Josep Bagur Torres (Ciutadella, 1961) és el director de Menorca Es Diari des de fa més d’una dècada. La capçalera que forma part del Grup Serra acaba de celebrar el seu 80è aniversari, refermant-se com el mitjà de referència a l’illa. Llicenciat en Ciències de la Informació a la UAB, sempre ha estat lligat a Menorca Es Diari. Durant un temps va compaginar-ho amb TVE Balears i RNE. A Comunicació 21, Bagur reinvindica el periodisme de proximitat i la necessitat de visualitzar Menorca en l’ecosistema comunicatiu balear.
Estan d’aniversari. 80 anys d’una capçalera, d’un diari de paper i a Menorca. Què simbolitza Es Diari?
Al llarg de 80 anys es viuen èpoques molt diferents. Prova d’això és que el diari va néixer el febrer de 1941 lligat a la Falange, però va ser a mitjans dels 50 que va obrir-se més de cara a la societat, va fer un canvi significatiu: va substituir el yugo y las flechas per l’escut de Menorca a la capçalera. Als anys 60 es van incorporar els primers continguts en català. Es Diari ha estat una eina fonamental a Menorca, com un mitjà que té una incidència rellevant. I ho demostra que cada dia publiquem entre cinc o sis cartes al director, el que reforça el nivell de participació dels lectors en el diari.
Que en els inicis la capçalera fos vinculada a la Falange, els perjudica encara avui?
[Riu] No, això ja ha passat a la història. Hi ha altres prejudicis, altres crítiques.
Quines?
La rivalitat que es viu a Menorca entre Maó i Ciutadella. La seu del diari és a Maó, en canvi, la majoria dels directors hem estat més de Ciutadella. Uns pensen que el diari és de dretes i uns altres que promociona l’esquerra nacionalista. El lema del diari és que som Es Diari de tots, però correm el risc que volent ser el diari de tots no acabem sent el diari de ningú. La prioritat és l’exercici honest de la professió periodística i el respecte a la biodiversitat ideològica.
I el fet de viure a l’ombra de Mallorca, com es conviu?
[Somriu] Menorca és, juntament amb les Canàries, el territori més llunyà respecte a Madrid. Però, a més, tenim una segona capital que és Palma de Mallorca… Així que a Menorca sempre diem que paguem una doble insularitat! Que, a més, no la reconeix ningú.
És una capçalera bilingüe. S’han plantejat mai que el mitjà sigui exclusivament en menorquí?
Es Diari ha tingut un paper rellevant en la normalització de la llengua catalana, tot i conviure amb el castellà. Hi ha col·lectius que ens han demanat que fem un pas endavant i que apostem pels continguts exclusivament en menorquí. Si no ho fem així és per una qüestió de supervivència. Si la capçalera usés una única llengua provocaríem una reacció contrària als interessos econòmics del diari, cosa que posaria en risc l’estabilitat del projecte. Un diari pot ser 100% en català, però si no sobreviu acabarà sent 0% en català. Només cal veure el que ha passat amb les capçaleres en català com dBalears i l’Ara.
“El futur del periodisme de Menorca és molt limitat i depèn fonamentalment de l’ocupació que dona l’empresa pública”
La seva arribada a la direcció de Menorca Es Diari va ser enmig d’una crisi econòmica que el periodisme en patia les conseqüències, el 2009. Com van ser aquells primers anys?
Va ser una situació molt complexa i econòmicament molt difícil. Així i tot, en aquell moment a Menorca hi havia dos diaris al carrer: Es Diari –el nostre– i Última Hora. I davant d’aquell escenari, el 2013 vam fer realitat un procés gairebé insòlit en el sector: la fusió de les dues capçaleres i un canvi en l’accionariat, del bisbat de Menorca al Grup Serra.
Com va ser el procés d’integració?
