Marc Pons Molina (Palma, 1989) és el director d’esports d’IB3 des de fa un any. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, va iniciar-se com a periodista de successos a l’edició balear d’El Mundo. Professionalment, va ser redactor en cap de Real Madrid TV durant sis mesos fins que va fer el pas a Movistar Plus+, on va treballar en programes com Fiebre Maldini. Així, va fer el salt a Tech Brands Stories com a director de projectes documentals com Los anillos de Pau, Rafa Nadal Academy o FC Barcelona, a new era. Després de mitja vida a Madrid, l’any passat va tornar a les Illes per posar tot aquest bagatge al servei del canal públic balear. A Comunicació 21, Pons reivindica les televisions autonòmiques –com IB3– en un moment de transformació de l’oferta i el consum audiovisual.
Vas formar-te a la Universitat Complutense de Madrid, què t’hi va portar?
Jo volia ser metge i estava enfocat a estudiar Medicina, però vaig fer curt amb la nota i vaig optar per allò que m’agradava: la comunicació i l’esport. Així i tot, vaig provar la carrera de Veterinària, a Barcelona, però com que volia curar persones i no animals, no vaig seguir-hi, així que vaig triar Periodisme. I dins d’això, com que una de les opcions era viure també l’experiència, vaig marxar a Madrid amb altres companys i amics. En aquella època, a les Illes Balears no hi havia universitat pública que fes Periodisme, així que vaig agafar les maletes cap a Madrid.
I t’hi vas quedar per treballar-hi, també.
Sí, excepte unes pràctiques per al diari El Mundo, la resta de la meva trajectòria professional ha estat a Madrid. Quan vaig acabar la carrera vaig estudiar un màster en periodisme esportiu i a partir d’aquí vaig aconseguir unes pràctiques remunerades a Canal Plus+ i vaig enllaçar-hi diferents projectes, com Fiebre Maldini. Més tard vaig arribar a Movistar Plus+ per fer-hi diferents projectes i altres plataformes internacionals, i em vaig enfocar en la direcció de documentals.
Fins que l’actual director d’IB3, Albert Salas, et proposa assumir la direcció d’esports.
Sí, em va semblar una experiència que no podia refusar.
“Fer productes que puguin despertar l’interès d’altres públics és la millor solució per a les televisions autonòmiques”
Has tornat a casa, almenys pel que fa al lloc on vius. Com ha estat aquest camí?
És un pas important, perquè porto més de la meitat de la meva vida professional treballant a Madrid, i he tornat literalment a casa, amb la meva mare. Ha estat un canvi molt gros, perquè visc a Santa Ponça, on també hi ha les oficines d’IB3, i ha sigut molt fàcil, estic molt content.
Quin va ser l’encàrrec que et va fer Salas al capdavant dels esports d’IB3?
Va ser tot molt natural. Salas és un home d’esports i no em va donar massa directrius, només algunes explicacions, perquè jo venia d’un món totalment diferent. Aquí l’interès de la cadena és autonòmic i jo m’hi havia d’adaptar, era un repte i em va transmetre la seva absoluta confiança. Em va posar a disposició un equip de 20 anys d’experiència en qui puc confiar.
Quines estan sent les novetats d’aquest curs, ja sota la teva tutela?
Una de les principals és aprofitar el futbol balear de Segona RFEF de futbol, que és prou atractiu. Des d’IB3 hi enviàvem càmeres als camps per fer-ne el seguiment, però no fèiem cap producte posterior, així que aquesta temporada proposem un programa que fem cada diumenge a les 12 del migdia en format de carrusel on també afegim futbol de Primera RFEF o futbol femení. Crec que és un híbrid molt interessant, perquè conviuen les retransmissions de ràdio, la part digital i des de la televisió. Cada diumenge mostrem un producte atractiu.
Què va suposar aquesta aposta?
Va venir acompanyada per una reestructuració del pressupost per tornar a retransmetre en directe el Reial Mallorca per primer cop des de fa 13 anys. Vam ser valents quant a l’aposta i a fer-ho en la nostra llengua, i estem tenint bons resultats pel que fa a l’audiència.
Què suposa haver recuperat aquestes retransmissions?
És molt atractiu tornar a oferir els partits de l’equip de futbol que té més interès a les Illes. També hem emès en directe el primer partit de l’Atlètic Balears. Som una de les primeres televisions a pagar drets per un equip de Segona Divisió femenina, hem marcat un precedent quant a reconèixer la professionalització que s’està vivint en aquesta categoria.
Per què és important que es facin en mallorquí?
Significa moltíssim. Dels productes esportius als quals podem optar, la lliga de futbol estatal és dels millors, perquè està molt ben feta quant a producció audiovisual. Poder fer-la en la nostra llengua és molt interessant, perquè l’audiència objectiva d’IB3 és qui la parla, i això ajuda que empatitzin més amb les seves arrels. Cuidem molt aquest producte, fem una prèvia i un postpartit per aprofitar al màxim la inversió que hem fet, no ens conformem amb fer només el partit, volem embolcallar aquest producte perquè estigui ben presentat. Tant de bo no haguessin passat tants anys, i el fet que Albert Salas apostés per tornar a fer retransmissions és una de les coses de les quals estic més orgullós.
