Tot i que el mes d’agost acostuma a ser un mes força tranquil pel que fa a les notícies relacionades amb els mitjans de comunicació, enguany ha estat una mica més mogut que en estius precedents. La crisi que viu el sector, a més dels canvis polítics, hi han tingut alguna cosa veure. A continuació, repassem algunes de les informacions més destacades d’aquest mes que deixem enrere, durant el qual aquest portal ha restat inactiu per vacances.
Canvis a la CCMA i el CAC
El 2 d’agost, en el darrer Consell Executiu abans de vacances, el Govern va aprovar el projecte de llei de modificació de les lleis de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i de la comunicació audiovisual de Catalunya. L’objectiu, simplificar i racionalitzar l’estructura, l’organització i el funcionament d’aquests organismes en l’actual context de crisi econòmica.
En concret, pel que fa a la CCMA, es preveu que el consell de govern passi de 12 a 5 membres, que seran escollits per majoria de dos terços del Parlament. A més, el president assumiria la direcció executiva ordinària de la Corporació que ara exerceix el director general (actualment, en funcions, Ramon Mateu). A banda, el Consell Assessor de Continguts i de Programació estaria integrat per 14 membres en lloc dels 21 actuals.
Pel que fa al CAC, passaria de 10 a 5 membres, 4 dels quals serien elegits pel Parlament per majoria de dos terços. El cinquè, el president, seria proposat i nomenat pel Govern. Els càrrecs continuarien essent per a sis anys, tot i que la renovació parcial de la meitat dels seus membres es faria cada tres anys (ara es renova un terç cada dos anys).
A banda, els consellers tant del CAC com del consell de govern de la CCMA continuarien exercint les seves funcions fins a la presa de possessió dels nous integrants, encara que hagi expirat el mandat (actualment, el CAC té vuit consellers i no deu, ja que el juliol del 2010 van quedar dues places vacants que no es van renovar).
Finalment, el text aprovat pel Govern també modifica la llei 22/2005, incorporant un nou paràgraf que estableix que correspon a l’Administració de la Generalitat l’exercici de les potestats d’inspecció, control i sanció de la prestació del servei de comunicació audiovisual sense haver obtingut llicència o sense haver complert el deure de comunicació prèvia.
El portaveu socialista, Joaquim Nadal, va veure en el projecte de llei aprovat un trencament de l’acord d’investidura, ja que el text no coincideix amb el que suposadament va pactar amb el president Artur Mas, per la qual cosa va amenaçar amb una esmena a la totalitat. Per la seva part, la portaveu d’ERC, Anna Simó, va assegurar que la mesura implicaria una “limitació rotunda del pluralisme” i una “marxa enrere”, mentre que Dolors Camats, d’ICV-EUiA, va acusar el Govern de “vorejar el cinisme polític” i va retreure el canvi de discurs respecte a quan era a l’oposició. En canvi, el PPC ja va avançar que no presentaria cap esmena al projecte de llei perquè veu “amb bons ulls” el seu contingut.
Per la seva part, el portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, va mostrar la predisposició del seu grup parlamentari a negociar el text amb PSC, PP i ERC.
Retallada de directius a la CCMA
El portaveu del Govern, Francesc Homs, va assegurar l’endemà de l’aprovació del projecte de llei que la retallada que implica aquest només és el començament d’un “aprimament de les estructures directives” dels mitjans públics catalans. Amb tot, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Homs va assegurar que “hi ha un compromís per part del Govern perquè no es toquin les plantilles” de les diferents empreses de la CCMA. “Hi ha d’haver un aprimament en els càrrecs i que s’ha de començar pels de dalt de tot”, va assenyalar el portaveu.
Més de la meitat de la plantilla de Canal 9, en perill
El nou Govern valencià d’Alberto Fabra i la direcció de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) tenen previst realitzar un ERO a la plantilla de l’ens que suposaria l’acomiadament d’uns 1.000 dels 1.800 treballadors que té actualment. Així ho contempla el pla de viabilitat de Price Waterhouse, que a més preveu liquidar l’ens públic, transferir el deute de 1.241 milions a la Generalitat, i convertir-lo en una corporació tipus RTVE, segons Levante-EMV. El rotatiu assegura, de fons de la Generalitat, que l’ERO es duria a terme abans d’acabar l’any.
El representant de Compromís al consell d’administració de RTVV, Rafa Xambó, durant l’agost ha intentat en dues ocasions consultar l’informe de Price Waterhouse, sense resultats. En aquest sentit, Intersindical Valenciana a RTVV va denunciar l’ens i els seus directius davant la Inspecció de treball per “negar-se” reiteradament a donar-los l’informe i per “mentir i ocultar informació” als representants dels treballadors.