Va ser tot un èxit, però un procés complex, perquè vam haver d’integrar dues redaccions en una de sola. No vam sumar en difusió, perquè qui no era subscriptor d’un mitjà n’era de l’altre, però vist amb perspectiva, aquella fusió va ser decisiva per garantir la supervivència d’Es Diari en format paper i fer un salt en l’edició digital. Tot plegat, vam aconseguir, sense dubte, donar estabilitat a un mitjà escrit que avui podria haver desaparegut, i impulsar un projecte digital amb millors perspectives de futur.
Des d’aleshores, no tenen competència?
Així és. Som els únics que fem un producte fet a Menorca, però l’ideal seria que sí que hi hagués competència. A banda dels diaris, els mitjans públics –IB3, tant ràdio com televisió– són els més potents. La resta –emissores privades, capçaleres digitals i altres publicacions d’àmbit més local– tenen el seu espai, tot i que és petit per la manca de mitjans.
És un miracle?
Menorca a l’hivern no arriba als 90.000 habitants. Ara bé, a l’Estat espanyol hi ha províncies quatre vegades més grans que Menorca que no tenen cap capçalera de paper. El futur del periodisme de Menorca és molt limitat i depèn fonamentalment de l’ocupació que dona l’empresa pública, perquè cap altre mitjà privat té capacitat de contractació a hores d’ara.
Si fa una mirada global del sector a les Balears, el periodisme està perdent pistonada?
Els mitjans de paper mantenen la seva capacitat d’influència, tot i perdre difusió. Com ho exemplifiquen Última Hora i Diario de Mallorca. El que dona un valor afegit és la informació local, per això hem de continuar apostant més que mai pels continguts de qualitat i no obsessionar-nos en els clics.
Toca sobreviure.
L’ocupació que genera un mitjà digital és una dificultat que tenim sobre la taula, que necessita molts menys llocs de treball que no pas un diari de paper. En el cas d’Es Diari, actualment som una seixantena de treballadors, dels quals també hi sumem els distribuïdors, que tenen un pes rellevant perquè són els qui lliuren els diaris als quioscos, però també a la porta de cada subscriptor.
“Els mitjans de paper mantenen la seva capacitat d’influència, tot i perdre difusió”
La força d’Es Diari són els lectors fidelitzats, és a dir, els subscriptors?
Sí, en tenim prop de 2.000! És a dir, de cada tres lectors, dos són subscriptors i un de venda directa al quiosc. Representa més de la meitat del tiratge que fem diàriament. A diferència de la majoria dels mitjans, nosaltres vivim sobretot dels subscriptors i no tant de les vendes. I sí, tenim uns subscriptors molt fidelitzats. Com a anècdota, recordo la trucada d’una senyora a la redacció a les dues i mitja de la matinada dient-nos que aquell dia no havia rebut el diari a casa, que és l’hora que habitualment el rep i el llegeix.
Una de les novetats que van presentar a finals de l’any passat va ser el redisseny de la capçalera digital.
Sí, és un disseny responsiu, que s’adapta a tots els dispositius i s’acompanya de nous continguts, la renovació d’algunes seccions i un major protagonisme de les imatges i les fotogaleries. Tot plegat amb l’objectiu d’incrementar i fidelitzar els lectors, ja que actualment tenim uns 3.000 lectors de paper i 15.000 usuaris registrats en l’edició digital.
A banda d’aquest, quins són els reptes a partir d’ara?
Allargar la supervivència del paper tant com sigui possible i disposar d’una versió digital econòmicament viable. Som conscients que cal mantenir uns costos de producció baixos i un producte de paper amb continguts de qualitat, més enllà de l’actualitat. És una de les apostes que ja fem avui, cada dia ens fem ressò d’una temàtica diferent, un tema potent. Quant a la capçalera digital, hem començat el procés per crear una plataforma de pagament per a més continguts i de més qualitat, cosa que aquest 2022 es durà a terme un procés de transició.
