La presidenta del PEN Català, Carme Arenas, i la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet, han presentat aquest dimarts un manifest que demana “l’alliberament immediat i sense condicions” del periodista i escriptor turc-suec Hamza Yalçin, a més de la “denegació” d’extradició a Turquia. El document també insta l’Estat espanyol a cessar el “col·laboracionisme” amb un país “mancat de garanties democràtiques i de respecte als drets humans”.

Yalçin, de 59 anys, va ser detingut el 3 d’agost a l’aeroport del Prat i des d’aleshores està empresonat a Can Brians I de Sant Esteve de Sesrovires. La policia espanyola el va detenir en execució d’una ordre de recerca i captura de la Interpol a instàncies del Govern turc, que acusa el periodista i escriptor d’injuriar el president Tayyip Erdogan en algun dels seus articles i de pertànyer a una organització terrorista. El 24 d’agost, l’Audiència Nacional va desestimar la petició de llibertat fins a la resolució de la causa d’extradició.

El manifest assenyala que les acusacions contra Hamza Yalçin estan basades en “falses atribucions dins d’una campanya de repressió a la premsa lliure” per part del Govern d’Erdogan. En aquesta línia, es recorda que, des del fallit cop d’Estat de juliol de 2016, a Turquia s’han empresonat jutges, advocats, fiscals, membres d’organitzacions en defensa dels drets humans, periodistes i escriptors “sota falses acusacions de terrorisme, amb el propòsit d’emmudir aquelles veus incòmodes”.

Complicitat espanyola

El document també remarca que, mantenint Yalçin a la presó, l’Executiu espanyol podria estar “assumint el papar de còmplice” d’un Govern que ha suspès l’aplicació del Conveni Europeu dels Drets Humans i el qual ha rebut denúncies de múltiples organismes internacionals sobre l’existència de tortures i execucions extrajudicials.

En aquest sentit, el manifest afirma que Espanya no tenia l’obligació d’executar l’ordre de la Interpol, i que altres estats europeus no han fet cas de les peticions de Turquia i “s’han negat a col·laborar amb les seves autoritats en l’empresonament i repressió a la dissidència política”.

Hamza Yalçin, de 59 anys, va arribar a Suècia el 1984; tres anys després se li va atorgar la condició de refugiat polític, i el 2006 va aconseguir la nacionalitat. Suècia va atorgar-li protecció internacional perquè el periodista i escriptor havia estat perseguit a Turquia per les seves idees i lluita política, havia estat torturat durant el període de captiveri, i també havia estat condemnat a mort.

A més del PEN Català i el Col·legi de Periodistes, donen suport al manifest Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), Alerta Solidària, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), Asil.Cat, l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), Azadí – Plataforma en Solidaritat amb el Poble Kurd, Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, Edicions Bellaterra, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, NOVACT – Institut Internacional per l’Acció No Violenta, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), el PEN Internacional, el PEN Suec, Raig Verd Editorial, SICOM, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, Tigre de Paper Edicions, la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. El document resta obert a l’adhesió d’altres entitats i associacions.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram