Neus Benítez (Campanet, Mallorca, 1987) és periodista i presentadora de l’Informatiu balear de Televisió Espanyola. Llicenciada en periodisme en la primera promoció del Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG) de Palma, Benítez va iniciar-se al Canal 4 i, un cop va finalitzar la carrera universitària, va accedir a TVE, on ja hi suma una dècada. Fa vuit anys que és la cara visible de les dues edicions de l’informatiu i des de en fa tres també n’és l’editora. A Comunicació 21, Benítez parla de la situació d’incertesa que respira el centre territorial de TVE a les Illes Balears.

El periodisme li ve de lluny?
Des de ben petita ja volia ser comunicadora. M’agradava escriure i explicar contes. Quan tenia 9 anys, a casa vam acollir una nena del poble sahrauí i ella m’explicava com era la seva vida allà, molt diferent de la meva. Jo li deia que no es preocupés, que ja ho explicaria als meus amics, la família i l’escola. Des d’aquella vocació d’explicar altres realitats, conèixer món i altres cultures, tenia clar que volia dedicar-me professionalment al periodisme.

La televisió la portava dins, també?
Dedicar-m’hi professionalment ha estat una casualitat. Jo sempre m’he estimat la ràdio i en els meus inicis havia fet els primers passos en una emissora local. Ara bé, TVE sempre havia sigut el mitjà que més il·lusió em feia, tenint en compte que és la finestra oberta més gran que es projecta al món des de les Illes Balears. Jo vaig accedir a TVE per tres mesos i ja fa deu anys que hi treballo com a interina.

El centre territorial de les Balears té prou visibilitat en el marc global de TVE?
Sí, perquè tot i que les Balears és una zona geogràficament petita i de menys població, s’hi concentra molta informació, sobretot a l’estiu, que acaba tenint visibilitat en els informatius de TVE d’àmbit nacional. Com a mínim, dues vegades a la setmana apareix al Telediario o al Canal 24 Horas. Ara bé, abans del confinament per la Covid-19 es feien connexions des del plató i, actualment, només es fan connexions des de l’exterior quan hi ha un fet rellevant. Des de les Balears hi ha possibilitats d’aportar molt més al conjunt de TVE, però ens hem de cenyir a l’equip reduït de treballadors que disposem des del centre territorial de Palma.

Des de fa temps que reclamen més recursos humans, com disposar d’informadors a Menorca, Eivissa i Formentera.
Sí, és una reivindicació històrica a les Balears. Aquestes delegacions han quedat reduïdes a un reporter gràfic, quan estan assignades les places per a la contractació d’un redactor tant per a televisió com per a ràdio. L’any 2007, les places van quedar buides i des d’aleshores ja no hi ha hagut la manera de tornar a obrir una convocatòria per tenir l’oportunitat de disposar de professionals en aquestes zones. Només s’han fet contractacions puntuals a l’època d’estiu a Eivissa tenint en compte que genera interès per als informatius d’abast nacional.

Què suposaria desbloquejar aquesta reivindicació històrica?
Permetria disposar d’un professional que podria explicar la realitat des del lloc on passen els fets, amb el rigor i la professionalitat que també es mereixen els teleespectadors de Menorca, Eivissa i Formentera. I sort en tenim de la bona predisposició per part de tot l’equip d’informatius que, si passa alguna cosa grossa, es desplaça una part des de Mallorca per cobrir la informació.

S’hi suma la incertesa amb la reducció de l’informatiu o les continuades dimissions a l’equip directiu?
És evident. És complicat de gestionar perquè al cap i a la fi no saps cap on es dirigeix la teva lluita. Hi ha una pressió molt gran per aquest escenari d’incertesa, però és evident que com a professionals sempre acabem donant molt més i, en aquest sentit, intentem oferir el millor de nosaltres mateixos. Ara bé, hi ha una sensació de cansament establerta des de fa temps.

La crisi sanitària ho ha agreujat encara més?
Després del confinament s’ha accentuat més. Quatre mesos enrere hi havia un principi d’acord d’un conveni col·lectiu en el qual es fixava una reposició de treballadors al 100% i una convocatòria d’oposicions. Ningú ha dit que no es compleixi, però tothom és conscient que la realitat econòmica del moment fa que no siguem tan optimistes com fa uns mesos. Per això veig improbable que s’executi aquest conveni de forma imminent.

El centre territorial de les Balears corre perill?
No ho crec. Diria que TVE no té la intenció de desprendre’s ni d’eliminar el centre territorial de les Balears ni cap altre. El que sí que s’està produint és una disminució del gruix total de la plantilla de TVE, però desconec en quina part s’està reduint. A les Balears tenim una dificultat afegida: hi ha una taxa elevada de companys que són al llindar de la jubilació. Per això és rellevant que ens assegurem la reposició de treballadors.

A més de TVE, les Balears compta amb un altre mitjà televisiu públic: IB3. L’escenari és millor?
Els treballadors d’informatius d’IB3 són subcontractats. En la darrera legislatura això ha provocat que hi hagi hagut una migració de professionals cap a diferents departaments de comunicació de les conselleries del Govern buscant més estabilitat i una millora salarial. Ara bé, si donem una ullada a la resta de mitjans de comunicació de les Balears fa que es visualitzi un escenari molt complex, sobretot per a les capçaleres de paper.

Li estan quedant petites les Illes en l’àmbit professional?
És un territori petit, però en realitat no acaben sent quatre illes, sinó que gairebé passa tot en una d’elles: Mallorca. Hi ha un moment en el qual t’atrau tot allò que hi ha més enllà de les Balears, però sense perdre de vista que aquí s’hi viu molt bé. Professionalment sempre hi ha una mena de necessitat vital de comprovar què s’hi cou fora, més enllà de les Illes.

Si tanca els ulls i deixa volar la imaginació, s’hi veu deu anys al mateix lloc de feina?
TVE m’agrada moltíssim, perquè té una projecció pública molt rellevant a l’Estat espanyol i a la resta del món. Per tant, no m’importaria que fos així. Ara bé, em costa imaginar-me d’aquí deu anys treballant a TVE a Palma, perquè si és així no em reconec, tenint en compte que necessito constantment més estímuls per seguir creixent com a periodista. Soc somiadora i lluitadora, i en aquest sentit també m’agradaria fer realitat altres reptes professionals.

Quins?
Exercir el periodisme des de l’estranger i poder explicar allò que passa arreu. Soc jove, m’agrada viatjar i seria apassionant treballar com a periodista des de qualsevol racó de món.