Foto: IB3
Inès Mateu (Bunyola, 1993) copresenta amb Lluc Rosselló el programa Xiu-Xiu, d’IB3 Ràdio. Aquest espai forma part d’una nova aposta de la ràdio pública balear per enfortir l’entreteniment de la cadena. Graduada en Periodisme a la Universitat de les Illes Balears, la seva trajectòria va lligada a IB3, on s’ha convertit en una habitual de la televisió i des d’on està descobrint el món radiofònic. A Comunicació 21, Mateu explica com ha començat el nou curs amb l’aposta de Xiu-Xiu.
Consideres que IB3 és la cadena de la teva vida?
Sí [somriu], totalment, perquè des que vaig començar a treballar després de graduar-me vaig estar-hi lligada i encara no me n’he anat, tot i que he tingut alguna experiència fora. He estat a informatius, he estat reportera i ara m’he enamorat de la ràdio.
En quin mitjà de comunicació et sents més còmoda?
Em sento còmoda a tots dos, sobretot davant la càmera i amb un micròfon a la mà, perquè em surt d’una manera molt natural, i m’ho prenc com una feina i un joc per a mi. Però la ràdio té allò que encara és desconegut per a mi, sento que soc a prop de dominar la televisió, però això no em passa amb la ràdio, encara és un mitjà a explorar.
Això ho sents perquè has fet més televisió que ràdio?
Sí, n’he fet bastant més. Per a mi, la ràdio és un aprenentatge diari i per això m’està agradant tant fer Xiu-Xiu, perquè és nou i també perquè estic trobant que és molt difícil fer entreteniment.
Allò desconegut t’obliga a estar més alerta i posar-hi encara més rigor?
Sí, no vas tant per inèrcia, sinó que aprens cada dia, i això és fascinant.
Per què dius que és difícil fer entreteniment: pel gènere o perquè el fas a la ràdio?
Si l’objectiu és entretenir i aconseguir que els oients desconnectin i s’ho passin bé, i es mantinguin en allò que estàs explicant, quan tu has hagut de fer feina creativa prèvia, és molt difícil.
“L’audiència jove d’IB3 sí que existeix”
També hi estàs deixant el teu segell, ho esteu aconseguint?
Es tracta de la teva marca personal, perquè quan fas entreteniment et jugues la persona, et mostres a tu i als personatges que vulguis crear. Crec que encara estem en camí de crear la marca Xiu-Xiu, perquè som molt joves i el programa va començar a principis de setembre, tot i que és inevitable que tingui la nostra marca com a tàndem de parella i una petjada jove i millennial. Això sí, el nostre objectiu no és arribar només al públic jove.
No?
No, volem arribar a tothom, perquè tot i que el programa tingui la nostra petjada millennial, volem arribar a grans, petits i gent de mitjana edat.
Com ho esteu construint?
Crec que la base són els temes que triem, que han de ser intergeneracionals i interessar a tothom, i el llenguatge que utilitzem.
En ràdio és més difícil de fer-ho?
No, perquè nosaltres ens complementem molt bé. Quan fas un equip gran i tens dues veus, hi ha dues visions de tot i això aporta més idees i més formes de veure la vida.
Com veus l’aposta d’IB3, que busca l’entreteniment també a la ràdio?
És molt positiu que IB3 hagi apostat per un format com aquest, ja es demanava des de feia temps. Hi ha l’estereotip que IB3 no arriba als més joves, però sí que ho fa. Per tant, era el moment de xerrar el seu llenguatge, perquè sí que miren i escolten IB3, i nosaltres hem de fer la feina per cuidar-los.
Així, la tendència que els joves no miren la televisió o no escolten la ràdio convencionals és falsa?
Sí, aquesta audiència hi és i s’ha d’exponenciar. L’audiència jove d’IB3 sí que existeix.
Foto: IB3
El complement que juguen les xarxes socials per a vosaltres és clau?
Sí, 100%. Naturalment, l’audiència jove existeix, però també hi és a les xarxes i s’han de captivar. I et diria que no tan jove, també les generacions de les meves ties, que tenen 60 anys [riu], així que s’ha de fer molta feina a les xarxes socials, perquè la ràdio i la televisió d’avui en dia són transversals.
S’ha superat l’etapa en què la ràdio era només ràdio i la televisió, televisió. Ara hi ha imatge i l’element audiovisual en totes dues?
Sí, i voldria reivindicar que Xiu-Xiu sigui un bon programa de ràdio, però que també pugui ser un bon programa a les xarxes socials.
Aquesta temporada, IB3 Ràdio ha arribat amb quatre novetats molt enfocades en l’entreteniment. Creus que són passos importants, pel que fa a la cadena?
Crec que si volem arribar a tothom, s’ha de fer la feina de consolidar un projecte que toqui tots els pals. Si la informació ja la tenim molt consolidada, potser ara és el moment de l’entreteniment.
Tu ja coneixies la casa, però ara estàs descobrint la ràdio. Com estàs vivint aquest canvi?
Fa anys que no vivia un canvi així, i aquest canvi està passant per assumir la responsabilitat de prendre decisions. Es tracta d’intentar transmetre a l’equip i a l’audiència que allò que estàs fent és allò que penses que és el millor, i és una part força difícil.
“La ràdio és un aprenentatge diari i per això m’està agradant tant fer Xiu-Xiu”
Quina qualitat creus que està oferint IB3 en els seus productes?
Crec que la base ja l’hem consolidat i ara és moment d’enlairar-nos i apuntar alt. Anem pel bon camí i les apostes que s’estan fent van en aquesta línia; la qualitat hi és, però s’ha d’explotar i utilitzar bé.
Què vol dir, que s’ha d’utilitzar bé?
Que tenim talent i els professionals de tots els àmbits, i s’han d’explotar i pensar bons formats. Ja estem fent-ho.
Quant a la llengua, quina és la teva realitat?
Tot el meu entorn és en català.
I és habitual a les Illes?
És inevitable parlar de la realitat, i és que el català s’utilitza cada cop menys, sobretot en les noves generacions. Però aquest no és un motiu per tirar la tovallola, si algú ha de parlar català hem de ser nosaltres, des de la perspectiva de mitjans i servei públic. Si nosaltres no xerrem el català, no el xerraran altres i ningú ens podrà prendre com a exemple.
Quin paper creus que juga IB3?
L’entreteniment en català és clau per donar exemple als joves que la llengua és viva i que pot ser igual de divertida que qualsevol altra, que pot estar de moda.
