Guillem Mut i Llabrés (Sencelles, Mallorca, 1971) és el director de la revista Sa Sella, que va impulsar el Centre Cultural de Sencelles. És director comercial d’una empresa familiar i de forma altruista va assumir la direcció de la capçalera illenca fa 20 anys. De periodicitat bimestral, Sa Sella –que s’integra a Premsa Forana de Mallorca– és l’únic mitjà de comunicació d’un poble on resideixen aproximadament 3.000 habitants. A les portes del 40è aniversari de la publicació, a Comunicació 21 Mut posa en valor la trajectòria del mitjà malgrat el caràcter voluntariós de tot el seu equip.
Com sorgeix la revista Sa Sella?
La revista va néixer el 1983 fruit de la inquietud que hi havia d’un grup de persones del poble. En aquella època era un seguit de persones d’un perfil culte que van veure la necessitat d’explicar allò que passava a Sencelles, tenint en compte que no hi havia cap mitjà que abracés l’actualitat del poble.
Quan t’impliques en el projecte?
Fa 20 anys, quan el grup fundador va necessitar un relleu generacional. Va haver-hi un moment en el qual van posar sobre la taula la necessitat de comptar amb altra gent, si no la capçalera corria el perill de desaparèixer. No podia permetre que s’acabés el llegat i el testimoni de tota aquesta gent. I des d’aleshores vaig assumir la direcció, tot i que l’equip que actualment cuinem la revista som tres persones més.
L’equip treballa completament de forma altruista.
Així és. Els continguts que acaben apareixent en cada número és fruit de l’enginy de tots ells. Un dels distintius de la revista és el seu caràcter independent. Els articulistes tenen tota la llibertat a l’hora d’escriure amb el poble com fil conductor. L’única condició que exigim als articulistes és que les peces vagin signades.
A més de la informació, quins continguts són els que més agraden als lectors?
Els articles d’opinió tenen molta volada, i darrerament una secció que es titula Del món fins a Sencelles, en la qual s’entrevisten persones d’arreu del món que acaben vivint al poble, són els nostres forasters.
“Mentre hi hagi persones disposades a dedicar part del seu temps a l’edició de la revista, la capçalera perdurarà”
L’aposta per la digitalització de la capçalera ha quedat a mig camí?
No s’actualitza de la manera que voldríem, sinó que es bolquen els continguts al format digital cada cop que surt una revista al carrer. La voluntat és millorar-ho.
S’han plantejat la professionalització de la capçalera?
No, no ens ho hem planteja mai; tampoc sé si seria viable. Som una publicació molt petita, és gairebé un miracle que continuem editant-la. Mentre hi hagi persones disposades a dedicar part del seu temps a l’edició de la revista, la capçalera perdurarà. Avui puc dir que no corre perill de desaparèixer.
La font de finançament de la revista és a través de la subscripció?
Sí, majoritàriament són les famílies del poble. A cada casa hi ha una revista! Actualment comptabilitzem uns 150 subscriptors, tot i que en èpoques més bones havíem superat el llindar dels 200. La quota és simbòlica, però ens serveix per cobrir les despeses de l’edició anual de la revista.
Què simbolitza la revista per als lectors del poble?
Hi ha opinions per a tots els gustos. Però, en general, rebem més missatges positius. Al cap i a la fi, és l’únic mitjà que s’edita al poble. Després de tants anys, la revista és un valor tangible de Sencelles. Té molt valor que capçaleres petites encara sobrevisquin.
Sa Sella forma part de Premsa Forana de Mallorca. Quin paper juga per a la supervivència de les capçaleres?
Hi ha hagut èpoques que ha tingut un millor paper que actualment, però el suport que rebem és molt necessari, sobretot econòmic fruit de l’acord que l’associació té amb el Govern balear. Hi ha mitjans que sobrevivim i d’altres que s’han perdut pel camí.
L’any vinent la capçalera sumarà 40 anys. Pot servir d’impuls per donar un embranzida?
[Somriu] No ho crec, però sí que volem celebrar-ho com es mereix. A finals de setembre ens reunirem un grup de persones amb l’encàrrec d’elaborar un seguit d’actes. La intenció és que hi hagi una programació estable del 40è aniversari durant tot l’any. Volem implicar tot el poble.
