Rafel Puigserver Pou (Algaida, Mallorca, 1981) va ser elegit al maig nou president de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Llicenciat en Història i doctor en Humanitats i Ciències Socials per la Universitat de les Illes Balears, postgrau en Periodisme Digital a la Universitat Oberta de Catalunya i màster en Comunicació per la UIB, Puigserver exerceix com a professor a l’IES Felanitx i és el responsable de l’edició digital de la revista Es Saig d’Algaida, una de les capçaleres de Premsa Forana. A Comunicació 21, Puigserver exposa el full de ruta de la nova junta per mantenir i enfortir les capçaleres de la Premsa Forana.
Una tesi doctoral sobre la Premsa Forana és la teva carta de presentació per acabar sent president de l’Associació?
[Somriu] Si he arribat a ser president és per la invitació que em va fer el meu predecessor, Rafel Oliver. Després d’una dècada elaborant la meva tesi sobre el recorregut de la Premsa Forana, ha valgut la pena arribar fins aquí. Una tesi en la qual posava en valor la Premsa Forana com a patrimoni històric i periodístic a les Illes Balears, especialment a l’illa de Mallorca.
Quin ha estat el valor afegit que ha generat l’Associació a la població?
Tot el moviment periodístic que ha liderat la Premsa Forana durant els darrers 40 anys ha contribuït en gran manera a l’alfabetització en català de la població. Hi ha molta gent que l’única manera de familiaritzar-se amb el català escrit ha estat a través de l’oferta de Premsa Forana. Amb els anys compta amb un model propi consolidat, encara que sigui més amateur i menys professionalitzat.
És el cas de la revista Es Saig, la capçalera que dirigeixes.
Sí, més enllà de la tesi, quan vaig finalitzar la meva formació acadèmica vaig implicar-me en la revista del meu poble (Algaida) en un projecte de digitalització de la capçalera. Així és com vaig poder exercir com a periodista de proximitat.
Quin paper juga la Premsa Forana de Mallorca en tot l’ecosistema comunicatiu balear?
La Premsa Forana de Mallorca va tenir un paper cabdal i rellevant, sobretot en el moment de transició democràtica i de ressorgiment dels primers ajuntaments un cop va finalitzar la dictadura. Des d’abans de la legalització com a associació, la premsa forana té un compromís sense pal·liatius amb la difusió de la llengua catalana i amb la missió d’aglutinar les capçaleres; la gran majoria s’han mantingut gràcies al voluntariat de molta gent que de forma altruista ha dedicat molt esforç a mantenir aquest periodisme tan singular i autèntic.
Actualment l’Associació compta amb 35 capçaleres associades.
Sí, i hem d’alegrar-nos, ja que durant aquest any de pandèmia no n’ha desaparegut cap! D’aquestes 35, hi ha un seguit de capçaleres que combinen paper i digital que estan molt lligades a l’actualitat, i d’altres que tenen una periodicitat més allargada on l’actualitat no és la protagonista i que aposten per altres gèneres com l’opinió i el reportatge. Les capçaleres de la Premsa Forana no tenen res a veure amb aquelles capçaleres generalistes professionalitzades que s’editen a Palma i per a tota l’illa.
“La voluntat d’aquesta junta és crear una marca, potenciar la presència de la Premsa Forana a les xarxes socials i en el món digital”
Com hi conviuen les capçaleres de la Premsa Forana amb la resta més professionalitzades a les Illes?
Al llarg dels darrers 40 anys, cap capçalera professionalitzada en català no ha acabat d’arrelar mai, a excepció de l’Ara Balears, que és gairebé l’únic que s’edita en paper, tot i que només apareix els caps de setmana com a setmanari. Davant d’aquest escenari, la Premsa Forana de Mallorca manté la seva rellevància en favor del periodisme i la llengua catalana, i de lligam amb el món cultural i associatiu de l’illa.
Cal una aposta ferma des dels sectors públic i privat de l’illa per consolidar, encara més, les vostres capçaleres?
Sí, seria determinant per assegurar la continuïtat de les capçaleres i enfortir la marca de la Premsa Forana. La publicitat és un aspecte rellevant, però en aquest cas jo no soc el millor candidat a fer-ho, tenint en compte que la revista Es Saig, de la qual en som membre del consell de redacció, no conté publicitat. És l’única revista de la Premsa Forana.
La revolució digital ha posat en entredit la viabilitat de la Premsa Forana?
És evident que encara hi ha capçaleres que només s’editen en paper i això fa que tinguin un recorregut més curt. N’hi ha d’altres que s’han actualitzat, són visibles a internet i combinen els dos formats. Ara bé, hi ha un aspecte de la digitalització que des de l’Associació de Premsa Forana volem invertir-hi molts esforços. Es tracta de la total digitalització de les publicacions en el marc de la Biblioteca Digital de les Illes Balears de la UIB. Actualment ja compta amb unes 270.000 pàgines de Premsa Forana escanejades, que són les més consultades d’aquesta gran hemeroteca en línia. Volem iniciar una segona fase que ens permeti ampliar aquest arxiu.
Hi ha altres reptes?
Sí, la voluntat d’aquesta junta és crear una marca, potenciar la presència de la Premsa Forana a les xarxes socials i en el món digital, sense deixar de banda el paper, i també de facilitar l’intercanvi de material entre les publicacions associades com es feia en els inicis de l’entitat. A més, es vol fomentar la creació de noves publicacions de caràcter local i recuperar l’activitat a la seu que l’Associació té a Sant Joan.
