Foto: Isaac Buj / Ara Balears

Enric Borràs (Barcelona, 1980) és el director de l’Ara Balears des de febrer de 2019. Llicenciat en Història (UAB) i en Periodisme (UPF), va ser el responsable del canal de tecnologia i ciència de VilaWeb, especialitzant-se en periodisme digital. Després de passar unes vacances a Mallorca va decidir quedar-s’hi per incorporar-se a dBalears. En els darrers anys s’ha convertit en un dels artífexs de la consolidació de l’Ara Balears. Borràs posa davant del mirall la capçalera a les Illes en una conversa amb Comunicació 21.

L’Ara Balears s’està posicionant com el mitjà de referència en català a les Illes. Recullen, així, el llegat de dBalears quan s’editava en paper?
L’Ara Balears és el successor de dBalears, que va deixar d’imprimir-se com a diari en paper i que, de retruc, una part de la redacció de dBalears va passar a l’Ara. En aquests anys no ens ha calgut passar un procés d’arrelament perquè el projecte ja es va cuinar a les Illes. Fins al punt que la majoria dels periodistes de la plantilla són de les Balears i la primera directora va ser la periodista mallorquina Catalina Serra. En el meu cas, ja feia cinc anys que hi treballava i coneixia el territori. L’adaptació més complexa va ser el treball diari compartit amb la redacció de Barcelona.

Com és aquest treball de bracet amb la redacció de Barcelona?
A diferents nivells. Els qui s’encarreguen de la portada digital a les Balears estan permanentment en contacte amb l’edició digital de Barcelona. La meva funció és de pont entre les dues redaccions estant en contacte amb els caps de departaments de Barcelona. Tot plegat fa que tinguem una relació fluïda, constant i diària.

L’aposta va ser forta des de l’inici amb la presència del paper diàriament i després van haver de recular.
Disposàvem d’una plantilla molt reduïda on tots plegats treballàvem moltíssim en jornades llarguíssimes. Amb el temps vam comprovar que no era viable tenint en compte el gran esforç que suposava elaborar un número cada dia tot i la bona feina que es va fer aleshores. Així que es va decidir aplicar una nova fórmula: reforçar la immediatesa des del digital i editar el diari en paper només dos dies, els caps de setmana.

Va adaptar la fórmula original quan vostè va arribar a la direcció?
Vaig adequar la fórmula apostant per un producte de paper amb més reflexió i anàlisi, potenciant el reportatge i fugint de la immediatesa. Un producte entès com a setmanari, en el qual vam adequar-ne fins i tot el disseny, readaptant les seccions i els continguts. En canvi, el digital gira, bàsicament, pel motor de la immediatesa. En xifres, abans de la pandèmia, el diari superava el centenar de pàgines i actualment ens hi apropem. Aquest model ens està funcionant bé.

És un model a tenir en compte per a la resta del sector?
Ningú ha estat capaç de descobrir la fórmula màgica del model de futur del periodisme imprès, però aquest sí que podria ser un dels possibles models. Com a mínim, l’Ara Balears ha demostrat que funciona perquè, tot i que hem reduït la periodicitat, les dades ho corroboren: han augmentat les subscripcions, les vendes i les visites en digital. El retorn que rebem dels lectors és bo i ens demostra que és el camí a seguir. Tot això és possible fruit de l’esforç d’un equip format per 18 professionals, a més dels col·laboradors.

No es planteja la possibilitat de recuperar el paper diàriament, com en els inicis?
No, no forma part del projecte de l’Ara Balears. El model del setmanari de paper com està concebut actualment ens demostra que és el més encertat. Si fem una ullada a la premsa diària s’observa que no es diferencien prou els continguts que ofereix en el format digital i de paper. Això fa que el paper no generi massa viabilitat de futur en el sector. A hores d’ara, el nostre repte passa, sobretot, per millorar el producte audiovisual des del digital i enfortir la nostra presència a les xarxes socials.

Fins a quin punt la pandèmia i el confinament els ha posat a prova?
He de reconèixer que la plantilla estava preparada. Bona part de la coordinació la fèiem de forma virtual i ens vam anar adaptant a les circumstàncies. En el moment més intens del confinament jo era l’únic que treballava físicament a la redacció, que hem hagut d’adaptar, després, seguint les recomanacions sanitàries. El més rellevant d’aquests mesos és que hem aconseguit evitar un ERTO a costa d’altres sacrificis.

Quan es recuperi la nova normalitat, quin és el camí de l’Ara Balears?
Continuar consolidant-se, augmentant la seva capacitat d’influència amb continguts potents, marcant l’agenda i seguir creixent. Tot plegat, avançar en el camí d’aquesta doble direccionalitat en el digital i el paper. El camí demana sortir dels circuits habituals de la premsa tradicional i trobar altres vies per arribar al lector.

Tenint en compte la forta presència que té la premsa en castellà, quin paper hi juga l’Ara Balears, que s’edita en català?
A les Illes s’ha de tenir en compte que no hi ha gaire cultura de la premsa impresa en català. Tradicionalment, hi ha un seguit de capçaleres més petites d’altres punts de les Illes amb un llarg recorregut i que bona part s’editen en català, però la resta de grans mitjans són en castellà. Per tant, ha costat molt implementar a les Illes un mitjà com l’Ara Balears, que ofereix un periodisme rigorós i en català. És una tasca que no ha acabat, hi ha molt camí per a recórrer tenint en compte que som en un territori que més de la meitat dels ciutadans són de fora. Som conscients que hi ha un mercat que demana el producte que oferim, i és aquí on hem de seguir fent-nos forts i seguir creixent.