La periodista Maria Eugènia Quetglas (Inca, Mallorca, 1977) s’acaba d’estrenar com a directora de l’Ara Balears en substitució d’Enric Borràs. Amb més de 20 anys d’experiència professional en el camp del periodisme, ha desenvolupat la seva tasca professional tant a Madrid com a Mallorca i, de fet, ja havia fet feina a la delegació de l’Ara a la capital de l’Estat. A més, ha treballat en mitjans com IB3 Televisió, laSexta, Europa Press, l’Avui, Catalunya Ràdio i RAC1. També va gestionar la comunicació del Grup Català al Congrés i, abans d’incorporar-se a l’Ara Balears, just en l’etapa anterior, va ser cap de premsa de la Conselleria d’Afers Socials i Esports del Govern balear. A Comunicació 21, Quetglas reivindica el periodisme de rigor de l’Ara i aposta per seguir reforçant la cobertura territorial.

Un nou repte de professional: dirigir l’Ara Balears.
[Somriu] És un gran repte que només es pot encarar combinant la fórmula màgica de la il·lusió, la responsabilitat i el periodisme rigorós. La voluntat és reforçar la cobertura territorial, el seguiment de la política balear i la informació digital. En els darrers anys, el diari l’ha encertat amb els canvis que ha fet, sobretot en el paper, que és un producte excel·lent.

Quin llegat et deixa el fins ara director Enric Borràs?
Em deixa el llistó molt alt! Parlar d’excel·lència seria massa agosarat, però Borràs ha marcat un estil propi basat en el rigor, la independència i el perfeccionisme. És el que ha transmès i ha exigit a l’equip. Aquesta llavor l’ha implantada, i es nota. L’equip està molt cohesionat i en això Borràs ha fet una molt bona tasca, crec que ha sabut treure el millor de tothom i s’ha vist reflectit en el paper. Això fa que m’encoratgi encara més i em faci més il·lusió.

Com ha de ser aquesta nova etapa?
L’Ara Balears és i ha de continuar sent un espai de confiança per als ciutadans, on s’informin de bon de veres. Els lectors perceben i valoren el periodisme compromès que es fa en aquesta publicació. L’Ara ha marcat un estil des de Barcelona que ha tingut continuïtat a les Balears amb l’aposta pels temes en profunditat. A l’Ara hi ha poc periodisme de tuit, de clic, són molt rigorosos. Te’ls llegeixes i saps què t’estan explicant.

“És un gran repte que només es pot encarar combinant la fórmula màgica de la il·lusió, la responsabilitat i el periodisme rigorós”

Quina pinzellada aportaràs com a directora?
Seguirem en l’aposta de temàtiques en profunditat i rigorositat, però aportant més exclusives, sobretot de denúncia social. La informació a Mallorca està molt interrelacionada, els àmbits no són tan amplis, però m’agradaria reforçar el web i ampliar la informació de la part forana. La meva línia serà continuista i, per descomptat, ho seguirem fent en català, que és la llengua de les Illes Balears.

La teva mirada femenina farà que la capçalera tingui una altra tonalitat?
L’Ara Balears ja té una visió feminista, independentment que el director sigui una dona o un home, només cal llegir-lo per veure-ho. A més, dels sis directors que ha tingut quatre som dones i la cap de redacció, la Maria Llull, també és una dona.

Ets la sisena directora de l’Ara Balears en tan sols vuit anys. Per què les direccions tenen tan poc recorregut en el temps?
Hi ha mil motius, però cap d’ells es repeteix, han estat circumstàncies i etapes diferents. El més rellevant és que la fórmula de l’Ara Balears està consolidada i tindrà continuïtat. I això ha estat fruit de l’esforç de tothom.

En un moment en què una altra crisi –aquest cop sanitària– està fent estralls en el sector del periodisme a les Illes.
És molt preocupant la situació actual, perquè la publicitat ha baixat i a les Illes, si tenim en compte que el PIB va caure un 28%, la situació de dependència del turisme ha fet que se’n vagi tot en orris. És cert que, no per presumir, però l’Ara Balears és de les capçaleres que millor es mantenen. Ha fet els deures prèviament, però la resta de mitjans han passat un any molt difícil.

“L’Ara Balears ja té la visió feminista, independentment que el director sigui una dona o un home”

Haver treballat a Madrid fa que la teva mirada sigui una altra?
Sí, és evident. Va ser una etapa que em va permetre enriquir-me moltíssim professionalment. És molt important mantenir aquests vincles, perquè moltes de les coses que passen a les Balears es decideixen a Madrid, i de vegades aquí s’oblida. Periodísticament és important demanar explicacions i no quedar-nos només amb la limitació territorial. La informació ha de tenir aquest cercle, i és molt important que a Catalunya sàpiguen què passa a Balears. Es tractaria de projectar la feina que es fa a les Illes cap a Barcelona.

Sempre has treballat colze a colze amb la política a Madrid i a Mallorca. Fins i tot, al costat de Josep Antoni Duran i Lleida al Congrés dels Diputats.
La informació política m’apassiona! M’agraden els informatius purs i durs, per això vaig treballar tan a gust a Madrid. Va ser una època molt intensa vivint com a observadora les negociacions amb els governs del PSOE i del PP. Vist amb perspectiva, puc assegurar que Duran i Lleida va ser un dels grans polítics d’Estat que hi ha hagut en la democràcia espanyola, perquè era molt assenyat i tenia una visió molt allargada. S’han dit moltes coses d’ell, hi ha molta llegenda urbana sobre Duran i Lleida que no és certa.

A Madrid i a Mallorca has treballat com a periodista i en departaments de comunicació, en l’última etapa a la Conselleria d’Afers Socials del Govern balear. Quina posició és més agraïda?
Com a periodista, no en tinc cap dubte! Tinc molt clar, i sempre vull tornar a l’altra banda, que veure les dues bandes ens fa millors professionals, crec que et forma molt més i et dona més perspectiva de les coses. En aquesta darrera etapa a Afers Socials n’he après molt, i m’ha agradat molt, també, amb una gran consellera al capdavant. Ara m’espera una nova etapa que promet ser apassionant.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram