El periodista Màxim Huerta ha dimitit com a ministre de Cultura i Esport sense haver completat el setè dia des de que va prendre possessió el càrrec. S’ha convertit, doncs, en el ministre més breu des de la Transició espanyola.

Huerta ha acabat renunciant després de fer-se públic que havia defraudat a l’Agència Tributària 218.322 euros entre els anys 2006 i 2008, segons ha destapat El Confidencial.

Inicialment, el periodista ha descartat dimitir amb l’argument que no va defraudar Hisenda, sinó que va ser un “canvi de criteri fiscal” i que la seva situació ja estava regularitzada. Des del Govern del PSOE s’han donat per bones les seva explicacions.

Davant les creixents crítiques i peticions de dimissió o cessament, al final del dia Màxim Huerta ha acabat cedint. Ho ha fet per no entorpir el projecte “il·lusionant” de Pedro Sánchez. “Mirant al futur hem pres una decisió. I ho he fet de manera autònoma pensant en les coses en què més crec en la vida: la cultura i la transparència política”, ha dit en una roda de premsa on ha defensat la seva innocència.

A més, l’antiga mà dreta d’Ana Rosa Quintana ha criticat la “cacera” mediàtica a la qual ha estat sotmès. “No importa que jo no hagi comès cap frau fiscal, el que importa és el bombardeig i l’atac que va contra mi i el projecte de regeneració i transparència de Pedro Sánchez”, ha assegurat.

El frau

Màxim Huerta va crear Almaximo Profesionales de la Imagen SL (n’era l’accionista únic) quan era copresentador a El programa de AR per facturar els seus serveis, ja que les rendes del capital i l’Impost de Societats tributen menys que les rendes del treball. A través de l’empresa va desgravar com a despeses d’activitat artística la compra i el manteniment d’un apartament a Alacant.

Quan l’Agència Tributària va incrementar les inspeccions per combatre aquest tipus de frau, va enxampar el periodista i el va sancionar per una infracció lleu.

Huerta va recórrer, però l’any passat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va donar la raó a Hisenda al considerar que no va actuar “de bona fe”, per la qual cosa va haver de pagar 365.928 euros (els diners defraudats més el recàrrec de la multa i els interessos de demora).

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram