Bregada professionalment a Ràdio Sabadell i amb una trajectòria d’onze anys a RAC1, la popularitat d’una forma més massiva li ha arribat a Laura Rosel el mes de setembre fent parella amb Jordi Armenteras amb la difícil missió de substituir Josep Cuní al 8 al dia de 8tv i, a principis de gener de 2018, de prendre el relleu a Ricard Ustrell al Preguntes freqüents, el programa d’actualitat política dels dissabtes al vespre a TV3 que amb pocs mesos s’ha convertit en una de les referències principals de la graella de la cadena.

Fer un programa nou a TV3, sobre política però en clau d’entreteniment, en un moment tan delicat políticament… és un desafiament molt gran. Com ho viviu?
Jo crec que ha estat la clau de l’èxit. Una de les claus de l’èxit, si més no, ha estat aquesta coincidència. Un moment molt bèstia, molt intens, que no havíem viscut mai, per tant un moment inèdit en la història de Catalunya amb un format també inèdit en la història de la televisió a Catalunya. S’han trobat aquestes dues circumstàncies i han fet que funcionés. La gent té set d’actualitat, de política, d’anàlisi… però d’anàlisi tranquil·la, que és la que ofereix el FAQS. Amb tots els protagonistes però sense crits; almenys això és el que intentem. Donant veu a tots els sectors, a tots els punts de vista. Jo crec que això és el que ho necessitava, el moment ho requeria i TV3 i El Terrat hi van posar el format. I està funcionant.

Això deu fer pujar l’adrenalina en el bon sentit però també deu fer pujar la tensió fins a màxims estratosfèrics, no?
La pressió és molt gran. La primera, la que ens posem nosaltres mateixos per aconseguir tenir els protagonistes dels temes que han estat actualitat aquella setmana, per aconseguir explicar-los des de diferents punts de vista, que no se’ns escapi cap veu. Una altra pressió és la del moment: estan passant moltes coses que s’han de saber explicar des de la forma més objectiva, si és que es pot dir així, possible; que no se’ns escapi res. I l’altra pressió és la de l’entorn: FAQS està en el punt de mira però no només FAQS sinó Catalunya, la política, tot el que està passant ara mateix… tot és d’una màxima sensibilitat. I a la mínima que fas una cosa… molesta a uns o als altres. A uns els sembla que t’has quedat curt i als altres que t’has passat de la ratlla… llavors és molta pressió però sobretot pel mateix moment que estem vivint.

Esteu a l’epicentre de l’huracà.
Una mica sí que ho he notat. Assumim aquesta pressió, assumim el repte i cada setmana intentem fer-ho millor. Som els primers que veiem els errors i les coses a esmenar. Nosaltres acabem el programa el dissabte a la matinada i t’asseguro que el diumenge a la tarda, com a molt, ja estem treballant, fent autocrítica –”ostres, vam patinar per aquí”, “això ho hauríem d’haver corregit”, “això ho hauríem d’haver vist”, “a veure si la setmana vinent podem anar per aquí”…–. O sigui que som els primers dels punts forts i els punts febles del FAQS. Que la gent hi posi crítica… l’acceptem. Sempre s’accepta, la positiva i la negativa, però que té ganes de construir. Ara, de la crítica a l’atac… nosaltres no entrarem en segons quines guerres.

En una entrevista deies que el FAQS és un programa d’entreteniment, però… és un programa sobre política. Si més no, això és inèdit, a casa nostra.
És que el FAQS és un programa d’entreteniment; a TV3 no penja d’informatius sinó d’entreteniment. És un programa d’actualitat política, toca l’actualitat política, però s’inscriu en el terreny de l’entreteniment. Això ve per la polèmica de les samarretes, que per nosaltres és un element més, un missatge més, dins el conjunt d’un programa d’entreteniment. A vegades s’entén i a vegades no s’entén. La samarreta sempre gira al voltant d’un dels temes d’actualitat d’aquella setmana, ja sigui un tema o ja sigui un personatge. La setmana que feia 50 anys el rei Felip, jo portava una samarreta seva. La setmana que hi havia una campanya per dur la careta de Carles Puigdemont, jo portava una samarreta que ho reproduïa. És simplement això…

Han estat molt criticats els aplaudiments del programa, que ajuden a confirmar l’estereotip. Us heu plantejat buscar maneres de què el públic no sigui tant d’un costat?
Ens ho plantegem tot. Nosaltres el dimarts, quan comencem a preparar el següent programa, ens ho plantegem tot. El tema de les samarretes ens el plantegem també: si s’ha entès, si ha estat prou clar, si ha arribat el missatge que volíem donar… I amb el tema del públic, també. Clar, el primer que he de dir és que a TV3 ve qui vol venir, nosaltres no anem a buscar un determinat públic. També és veritat que abans de començar, jo surto, els saludo, explico què tindrem aquella nit i els demano que aplaudeixin a tothom quan entra i quan surt del plató. I que s’estalviïn els xiulets i els aplaudiments durant les intervencions, perquè volem que tothom que vingui s’hi senti a gust. No volem que es xiuli a ningú. Ara, al final són moltes hores de directe i si a alguns senyors els surt aplaudir una intervenció concreta… no els diré que no.

