Xavier Bestard (Lloseta, 1992) és el portaveu de Caymàritx, la revista d’informació del poble de Caimari, un projecte coral que abandera l’Associació de Veïnats. La capçalera, de periodicitat trimestral i amb un tiratge de 200 exemplars, està integrada a l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. A Comunicació 21, Bestard destaca l’eix vertebrador social i cultural que té Caymàritx.
Com sorgeix el projecte de la revista?
Necessitàvem un mitjà de comunicació per al poble, fet per la gent i per a la gent. Som una colla de gent del poble amb moltes ganes de donar una empenta a Caimari. La publicació es crea principalment amb la voluntat de servir d’impuls cultural per al poble, però també d’altaveu de les entitats, com l’escola o la parròquia, així com de recull d’altres notícies d’àmbit polític i cultural, i d’espai de lliure expressió per als veïnats i veïnades que hi vulguin escriure.
Aquesta necessitat sorgeix a conseqüència que l’actualitat del poble no hi té cabuda en les capçaleres grans de l’illa?
[Riu] I ara, Caimari és un poble de només 800 habitants! Teníem ganes d’explicar coses, i fer-ho a la nostra manera, molt identificats amb el tarannà del poble. I des d’aleshores l’acollida per part de tothom ha estat molt gratificant. Ara tenim un altaveu.
Qui forma part de l’equip?
No hi ha ningú per sobre de l’altre, és un projecte molt coral. Hi ha dos equips de treball: d’una banda, els qui elaborem els continguts, i de l’altra, els qui la reparteixen porta a porta. Ho fem de forma completament altruista, excepte l’impressor.
El nom de Caymàritx, d’on prové?
És el topònim que es creu que els àrabs donaven a la zona on se situa el poble. L’elecció del nom de la capçalera es va decidir per votació popular, era una manera que la gent del poble se’l sentís més seu.
Quin són els continguts que tenen més acceptació?
Gairebé tots, però Sàvies paraules és una secció que té molt d’èxit, perquè és una conversa amb una de les persones amb més edat del poble. Amb el pas dels anys, la revista ha anat millorant en tots els aspectes, tant en el disseny com en els continguts.
La revista de paper té previst transformar-se en format digital?
Com és habitual en la filosofia del projecte, també vam posar-ho a votació popular. En aquest sentit, el resultat va ser d’empat i és un aspecte en el qual no hem fet cap pas endavant. Al nostre públic –que és la gent del poble– li agrada consumir la informació a través del paper, i per això el digital no és un objectiu que està sobre la taula. N’hi ha d’altres més prioritaris.
Quins?
Té a veure amb el funcionament intern, cal diversificar molt millor les tasques dels qui formem part de l’associació. Tenint en compte que és un projecte completament altruista i necessari, hem començat a incentivar l’interès per escriure-hi als infants i adolescents del poble perquè també sumin en aquest projecte col·lectiu. Als darrers números ja hi han participat un bon grapat d’ells i n’estam molt satisfets.
Com se sustenta econòmicament el projecte?
Gràcies a la figura del subscriptor. Dels 200 exemplars que editem cada vegada, 150 ja els tenim venuts abans d’anar a màquines perquè són subscriptors de la revista.
Conté publicitat, la revista?
Sí, a més de subscriptors, també hi ha col·laboradors, que són el comerç i les empreses del poble, que aporten el seu granet de sorra en concepte de publicitat. Ara bé, no n’hi ha gaire, perquè defugim d’aquelles publicacions on predominen molt més els anuncis. Preferim que els continguts i les fotografies tinguin tot el protagonisme, i que el lector els gaudeixi.
La sortida al carrer va servir perquè Caimari acollís la 16a Trobada de la Premsa Forana de Mallorca.
Així és. Aquell dia van participar-hi representants de més d’una desena de capçaleres de la Premsa Forana de Mallorca. I va ser un bon motiu per mostrar-los el poble, la vitalitat cultural i associativa. També vam explicar el passat i el present de la premsa local a Caimari, i vam comptar amb la participació del cronista del poble, Antoni Seguí, qui va fer-nos de guia turístic pels racons més bonics.
Quin valor tenen les capçaleres de la Premsa Forana de Mallorca i quin paper juga l’associació?
És un punt de trobada per a tots aquells que representem alguna d’aquestes capçaleres. Hi compartim experiències, i allà hi pots agafar idees. En els darrers anys, l’associació havia tingut un paper més administratiu i sembla que amb la nova junta hi ha la intenció de treballar més colze a colze amb les capçaleres. La majoria ho fem de forma voluntària, aquesta és l’essència de la premsa forana.
