La periodista Neus Albis Vives (Pollença, 1971) és la presentadora d’Els dematins d’IB3 TV des de fa dos anys. Llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona va treballar a la Cadena SER i al gabinet de comunicació d’ERC. De tornada a casa, Albis ha estat la cara visible als informatius i programes de TVE, IB3 i la desapareguda TV Mallorca. A Comunicació 21, Albis repassa la seva trajectòria i analitza el model televisiu a les Illes Balears.

Vostè va formar-se a Barcelona. Un cop llicenciada, la seva intenció era quedar-s’hi o tornar a Mallorca?
Vivia a Barcelona i volia quedar-m’hi per sempre. Després de deu anys, TVE va obrir una convocatòria després d’anunciar que ampliaven la programació del centre territorial de les Balears, cercaven professionals per fer-hi feina. M’hi vaig presentar i una vegada em confirmaren que m’acceptaven, vaig tenir clar que tornava a Mallorca. Això sí, amb el convenciment que la meva etapa a Barcelona encara tenia recorregut.

Han passat més de 20 anys i ja no hi ha tornat.
[Riu] Així és, continuo fent feina a Mallorca. Però he de dir que tancar aquella etapa de Barcelona no va ser gens fàcil. Record la primera nit a casa dels pares plorant i preguntant-me a mi mateixa què feia de nou a Pollença. Aquelles llàgrimes, però, només van aparèixer aquella nit. La feina em va enganxar des del primer dia.

A Barcelona va poder tastar l’altra banda de la comunicació com a integrant del departament de premsa d’ERC en l’època d’Àngel Colom i Pilar Rahola.
Sí, va ser un moment convuls per a Esquerra amb l’escissió del Partit per la Independència (PI), una crisi molt bèstia i una autèntica batalla entre les famílies del partit. Tot i que aquell moment obligava a posicionar-te per un bàndol o l’altre, la meva condició de becària, la no militància i el meu tarannà em va permetre viure-ho amb una certa distància. Va ser una experiència molt intensa i interessant de viure, però també me serví per confirmar que formar part d’un gabinet de comunicació no era el que volia fer. Quan veia els periodistes a l’altre costat m’adonava que era el lloc que jo volia ocupar.

I així ho va fer, incorporant-se a TVE Balears.
Sí, als serveis d’informatius els caps de setmana com a redactora de carrer. Encara record la primera cobertura, una fira agrícola que vaig viure com si fos la notícia del segle [riu]. Era la novetat i els càmeres reien amb el meu entusiasme. Al cap de pocs mesos, vaig començar a presentar Report, un espai de reportatges que va ser el pas previ a presentar els informatius.

TVE no li va servir de trampolí per fer el salt, novament, i marxar de les Illes?
Mai vaig plantejar-m’ho, ni tan sols es va obrir una escletxa on pogués veure-hi una possibilitat.

Al cap de set anys s’acomiada de TVE.
Sí. S’obri l’opció d’anar a IB3 Televisió a través d’una oferta de Tresques Comunicació, la productora amb la qual continuo fent feina, i accept l’oferta. Havien estat anys molt intensos i enriquidors als informatius de TVE, però també amb massa ingerències polítiques d’una banda i de l’altra. Quan se m’obre la possibilitat de seguir-me dedicant a la televisió, ara a IB3, des de la perspectiva de l’entreteniment, ho vaig viure també com un repte i en part com un descans.

Quin paper ha jugat TVE en l’espai informatiu de les Balears?
TVE sempre ha estat un referent i ha tingut una gran audiència a les Illes. Encara ara, tot i tenir menys recursos. L’Informatiu Balear forma part de l’imaginari col·lectiu de moltes generacions a les Illes.

Fins que es posa en marxa.
Sí, el model d’èxit d’IB3 en part també és pel camí fet durant molts anys pel centre territorial de TVE a les Balears. Després de gairebé 15 anys de vida, IB3 té una entitat pròpia molt consolidada. Crec que és un canal imprescindible a tots els nivells, i que amb la pandèmia que vivim s’ha demostrat del tot.

