Iris Luque Lorente (Madrid, 1993) és des d’aquest estiu la directora del digital Diario de Calvià. Graduada en Periodisme per la Universitat Rey Juan Carlos I de Madrid, va iniciar-se com a reportera de Tribo TV. Abans de fer el salt a la direcció del Diario de Calvià, va treballar a Última Hora especialitzant-se en la secció de reportatges i d’edició els caps de setmana. A Comunicació 21 Luque exposa el nou projecte de la capçalera que va iniciar-se l’estiu passat i la prioritat d’enfortir el pes de la premsa de proximitat a les Balears.

Com aterra a les Illes?
Un cop vaig acabar els meus estudis a Madrid va arribar el moment de trobar feina. El context de la professió no ho afavoria tenint en compte que el sector ja estava a la baixa, amb una reducció de les vendes de diaris i d’ingressos en publicitat. A més, tot i que Madrid és una ciutat que abraça els grans mitjans de comunicació, la majoria dels meus companys que hi treballaven no acabaven de tenir la continuïtat desitjada. Com que no volia desencantar-me tan aviat de la professió, vaig decidir venir a Palma per fer unes pràctiques reals que em permetessin aprendre i créixer professionalment. Va ser un encert i, per això, em vaig quedar a viure i a treballar a Mallorca.

Quan li arriba la proposta de dirigir el Diario de Calvià?
A principis d’aquest any vaig tancar la meva etapa de quatre anys a Última Hora Mallorca per provar sort en altres sectors, com ara el màrqueting digital, per aprendre a enfortir l’escriptura des del terreny publicitari, que fins aleshores havia explorat ben poc. Ho vaig fer convençuda, però sent conscient que trobaria a faltar el meu lloc en el periodisme pur. L’estiu passat em van oferir la possibilitat de liderar un canvi d’equip a Diario de Calvià, un mitjà petit però amb moltes possibilitats i amb un llarg camí per recórrer. No m’ho vaig pensar dues vegades i els agraeixo moltíssim la confiança.

Què ha canviat a la capçalera des de la seva arribada?
Hem potenciat l’aposta pels continguts de qualitat i de producció pròpia, i hem marcat una nova filosofia per al diari: unir la ciutat a través de la informació periodística. Calvià és un municipi d’una gran extensió, amb 17 nuclis urbans molt diferenciats. El repte és que tothom s’hi senti identificat i que el Diario de Calvià sigui el seu referent informatiu.

Quin valor té el fet de ser un mitjà de proximitat?
Molts lectors se senten allunyats de les informacions d’àmbit internacional o nacional perquè no les veuen rellevants en el seu dia a dia. En aquest sentit, la funció ja la fan els mitjans nacionals. A Calvià, a la gent li interessa molt més el què passa al seu carrer i aquesta informació no la tenen en els mitjans regionals. Per això des del Diario de Calvià intentem donar aquest valor de proximitat. La nostra mirada i la nostra prioritat és absolutament local.

Quin pes té la premsa de proximitat davant l’efecte de la globalització?
Té un pes molt important. Abans, la generació dels nostres avis podia conèixer tot allò que passava al seu voltant. Ara, l’accés a internet i a les xarxes socials ens permet conèixer què passa durant les eleccions presidencials d’Estats Units o si hi ha disturbis a Xile. Però en canvi, la gran majoria no coneix l’última mesura que ha pres l’ajuntament del seu poble que sí que els afecta de ple. És bo saber com es mou el món, però no podem oblidar-nos d’allò que passa a casa. I aquesta és la nostra finalitat: pal·liar aquest hàndicap i oferir als calvianers una alternativa periodística de proximitat. A més, davant d’un escenari de fake news és rellevant que els ciutadans s’adonin del valor que representa una premsa lliure i de qualitat.

La llengua majoritària al Diario de Calvià és el castellà. Perquè no aposten per continguts en català?
El castellà és la llengua idònia a Calvià tenint en compte que moltes famílies del municipi van arribar de diferents llocs de la Península i de l’estranger. El propietari de la capçalera, Jaume Pujol Capllonch, sempre pensa primer des d’una mirada local per convertir-se en global. En tots els projectes que ha llançat en català no ha obtingut els resultats mínims per ser rendibles. Un mitjà en català redueix moltíssim l’interès periodístic dels lectors i econòmicament ho fa inviable.

Pel que fa als continguts del web, aposten pels continguts de pagament?
Ara mateix no forma part de la nostra estratègia i ni tan sols ens ho hem plantejat. La nostra prioritat és que tots els calvianers tinguin la màxima informació i tots per igual. És cert que el sector està canviant, però necessitem la col·laboració i la implicació dels lectors. Ho farem a poc a poc.

El mitjà que dirigeix és totalment digital. Té previst fer el salt al paper?
Amb el context actual, editar la capçalera en paper no és una bona idea. Cada cop la població té més tendència a llegir en digital i comprar diaris ja no és una prioritat. L’objectiu és dedicar tots els recursos a millorar la funcionalitat del web.

Com i quan s’orientaran aquests recursos?
Des que vam començar a gestionar el projecte amb el nou equip, hem redissenyat el logotip i estem treballant en el redisseny del web. El projecte necessita una actualització per fer un salt de qualitat i ser una opció vàlida i atractiva pels lectors de les Illes Balears. Al marge de la capçalera, l’empresa editora tira endavant altres projectes digitals durant l’any.

S’incorpora com a directora de la capçalera en plena pandèmia. Com l’estan gestionant?
Està sent una gran oportunitat per aturar-nos, repensar i apostar encara més en el projecte. Des del punt de vista econòmic hem perdut anunciants com gairebé tothom, però estem actualitzant el model de negoci.

El sector del periodisme està patint de valent, també a les Illes.
Sí, com a la resta de l’Estat espanyol. Els professionals estan mal pagats, cada cop hi ha més precarietat i sense gairebé cap opció viable per exercir de manera digna la professió. La reducció dels ingressos publicitaris i l’hàbit dels lectors de llegir de forma gratuïta els continguts de la premsa digital fa que les empreses periodístiques no els surtin els números.