats del que passarà demà que no pas del demà passat. I és així perquè la situació és excepcional. Més enllà de l’adaptació tecnològica i de posar l’accent a elaborar sèries documentals d’abast local i d’adaptar-nos al nou model de consum de televisió, la prioritat és ara mateix la gestió diària d’un moment d’excepcionalitat.