Foto: Danielle Stack
Neus Fernández Quetglas (Palma, 1975) és periodista i l’actual coordinadora de la revista Entorn, que edita l’Ajuntament de Calvià. De caràcter semestral, la capçalera publica números monogràfics vinculats al municipi. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, al llarg de la seva carrera ha treballat a l’Ajuntament de Calvià, al centre territorial de TVE a les Balears i a la Direcció General de Comunicació del Govern de les Illes Balears. A Comunicació 21, Fernández Quetglas despulla el centre territorial de TVE i reivindica el periodisme fet a foc lent que elabora a Entorn.
Vas doctorar-te en Història de la Comunicació amb la tesi Història de TVE a les Balears. Les emissions de 1960 a 2004. Més enllà del cum laude amb el qual el jurat va premiar la tesi, quins són els aspectes més rellevants?
Es tracta d’un treball exhaustiu, documentat i fet amb una mirada minuciosa i a la vegada crítica de quatre dècades de TVE a les Balears. Vaig abordar temes com l’activitat del consell assessor de TVE, els canvis en la direcció, els conflictes de l’ens públic, la problemàtica de les desconnexions o els conflictes laborals. Escriure la tesi no va ser gens fàcil, ja que a Madrid vaig tenir dificultats per accedir a les fonts d’informació. Això sí, veient el resultat final, va pagar la pena.
A més d’escriure una tesi, vas treballar al centre territorial de TVE a les Balears. Quin ha estat tradicionalment el seu paper a les Illes?
El més rellevant és que, malgrat que no ha sabut cohesionar del tot la informació entre les quatre illes, el paper de TVE ha estat molt significatiu en la comunitat autònoma, fins i tot molt més que en altres centres territorials. Aquest paper fonamental en la vertebració d’una informació local pròpia i en català es deu també a l’absència d’un canal autonòmic fins a la posada en marxa d’IB3 [el 2005]. Així i tot, les Balears compta amb el pitjor edifici com a centre territorial de TVE.
Com ho argumentes?
Principalment per les diferències polítiques que hi ha hagut entre els diferents governs central i de les Balears. En quant a instal·lacions, TVE sempre ha tingut moltes mancances. Des del punt de vista informatiu, és greu que faci més d’una dècada que la majoria de professionals no signin les seves peces. Tot i que els continguts estan ben elaborats, hi ha una manca de periodisme d’investigació i un abús d’informació institucional. I aquí és quan perd l’essència del que hauria de ser un mitjà públic, que hauria de fiscalitzar molt més.
Després de TVE vas viure una etapa professional lluny dels mitjans, en la Direcció General de Comunicació del Govern de les Illes Balears.
Era una apassionada de la sèrie L’ala oest de la Casa Blanca i, salvant les distàncies, poder viure en primera persona com es cou la informació sense filtres d’un Govern des de dins va ser una etapa apassionant. Una etapa en la qual vàrem impulsar per primer cop les polítiques audiovisuals, les diferents subvencions de l’àmbit o els models d’explotació dels continguts audiovisuals a les televisions de les Balears. La prioritat va ser subvencionar contingut i no pas cadenes de televisió. Vàrem posar-ne les bases, de forma pionera.
“Entorn permet treballar com més m’agrada: tenint temps i dedicació a l’hora d’elaborar els continguts”
Fins que lideres la revista Entorn, que et permet allunyar-te de l’actualitat més immediata.
Sí, Entorn és un projecte que va impulsar el meu referent professional: Sebastià Verd. Ell m’havia confessat que jo era la seva deixeble [somriu], però n’hi ha molts més. Jo vaig recollir el llegat de Sebastià Verd i Joana Maria Roque, que escrivia molt bé i feia unes fotografies espectaculars. Així, Entorn permet treballar com més m’agrada: tenint temps i dedicació a l’hora d’elaborar els continguts. Allò que ara en diuen slow journalism (periodisme a foc lent). Escriure una tesi doctoral, tenir aquest punt de curiositat innata fa que Entorn sigui l’eina perfecta per continuar la recerca amb una mirada de 360 graus.
Què aporta Entorn?
El concepte d’Entorn és com si elaboréssim una col·lecció enciclopèdica de Calvià amb una mirada tant de portes endins com enfora. En aquests anys hem publicat una dotzena de números. Aquesta setmana presentem el número dedicat a les migracions, ja que Calvià és el municipi amb més població estrangera de les Balears fruit del turisme, i també on s’hi parla molt poc la llengua catalana. S’adreça, sobretot, a aquells qui tenen curiositat i volen conèixer millor Calvià.
És una capçalera única a les Balears?
El Centre d’Estudis Eivissencs edita una publicació semblant, amb un grup de persones especialitzades en la recerca. El valor d’aquest model de publicacions és que és un material que quedarà per a la posteritat.
A les Balears hi ha un element d’un gran valor periodístic: la Premsa Forana de Mallorca. Ho creus així?
Sí, té molt valor! I me’ls estim molt. La Premsa Forana de Mallorca és imprescindible per mostrar la realitat de l’illa, aquella que difícilment capten la resta de mitjans. I entenc que no hi aparegui, perquè els informatius televisius a les Balears tenen una durada limitada. Ara bé, encara que el periodisme que fa la Premsa Forana sigui majoritàriament des d’una mirada amateur o en un format periodísticament poc modern, visualitza millor que ningú l’essència vital de l’illa de Mallorca. I això cal que a ningú se li oblidi.
El periodisme no viu el seu millor moment, tampoc a les Illes.
El problema és global. Les condicions laborals són cada cop pitjors i també hi ha més traves per aconseguir la informació. Davant d’aquest escenari, és complex que el periodisme tingui una bona salut. I em sap molt de greu, perquè a les Balears hi ha periodistes amb talent, però el seu discurs és trist. Per tenir una democràcia més consolidada fa falta un periodisme fort, amb menys concentració de mitjans i més diversitat informativa. I sobretot, cal més esperit crític entre la societat i ensenyar a triar bé entre els mitjans.