Vostè és una de les professionals que reforça IB3 des de gairebé el primer dia. De presentar informatius a TVE a fer-ho en un espai d’entreteniment en una cadena acabada d’estrenar. Va tenir vertigen?
He de reconèixer que quan vaig acceptar l’oferta d’IB3 no era conscient del tot del canvi professional que suposava el programa 3 i més. Mai havia rigut davant d’una càmera! Les primeres setmanes van ser complexes, però entre l’equip de treball i el tàndem amb Jaume Noguera van convertir aquell projecte que només va tenir dos anys de durada en una etapa enriquidora. Tot i ser un espai d’entreteniment mai vaig perdre la meva condició de periodista.

D’IB3 a TV Mallorca, una televisió de curta durada.
Sí, van ser quatre anys a Televisió de Mallorca. Una bona televisió tot i els recursos limitats, i on es feia feina amb molta llibertat. Tinc molt bon record d’aquells anys dirigint i presentant el programa De nit. La crisi de 2008 i la decisió del Consell de Mallorca de tancar-la van ser determinants per a la seva desaparició.

Torna a IB3 i ara sí, ja s’hi queda.
Sí, inicialment vaig estar uns mesos al matinal d’IB3 Ràdio i després vaig passar als serveis informatius, on vaig cobrir la informació de tribunals. Va ser un moment potent, perquè va coincidir amb l’època més intensa del cas Nóos. Després vaig tornar a programes informatius. Primer, Dues voltes, i ara Els dematins.

Vostè que ha treballat a TVE, TV Mallorca i IB3. Quins ingredients triaria per acabar cuinant el model televisiu idoni per a les Balears?
De totes tres en podria sorgir un model idoni, però no en posaria a cap de les tres com a exemple, perquè totes tenen punts forts i punts dèbils.

Un punt dèbil d’IB3 continua sent l’externalització dels professionals dels serveis informatius?
Sí, perquè uns serveis informatius no poden ser externalitzats. Els professionals han de ser de la casa. Per poder tenir garantits els drets i l’estabilitat, però també perquè sigui una realitat internament allò que la gent pensa al carrer, que tot és IB3. Que no sigui així crea molt sovint problemes organitzatius, de recursos i d’eficiència. També s’ha de posar en valor com es fa feina des dels programes. Són una part importantíssima de la graella. Dit això, és bo que els treballadors exigim els drets, però també tenim deures.

Què vol dir?
És cert que la nostra és una feina que s’ha anat precaritzant, però el periodisme és un ofici que t’ha d’apassionar. I a tothom no l’apassiona de la mateixa manera i amb la mateixa intensitat. En aquest sentit a vegades soc critica amb aquells qui amb una notícia al damunt pensin més en l’hora que acaba el torn a la feina que amb el que tenen davant.

Té la sensació que la professió de periodisme camina perillosament cap a patir certs tics amb què s’etiqueten els funcionaris públics?
No crec que tingui tant a veure amb la condició de funcionari com amb la manera de ser i viure la professió. A les redaccions he vist professionals amb plaça deixant-s’hi la pell i becaris demanant pràcticament el primer dia quan els hi tocava lliurar.

Sense perdre el fil. La fi de l’externalització a IB3 és cada cop més lluny?
Malauradament, sí. I veure com aquesta possibilitat s’allunya es viu amb molta decepció. Ja tenia mala peça al teler, que ara amb la pandèmia i les conseqüències econòmiques que implicarà encara més.

Des de fa dos anys presenta Els dematins.
Estic molt a gust presentant un programa que té com a finalitat informar i entretenir els telespectadors. Som un equip petit però apassionat amb allò que fem, i això no té preu.

Sembla que finalment a IB3 ha trobat el seu encaix.
A IB3 em sent com a casa i segueix gaudint d’una professió que m’agrada des del primer dia. I soc conscient també de la sort que tinc. Poder sobreviure en aquesta professió també és una qüestió de sort. Hi ha molts bons professionals que s’han quedat sense feina; per això, poder estar en actiu durant tants anys i de forma continuada fa que em senti una privilegiada.