La societat colomenca recorda aquests dies una de les primeres experiències de periodisme popular que van tenir lloc al municipi i a Catalunya: la revista Grama, que al gener fa 50 anys de la seva fundació. Aquesta publicació, fundada pel sacerdot Jaume P. Sayrach i que estava emparada per les parròquies de Santa Coloma, va funcionar entre el 1969 i el 1983.
La que va ser cap de redacció i corresponsal de Grama, Agustina Rico, ha explicat a Línia Nord que la revista va reunir als inicis gent molt jove i inquieta que lluitava per la democràcia enmig de la dictadura franquista. A més, la publicació va servir també com una eina de cohesió entre la gent provinent de la immigració de la resta de l’Estat espanyol i les famílies originàries d’una Santa Coloma aleshores més semblant a un poble rural que a la ciutat metropolitana d’avui.
“La revista va fer que hi hagués com una mena de sentiment de pertinença envers una població, no només envers un barri”, diu Rico.
Sayrach, que a més de rector de la parròquia de Fondo va ser també el primer director de Grama, va aconseguir aplegar al seu voltant una redacció formada per gent que no arribava a la majoria d’edat (molts d’ells tenien entre 15 i 7 anys, detalla Rico) i de la qual després en sortirien noms com l’escriptor i periodista Eugeni Madueño, l’actual director adjunt de La Vanguardia Enric Juliana o la redactora d’El Periódico Àngels Gallardo.
Superant la censura
El naixement de la revista va ser possible gràcies a la coneguda com a Llei Fraga (1966), que va permetre la creació de nous mitjans dins del context de la dictadura franquista. Però això no els eximia d’haver de passar per la censura del règim. “Des dels primers números van caure sancions”, explica l’excap de redacció de la revista.
Rico recorda que tenia 17 anys quan un jutge de pau li va prendre declaració arran d’un reportatge que va publicar sobre la mort del Che Guevara a Bolívia, perquè el règim considerava que el text superava l’àmbit local de la revista.
La publicació, però, es va salvar en moltes ocasions gràcies a la feina d’advocats antifranquistes com Agustí de Semir i perquè estava emparada per les parròquies. “L’Església era en aquella època la que tenia més llibertat per fer una cosa així”, afegeix Rico.
L’excorresponsal destaca que a Grama es va reunir gent d’un ampli ventall ideològic: des de militants de l’esquerra fins a gent més propera al centre catalanista. “Com que no hi havia ni llibertat ni democràcia, era més fàcil aglutinar la gent que tenia objectius comuns”, puntualitza Rico.
La revista, finalment, es va deixar de publicar el 1983 quan la politització i la professionalització de molts dels seus redactors, juntament amb la reducció de la distribució, va fer més difícil que es pogués tirar endavant aquest projecte de periodisme popular.
Homenatge i documental
El 19 de desembre a les 19.30 h se celebrarà, a la Biblioteca Salvador Cabré-Singuerlín, un acte d’homenatge pels 50 anys del naixement de Grama. A l’acte es projectarà un resum del documental Grama 50 anys després, produït pel realitzador audiovisual Josep Pitarque, i que es publicarà en 12 capítols a Gramenet.tv. A l’homenatge hi intervindran també alguns dels protagonistes de Grama, com Sayrach, Rico i Madueño.