Parlàvem de reptes: substituir el presentador dels primers vint programes, Ricard Ustrell. T’ha costat molt, això? O has intentat deixar clar que seria una altra cosa?
Per mi va ser una gran sorpresa i una gran il·lusió per presentar el FAQS. Per mi va ser una il·lusió enorme; vaig tremolar de dalt a baix. Jo me’l mirava gairebé cada setmana i era el programa que jo hagués volgut fer: pels convidats, pel to, pel format, pel poder moure’s pel plató d’aquella manera… amb en Ricard ens coneixem perquè vam coincidir molts anys a Ràdio Sabadell, ens tenim admiració mútua. Ara, de seguida vaig voler deixar clar que amb mi seria una cosa diferent; jo no soc en Ricard Ustrell. El repte era, això sí, mantenir l’èxit. FAQS ha aconseguit tenir èxit pel moment però també perquè el format és innovador: mai s’havia fet un programa així un dissabte al vespre a TV3. Per tant el repte era continuar enganxant la gent parlant d’actualitat política. Superat el primer programa ja vaig veure que podia imprimir-hi la meva pròpia personalitat… i per tant vaig pensar “endavant”.

Tot això ve d’un altre repte que és que, quatre mesos abans, t’havien proposat substituir junt amb Jordi Armenteras en Josep Cuní al nou 8 al dia. No pares, eh?
No! [riu]. A veure, jo pensa que feia molts anys que tenia molta estabilitat, eh? Feia onze anys que estava a RAC1, una etapa prou llarga per esperar que t’arribi un canvi. Cap dels dos reptes els he buscat, eh? 8 al dia me’l van oferir dins del Grup Godó i va ser un gran honor que optessin per mi i per en Jordi per posar en marxa el nou 8 al dia. Per mi va ser un repte molt gran perquè després d’onze anys de fer ràdio, plantejar-te fer televisió vol dir moltes coses: d’entrada aprendre un nou llenguatge perquè el llenguatge televisiu i el de la ràdio no tenen res a veure. T’has de reinventar de nou, posar a prova; et trobes en situacions del tot desconegudes. Com reaccionar davant d’una càmera? On miro? Estàs aprenent de nou. No saps com funciona escriure per tele; la matèria prima és la mateixa, la informació, però la forma de posar-la sobre la taula és diferent. I va ser molt divertit. I mira, al cap de 3-4 mesos t’arriba l’oportunitat del FAQS, que és com el gran trampolí… I m’hi vaig tirar de cap.

Treballes amb la mateixa llibertat en una televisió privada que en una de pública, a Catalunya?
Jo, de moment, no he trobat cap diferència a nivell de llibertat, de dir: “vull fer això o això altre”. Cap diferència. Als dos llocs, a l’hora de plantejar temes i convidats… sí a tot. Més aviat la diferència la trobo en el sentit contrari: hi ha certs partits que no volen ser convidats a la pública. Hi ha partits més reticents a venir ara i no ho eren tant a la televisió privada. Entenc que no és una cosa contra mi sinó pel mitjà, però sí que em sap greu que no es doni l’oportunitat de demostrar aquesta oportunitat. TV3 vol ser i és una televisió plural. Des de tots els programes es demana l’opinió a tots els partits, a tots els colors. I si hi ha partits que no volen anar… estan perdent una oportunitat d’explicar-se. Això, a més, crec que els inhabilita per criticar TV3 per manca de pluralisme. Jo vull escoltar tots els partits, tots.

Sí, però també és veritat que TV3 té una mirada de televisió nacional que no tothom a Catalunya té per què compartir.
TV3 és la televisió de Catalunya, és normal que el punt de vista sigui català. Però és que català inclou tot, totes les sensibilitats. Es van a buscar totes les veus, tots els partits. Però si hi ha partits que –repeteixo– prefereixen anar a televisions d’àmbit estatal… Hi ha molts catalans, de tot tipus, que volen escoltar totes les veus.

I el darrer repte, que degut a les retallades pressupostàries el FAQS sigui eliminat de la graella, en un moment més o menys llunyà.
De moment el contracte entre El Terrat i TV3 és fins al juny, a finals de temporada. El que passarà després de les vacances depèn de tantes coses… que no t’ho puc dir. Tal com estem, sense Govern –sense pressupost– una mica la sensació de tenir l’aigua al coll sí que la tenim, més amb els missatges que arriben des de Madrid dient que TV3 s’hauria de tancar. Jo i tot l’equip del FAQS ens concentrem només en el programa del dissabte següent i ja està.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram