Ángeles Durán (Castelló de la Plana, 1973) és presidenta de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB) des de fa quatre anys. Ha treballat com a cap de premsa a la Universitat Jaume I de Castelló, la Conselleria de Treball i Formació i la Cambra de Comerç. Actualment col·labora com a columnista en diversos mitjans de les Illes i és professora del Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez formant a futurs periodistes.

Quina és la missió de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears?
La defensa de la professió periodística, des de la responsabilitat i l’ètica deontològica. Representem el sector, donem visibilitat a la professió dins la societat balear. Ho fem integrats a la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE).

Quants professionals s’hi apleguen a l’APIB?
Som una vuitantena. Hi ha altres periodistes estrangers que exerceixen la professió a les Illes Balears, però tenen la dificultat que no se’ls convalida l’homologació de la titulació. Hi ha professionals interessats en formar part de l’APIB però no compleixen els requisits que estableix la FAPE.

Com està afectant la pandèmia de la Covid-19 en el sector de la comunicació a les Balears?
Última Hora, Diario de Mallorca i El Mundo, les tres capçaleres de referència, han aplicat un ERTO. Des de l’APIB ens preocupa que els ERTO s’acabin transformant en ERO i que afectin els llocs de treball.

El Mundo ha pres una mesura inèdita fins ara, a les Illes Balears.
El cas d’El Mundo és singular tenint en compte que, després de 40 anys de presència en paper als quioscos, no és previst que torni en paper fins després de l’estiu. Des de l’APIB veiem amb preocupació que aquesta mesura, que ara és provisional, es mantingui a partir del setembre i la societat balear perdi un referent en paper.

Vostè viu i exerceix com a periodista a Mallorca des de fa 15 anys. Quin ha estat el moment més àlgid per als mitjans de comunicació balears?
Fa tot just sis mesos enrere. La pandèmia de la Covid-19 ha tallat en sec el moment més dolç del periodisme a les Illes Balears. La crisi econòmica de 2008 va ser duríssima i el periodisme va tocar fons. Però, poc a poc, el sector es va anar aixecant fins al punt que fa mig any enrere hi havia mitjans que no trobaven professionals per cobrir la demanda de feina existent. Malauradament, l’escenari que ens vindrà ara no tindrà res a veure.

On posen l’accent, ara mateix?
En l’educació mediàtica, en un projecte que vam presentar temps enrere a la Conselleria d’Educació del Govern balear. Es tracta de visualitzar els mitjans de comunicació a les aules. Un cop superem la pandèmia de la Covid-19 ens plantegem impulsar-lo per lliure o cercant altres suports econòmics, perquè no volem que es quedi amagat en un calaix.

Les últimes dades confirmen un augment significatiu dels mitjans editats en català a les Illes Balears. Com ho veu des de la seva posició a l’APIB?
És molt positiu. Quanta més oferta i mirades hi hagi, més plural serà la nostra societat i més fort serà el periodisme fet a les Illes Balears. És bo per a aquella part de la societat balear que amb aquests mitjans editats en català trobin la complicitat de llegir i entendre el món amb la seva pròpia llengua. Així que és una molt bona notícia.

Quina és la principal mancança que té el periodisme a les Balears?
La independència econòmica dels mitjans respecte dels poders públics. Hi ha massa dependència de les subvencions d’administracions públiques i això fa que hi hagi més incertesa i poca estabilitat. Hi ha altres casos de mitjans més locals que tenen l’avantatge de la proximitat com a valor afegit, però els manca un grup darrere amb un accionariat potent econòmicament que generi més fermesa. A les Balears es fa un periodisme molt rigorós, interessant i digne, però la crisi econòmica, i ara amb la pandèmia sanitària, porta més precarietat. Ara bé, crec que no és un problema només a les Illes, sinó que s’estén arreu de l’Estat espanyol.