Carles Marquès (Ciutadella, 1970) és periodista i des de fa 30 anys exerceix la professió a l’illa de Menorca. Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment treballa com a redactor dels serveis informatius de la delegació d’IB3 Televisió a Menorca. Anteriorment havia treballat al Diari de Menorca, Última Hora – Menorca, El Mundo, RNE i RTVE, entre d’altres. A Comunicació 21, Marquès reivindica la singularitat informativa de l’illa de Menorca i defensa el periodisme de qualitat en un moment incert per a la professió.
Sempre has treballat a Menorca.
Sí, el periodisme de proximitat sempre m’ha semblat molt atractiu. Menorca és casa meva i penso que és una bona oportunitat per exercir-lo. Tot i que sempre m’he considerat un periodista de premsa escrita, m’he acabat dedicant professionalment a la televisió. Així i tot, encara hi mantinc certs lligams escrivint a Descobrir Catalunya o El Temps.
Reivindiques el periodisme de soca-rel.
Sí, perquè el periodisme actual està en perill. I ho està perquè té diverses mancances: cada cop hi ha menys vocacions i la irrupció del periodisme digital ens porta molta menys qualitat. Amb això no vull dir que tot el periodisme digital no sigui de qualitat, però hi ha la tendència a prioritzar el clic per davant del periodisme ben fet, d’interès i contrastat.
IB3 Televisió és el millor aparador per donar visibilitat a Menorca?
Sí, així és. Ara bé, IB3 Televisió té una mirada centralista, hi ha vida més enllà de Mallorca. Des de la delegació de Menorca reivindiquem una quota justa en el còmput global dels informatius. I és una circumstància que pateixen també els companys d’informatius d’Eivissa i Formentera. Des de Palma ens veuen com una realitat exòtica o com una simple quota que cal omplir. I som molt més que això.
I això que el seu germà David és l’actual delegat d’IB3 a Menorca.
[Riu] Sí, he de dir a favor d’ell que s’implica moltíssim, cosa que no ha passat en altres etapes al capdavant dels informatius de la casa. Així i tot, no oblidem que fa 15 anys la delegació d’IB3 a Menorca fèiem dos informatius territorials i hi treballàvem més d’una cinquantena de professionals. Fruit d’uns anys d’anar aprimant la plantilla, actualment només som una quinzena.
La resta de mitjans també ho pateixen?
Actualment, a Menorca, TVE només té un càmera que és qui enregistra les rodes de premsa i envia directament el contingut a Palma. Està desapareixent la figura del periodista presencial. I això té unes conseqüències terribles si volem garantir un bon periodisme.
“Fa 15 anys que IB3 incompleix les seves promeses amb la internalització dels treballadors”
És un exemple més de la crisi que viu el sector a les Balears?
El sector viu enmig d’una precarització laboral frapant, ho hem vist amb diverses capçaleres de diari que han hagut d’aplicar un ERO. Fruit d’aquesta precarització, avui es fa pitjor periodisme que deu anys enrere. Som en un moment de canvi en el qual s’haurà de reformular el periodisme de dalt a baix. I tot passa per trobar la fórmula de la monetització del periodisme. És la mare dels ous.
Quines sinergies s’estableixen amb la redacció central a Mallorca?
Actualment la relació continua sent molt estreta. La nostra prioritat és oferir-los el màxim de continguts possibles perquè Menorca tingui la màxima presència en els informatius de la casa. És una feina feixuga que cal molta persistència.
Com es viu el procés tan reivindicat com és la internalització dels treballadors des de dins?
Fa 15 anys que IB3 incompleix les seves promeses amb la internalització dels treballadors. Ha estat una bandera electoral que tots els partits polítics se l’han fet seva. Però la realitat és que té un cost econòmic important i tothom n’ha acabat tirant pilotes fora. Fruit de l’externalització, els treballadors estem perdent bona part dels drets. Sense anar més lluny, el meu salari base fa 15 anys era el doble que el que tinc avui. Només ho compensen els plusos i els suplements.
Estan més a prop de desencallar-ho?
Gràcies a la tasca dels companys del comitè d’empresa s’està fent una feina incansable per intentar desencallar-ho. Aviat és previst que hi hagi una primera sentència que pot obrir el camí per a la resta de treballadors que es troben en aquesta situació. El mentrestant s’està fent llarg i feixuc i amb una comunicació inexistent amb els delegats de l’ens públic balear.
Darrerament Televisió de Catalunya, IB3 i À Punt estan sumant diverses aliances. Creus que és el camí a seguir?
Sí, personalment ho veig bé. És una aliança molt interessant en la qual les tres televisions poden sumar esforços malgrat que a les Illes Balears hi ha un cert anticatalanisme.
