Foto: Miquel Àngel Cañellas

Pau Fons (València, 1982) és el director del centre territorial de RTVE  Balears des de 2015. Llicenciat en Periodisme i Comunicació Audiovisual a la Universitat de València, va iniciar-se a Canal 9 per fer el salt a Palma a RTVE. Primer a la ràdio i després a televisió. Així i tot, va treballar un any i mig als estudis centrals de TVE a Madrid als programes Más gente i Comando actualidad. A RTVE Balears va exercir d’editor de l’Informatiu balear abans de liderar el centre territorial. A Comunicació 21, Fons defensa la doble tasca informativa del centre territorial balear.

L’experiència d’haver treballat al rovell de l’ou de RTVE –als estudis centrals de Madrid– t’ha servit per liderar el centre territorial de les Balears?
Directament potser no, però sí que em va servir per conèixer com funciona i quines mides té l’empresa, tenint en compte que el centre territorial de les Balears té unes dimensions molt més petites, en personal i en instal·lacions. Més enllà de tot això, també coneixes maneres diferents de treballar que et permeten sortir de la teva zona de confort.

Amb aquesta mirada tornes a Palma com a editor de l’Informatiu balear de RTVE.
Sí, tot i que va ser l’etapa més dura i la que em va generar més estrès. La feina d’editor és molt ingrata i no et permet desconnectar en cap moment de l’actualitat, de dilluns a diumenge. Van ser els anys en els quals va esclatar el cas Nóos, que va provocar moltes hores de dedicació perquè havíem de doblar la feina, l’edició per a les Balears i per a Madrid. A més va coincidir en l’etapa de més austeritat en el pressupost i això complicava molt més l’edició d’un informatiu.

Sis anys en el càrrec com a director. Quina ha estat la teva pinzellada?
Els primers anys, sobretot, van ser una mica convulsos amb grans canvis. Des del trasllat a una nova seu, la unificació de la ràdio i la televisió o el procés de digitalització del vessant tècnic del centre territorial. Així, el pas de l’analògic al digital ens ha obert noves oportunitats per a una plantilla curta d’efectius on s’ha hagut de fer molta formació. Tenint en compte la mitjana d’edat que té la plantilla, ens hem adaptat sorprenentment bé.

“La feina d’editor és molt ingrata i no et permet desconnectar en cap moment de l’actualitat”

En canvi, el procés de digitalització encara és a mig fer, sobretot a l’hora de tenir més presència a les xarxes socials.
Així és, aquesta digitalització encara no ha arribat als centres territorials i és del tot necessària. Ja estem treballant l’aposta de ser presents a les xarxes socials a través dels informatius de TVE. Actualment, RTVE compta amb dues redaccions digitals: Madrid i Barcelona. Encara no sabem si hi haurà professionals específics per desenvolupar els continguts digitals a les xarxes socials. De fet, de cara al procés de renovació de la plantilla previst, es contempla la incorporació de perfils més digitals i més polivalents.

Una de les grans reivindicacions dels professionals de RTVE Balears és l’obertura de delegacions a Menorca i Eivissa. És més a prop?
Es troba en vies de solució i és un compromís de la direcció de l’empresa en seu parlamentària. La posada en marxa de la taxa de reposició està prevista a finals de 2021 o a principis de 2022; és a dir, que s’obrirà una convocatòria pública de places d’oposició on confiem que s’incloguin les de Menorca i d’Eivissa. De fet, enguany s’ha obert una oferta pública interna de trasllat, però és molt probable que no es cobreixi perquè no hi ha ningú interessat. Coincideix que a partir de 2022 hi haurà un increment de les jubilacions de professionals del centre territorial, cosa que som més a prop de resoldre un problema que s’arrossega des de fa molt de temps i que és necessari per enfortir la informació a la resta de les illes.

“IB3 té unes possibilitats molt més grans que les que disposem al centre territorial de RTVE”

Què ha canviat a RTVE Balears després de perdre el monopoli informatiu arran de la posada en marxa d’IB3?
L’escenari ha canviat, és evident. Durant 25 anys, l’Informatiu balear va ser l’únic espai informatiu, que a més va ser pioner i en català a les Illes quan es va posar en marxa l’any 1979. Aquell va ser un cas clar de normalització lingüística i que els illencs sempre han tingut com a referent. Ara bé, amb la irrupció d’IB3 fa que s’implanti amb força al territori balear i sigui capaç d’emetre un informatiu d’una hora i mitja. Per tant, IB3 té unes possibilitats molt més grans que les que disposem al centre territorial de RTVE.

Ara hi ha competència.
Sí, és evident que competim amb IB3, però som conscients que ho fem amb les nostres limitacions quant a mitjans i en audiència. Més enllà de la fidelitat de l’audiència que hem adquirit amb tants anys d’emissió, tenim una doble funció molt clara: oferir l’informatiu dirigit al públic balear i generar continguts de les Balears per tenir presència al Telediario de La 1 o al Canal 24 Horas. Aquesta és la nostra prioritat.

D’aquesta doble funció, quina és la visibilitat que tenen les Balears en els informatius estatals?
La visibilitat és bona, sí, tot i que no tant com voldríem. És a dir, des de Balears es generen continguts que després a Madrid s’emeten conjuntament amb la suma de tots els centres territorials i potser queda tot més difuminat. Amb la pandèmia s’ha notat moltíssim, tot i que les peces informatives emeses al Telediario no portin la signatura del centre territorial de les Balears. Però les temàtiques per excel·lència a les Balears continuen sent el turisme i, a l’estiu, la presència dels membres de la Casa Reial espanyola.

El que és rellevant a les Balears és la crisi que arrosseguen els mitjans de comunicació, sobretot arran de la pandèmia.
Afortunadament a RTVE no ens afecta, i ens sentim uns privilegiats per la posició laboral envejable que disposem tota la plantilla si ho comparem amb la resta de mitjans. Si bé la pandèmia ho ha accelerat, ja existia abans. Des de 2019, les Illes Balears és el territori de l’Estat espanyol on s’han destruït més llocs de treball de periodista. I on han rebut més han estat els diaris de paper. Hi ha una tendència poc saludable que hi hagi cada cop menys periodistes i que la professió treballi de forma més precària. L’escenari és desolador i la situació és complexa.