La policia britànica ha arrestat Julian Assange després que Equador li hagi retirat l’asil al fundador de WikiLeaks, que portava tancat a l’ambaixada de Londres des de l’agost de 2012.
La seva detenció s’ha produït per una ordre d’extradició cursada pels Estats Units, que li atribueix el delicte de “conspiració”. En concret, el Departament de Justícia acusa Assange d’haver ajudat l’antiga analista d’intel·ligència de l’exèrcit nord-americà, Chelsea Manning, a desxifrar una contrasenya dels equips del Departament de Defensa per accedir als seus documents i comunicacions classificats.
“Els càrrecs es refereixen al suposat paper d’Assange en un dels majors riscos de revelació d’informació classificada en la història dels Estats Units”, assenyala el Departament de Justícia dels EUA. La pena màxima per aquest delicte seria de cinc anys de presó, afegeix. Manning va passar set anys empresonada fins que el president Barack Obama li va commutar la pena de 35 anys.
A banda, Julian Assange també s’enfronta a altres càrrecs a Londres, per haver violat la llibertat condicional imposada per les autoritats britàniques el juny de 2012, quan no es va presentar davant del jutge quan se li va requerir. En aquell moment el Regne Unit havia acceptat extradir Assange a Suècia per unes acusacions de violació i assetjament sexual.
L’activista sempre va defensar que el procés obert Suècia era una excusa per extradir-lo als Estats Units per la filtració massiva de documents a WikiLeaks. El 2017 la justícia sueca va retirar l’ordre de detenció per la impossibilitat d’aconseguir l’extradició.
Per la violació de la llibertat condicional es podria condemnar Assange fins a un any de presó.
Violació de les condicions d’asil
El president equatorià, Lenín Moreno, ha justificat la retirada de l’asil per la “violar reiteradament” les condicions de l’asil. “La conducta irrespectuosa i agressiva del senyor Julian Assange, les declaracions descorteses i amenaçadores de la seva organització aliada [WikiLeaks] contra l’Equador, i sobretot la transgressió de convencions internacionals, han portat la situació a un punt en què l’asil del senyor Assange és insostenible i inviable”, ha assegurat.
Entre les infraccions de l’asil denunciades per Moreno destaca la de no intervenir en afers interns d’altres estats. Cal recordar que, la tardor del 2017, les declaracions del fundador de WikiLeaks crítiques amb l’Estat espanyol pel procés independentista van provocar tensions diplomàtiques entre Madrid i Quito, i l’ambaixada va acabar suspenent les comunicacions d’Assange amb l’exterior.
Rafael Correa, l’expresident de l’Equador que va atorgar l’asil a Julian Assange, s’ha mostrat molt crític amb la decisió del seu successor, acusant-lo de “corrupte” i de ser “el traïdor més gran de la història equatoriana i d’Amèrica Llatina”.
Per la seva part, WikiLeaks ha qualificat la denegació d’asil per part d’Equador d’il·legal i contrària al dret internacional.
Perillós precedent
L’advocada de l’activista australià, Jennifer Robinson, ha fet declaracions als mitjans a les portes del jutjat: “Des de 2010 hem advertit que Julian Assange seria extradit i jutjat als EUA per les publicacions de WikiLeaks. Desafortunadament avui ha quedat demostrat que teníem raó. Això estableix un perillós precedent per a tots els mitjans i periodistes a Europa i la resta del món. Això vol dir que qualsevol periodista pot ser extradit als EUA per publicar informació veraç sobre els EUA”.
