Miquel Vives Mascaró (Campanet, Mallorca, 1960) és el coordinador de la revista Campanet, que edita l’Obra Cultural Balear. Llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de les Illes Balears, exerceix d’assessor lingüístic a l’Ajuntament de Palma. El passat cap de setmana va sortir al carrer el número especial que commemora el 40è aniversari de Campanet. La revista, de periodicitat bimestral, compta amb 270 subscriptors i s’adquireix en els punts de venda del municipi, de poc més de 2.000 habitants. A Comunicació 21, Vives reivindica el format de les capçaleres dels pobles interiors de Mallorca.

Amb quina intenció va aparèixer la capçalera?
Campanet és un poble molt petit (2.200 habitants aproximadament), havia tingut un antecedent a la revista actual que era Campanet Hoja Informativa, però només havia publicat dos números. Així que, l’any 1982, l’Obra Cultural Balear és qui va empènyer a impulsar una nova capçalera al poble sumant-li l’esforç i la voluntat d’un seguit de persones que han vetllat perquè avui encara hi hagi una capçalera de Campanet.

Quina rellevància té la capçalera dins l’ecosistema del poble?
Molta! La capçalera sempre s’ha definit com una revista d’esquerres, i ens lliguen moltíssim al Partit Socialista de Mallorca, actualment Més per Mallorca. De fet, algú de forma intencionada no ens ha tret aquesta etiqueta, ja que a la revista hi té cabuda tothom, aglutina les diferents mirades del poble.

Vostè hi era ja la primavera de 1982 quan va sortir al carrer el primer número. Què en recorda?
El primer exemplar de la revista eren 16 pàgines fotocopiades, coordinada per Joan Pons Amer i impresa a can Bohigas de Palma. Començava a circular pel poble com a fruit de la iniciativa d’un grapat de persones reunides uns mesos abans a la Rectoria. La portada era una obra d’Abdò Campins. Les línies a seguir de la capçalera eren cultura, història, llengua i, evidentment, la voluntat de ser una revista d’informació feta pels campaneters i dedicada als campaneters.

Com ha evolucionat el projecte?
Al llarg de 40 anys hi ha hagut alts i baixos, èpoques més d’esplendor i altres menys vistoses. La més delicada va ser durant l’etapa Bauzá, qui va eliminar les subvencions del Govern balear dirigides als mitjans de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca, a la qual estem integrats. Aquella decisió va fer passar uns anys molt difícils per a la continuïtat de la revista.

I el més rellevant d’aquests 40 anys?
El millor regal dels 40 anys de Campanet és que encara surti al carrer, és tot un miracle. És una publicació que tira endavant per l’esforç i el sacrifici de molta gent de forma altruista, i amb el suport dels subscriptors, que uns 270 continuen donant-nos aixopluc. N’hem perdut una trentena pel camí.

“El repte de la digitalització truca a la porta, però si no ho hem fet fins ara ha estat per peresa”

La capçalera toca totes les temàtiques amb Campanet com a fil conductor?
Sí, una mica de tot. Té opinió, informació i fotografies, i li hem donat més protagonisme a l’esport. Des del meu punt de vista hi trobo a faltar reportatges d’actualitat. Tot i que aquest darrer número ha estat l’especial pel 40è aniversari amb 72 pàgines, la revista suma una mitjana entre 28 i 34 pàgines habitualment. A més, hem editat llibres des d’una mirada local.

La publicació continua sent únicament en paper. No es plantegen la posada en marxa d’una capçalera digital?
Ja fa temps que el repte de la digitalització truca a la porta, però si no ho hem fet fins ara ha estat per peresa. Crec que digitalitzar la capçalera seria tot un encert, però actualment ho veig un poc llunyà. Així i tot, és una porta que mantenim oberta.

Per què la gent jove no se sent identificada?
És complex, però la gent jove consumeix informació d’una altra manera. I malauradament no disposem d’una audiència jove. Per això, el nostre lector habitual prefereix consumir la informació preferiblement en paper.

Com es poden sumar 40 anys més?
Per fer-ho fan falta més veus noves, més mans que donin continuïtat a aquest projecte il·lusionant que ja comença a tenir una edat, però que encara se sent jove. La nostra cultura, la lluita per la llengua catalana –que és la nostra– la difusió de la nostra història, la informació local i el debat de les idees necessiten, sobretot en un món tan globalitzat, que una revista com Campanet continuï i es renovi.

Així i tot, la supervivència de la capçalera està garantida?
No, ni de bon tros. No vull ser pessimista, però necessitem que la gent jove s’impliqui, cal un relleu generacional al capdavant de la capçalera. Si no és així, la premsa forana de Mallorca corre el risc d’anar perdent un llençol a cada bogada. I encara que siguem capçaleres fetes de forma amateur, som els qui garantim la informació en els nostres pobles. Aprofitam per a cridar a la participació de saba nova, de persones que podrien aportar molt a la nostra revista, sempre oberta a tothom que hi vulgui escriure.

Quin paper hi juga l’Associació de Premsa Forana de Mallorca, de la qual en formen part?
És una eina imprescindible per a totes les capçaleres que en formem part, sobretot perquè és una veu autoritzada davant del Govern balear a l’hora de tenir més força per obtenir subvencions econòmiques, però també actua de plataforma de contacte amb la resta de revistes i publicacions periòdiques.