“Un canal dedicat només als esports a IB3? Seria molt interessant, però hauria d’anar acompanyat per una aposta pressupostària important”
Seguireu aposant-hi?
Sí, i també introduirem la producció de documentals propis. Abans no n’hi havia i ara estem immersos en la sèrie documental sobre Rafael Nadal, la qual he dirigit jo. No podrem publicar-ne una cada mes, però ens agradaria fer-ne una de grossa cada any.
Sembla que amb la direcció d’aquesta sèrie has tornat a fer allò en què et vas especialitzar.
Sí, tot i que he perdut una mica de vida [somriu], perquè he hagut d’invertir moltes hores i moltes jornades. Però si t’agrada i tens passió, i pots dedicar-te a un personatge com Rafael Nadal a partir d’un arxiu tan verge de documents, et motiva molt.
Tindrà continuïtat, la producció de documentals des de d’IB3?
Sí, sobretot perquè ha coincidit una època en què s’han retirat Rafael Nadal i Rudy Fernández; a Sergi Llull li queda poc; i Cata Coll i Mariona Caldentey són dues futbolistes que es troben en l’aparador mundial del futbol femení. No podem fer els documentals quan vulguem, sinó quan sigui el moment. I ara hem d’adaptar-hi la nostra producció. De vegades, les televisions autonòmiques tendim a fer molts programes i jo vinc d’un món on funcionen els documentals i les retransmissions, així que vull aportar aquesta part a IB3, invertint-hi esforços i energies, perquè perduren en el temps i podem crear la nostra marca.
Creus que és una sortida per a les televisions autonòmiques, fer aquest tipus de productes propis?
Sí, perquè a les televisions autonòmiques es fa millor televisió que a les generalistes, hi ha productes que són millors. De vegades pensem que quan un producte ve d’una televisió autonòmica ha de ser pitjor, però ni molt menys, l’únic que tenim és menys audiència. Per tant, fer productes que puguin despertar l’interès d’altres públics és la millor solució per a les televisions autonòmiques. Nosaltres no fem els productes de Netflix o Prime Video, però no els volem, nosaltres tenim altres eines i a IB3 hi ha un arxiu espectacular de Rafael Nadal, així que per això hem fet aquest documental, és la manera per arribar enfora.
Què suposa que sigui una dona, Magdalena Estelrich, qui presenti els esports?
Cada cop és més habitual que així sigui. Estelrich ho fa molt bé i també dirigeix els carrusels de diumenge, i no és qüestió de gènere, sinó de qualitat. A la televisió tenim tres presentadors titulars i al migdia i al vespre són dones; un dels quatre editors és una dona, i a la nostra directiva només hi ha tres homes, així que no mirem el gènere.
Amb el volum de continguts que s’està generant, seria viable posar en marxa un canal dedicat només als esports per part d’IB3?
Sí, seria molt interessant, però hauria d’anar acompanyat per una aposta pressupostària important. No es pot tenir per tenir-lo i oferir només repeticions, sobretot de dilluns a divendres, però els caps de setmana tindria molt sentit. Tenim més equips d’elit dels que es pot pensar en competicions amb drets esportius assequibles, com el futbol sala o el bàsquet.
“L’objectiu d’IB3 no és donar primícies i exclusives, sinó que hem de fer un servei públic i tenim una càrrega de responsabilitat més gran que altre mitjans”
El futbol i el futbol sala segueixen sent els esports majoritaris a les Illes Balears?
No ho sé. És cert que el Mallorca i el Palma Futsal competeixen a l’elit i podrien ser els grans abanderats, però a les Balears sempre hem estat una zona de bàsquet i altres esports, tot i que hem tingut més limitacions a l’hora d’emetre’ls. I també som terra de grans esportistes individuals, hem destacat en motociclisme, tennis o ciclisme.
IB3 ha estat la cadena autonòmica que ha crescut més el 2024 quant a televisió. Creus que es troba en un moment de creixement?
Sí, però tenint en compte les nostres limitacions. Des que ha entrat la directiva actual, amb una mentalitat de televisió més privada i d’aprofitar les xarxes socials, aconseguim arribar als públics més joves. Ells no miren la televisió com la miràvem abans, perquè consulten el telèfon mòbil, i el que volem és entrar en aquests telèfons. S’estan fent passos endavant perquè siguem més accessibles, i s’està fidelitzant bé la graella, així que s’està apostant tant per la gent gran com pels més joves, i hem arribat a una IB3 més fresca i activa, davant de la televisió antiga que érem abans.
I en clau esportiva, s’ha definit l’estil?
Crec que els esports d’IB3 tenen el seu estil propi i ara estem fent més productes. Ara tenim l’oportunitat de fer més coses i no ho desaprofitem, sempre amb rigor. El nostre objectiu no és donar primícies i exclusives, sinó que hem de fer un servei públic i tenim una càrrega de responsabilitat més gran que altres mitjans, no ens podem equivocar. Un dels canvis que hem fet és que ens hem de divertir amb el que fem, i les retransmissions esportives i els programes dels diumenges responen a això, aprofitant aquesta finestra.
Fotos: cedides