El conseller de Presidència balear, nou director general d’IB3
Després de la dimissió de Pedro Terrasa com a director general d’IB3, el Govern de les Illes Balears va aprovar via decret un afegitó de la llei de la ràdio i la televisió pública, que va entrar en vigor el passat 1 de juliol. En concret, el text ara diu que si la direcció general d’IB3 queda vacant, com era el cas, les funcions les assumirà el responsable de la conselleria al qual estigui adscrit l’ens.
Així, el conseller de Presidència, Antoni Gómez, és el nou director general de manera “transitòria” fins que el Parlament balear consensuï un nom. Si en sis mesos dos terços de la cambra no es posen d’acord, n’hi haurà prou amb una majoria absoluta per nomenar un nou director general.
El PSIB va acusar el president balear, José Ramón Bauzá, de provocar un “cop d’estat mediàtic prenent la televisió pública”. El parlamentari socialista Antoni Diéguez va explicar que la mesura és “inconstitucional”, i va recordar que els càrrecs del consell d’administració de l’ens no poden ser membres ni del Parlament ni del Govern. Es dóna per fet que el conseller de Presidència ocuparà el càrrec durant la campanya de les eleccions estatals.
El final de RTVM, en marxa
El consell d’administració de Ràdio i Televisió de Mallorca (RTVM) va aprovar el passat 18 d’agost l’inici d’un ERO per als 117 treballadors de la plantilla, així com la convocatòria d’una junta general extraordinària perquè s’adopti la dissolució de l’ens i la designació dels liquidadors. El pla per tancar RTVM es preveu que s’executi abans de finals d’any, i va comptar amb els vots a favor dels sis consellers proposats pel PP i els tres en contra dels de PSIB i PSM-IV-ExM.
El 9 Esportiu s’independitza
Després que el 31 de juliol El Punt i l’Avui estrenessin capçalera conjunta, tant en paper com en digital –mesura per encarar la crisi que viu el sector, a la qual les dues capçaleres no eren alienes–, el 14 d’agost El 9 Esportiu va retornar al quiosc com a diari independent. A més, el seu nou web, va aixecar un mur de pagament (36 euros l’any) .
Conflicte entre la LFP i les ràdios
A mitjan juliol, la Lliga de Futbol Professional (LFP) va aprovar instaurar un cànon a les ràdios per les transmissions dels partits de primera i segona divisió, al que les emissores es van oposar.
A principis d’agost, la LFP va assegurar que hi havia hagut “avenços significatius” en les negociacions amb les ràdios, cosa que, després del darrer cap de setmana, en què les emissores no han entrat als camps de futbol, ha quedat palès que no era així.
La LFP proposa una sèrie de paquets que han de pagar les ràdios i que els donaria accés per retransmetre des de diferents punts dels estadis depenent del preu. Des de l’Associació Espanyola de Radiodifusió Comercial (AERC), però, es considera que la LFP no pot impedir el dret a la informació, protegit per la Constitució. Les ràdios també argumenten que les transmissions no treuen espectadors als estadis com sí pot fer la televisió.
Així, en la jornada de lliga d’aquest cap de setmana, la majoria de professionals radiofònics no van poder entrar als camps com a tals, ja que les acreditacions ara les lliura la LFP segons si han pagat el cànon, en lloc dels clubs, com fins ara. L’única emissora que té permís a l’Estat és Catalunya Ràdio, ja que a l’octubre del 2009 va incloure l’emissora en el contracte de drets que TV3 té amb la Lliga de Futbol Professional.
Diumenge, a les 20 h, quan s’iniciava el partit Saragossa-Reial Madrid, les emissores van fer un minut de silenci per protestar en contra del cànon. Els professionals, però, sí van retransmetre els partits de la jornada, ja fos des del camp amb mòbils o visionant el partit per la televisió.
Per la seva part, Jaume Roures, de Mediapro, propietària dels drets cedits a la LFP, va assegurar la setmana passada a Punto Ràdio que el futbol és prou “poderós” com per viure sense les ràdios, i va recordar que aquestes ja paguen per les transmissions de partits de futbol europeus.
Algunes veus han advertit que després de les ràdios vindrà la premsa escrita.
El consell d’administració de Prisa es triplica el sou
L’ERO que suposarà l’acomiadament de més de 2.500 treballadors iniciat a principis d’any no va impedir que Prisa pagués als 16 membres del seu consell d’administració 10 milions d’euros durant el primer semestre. La xifra suposo un 178% més que els 3,68 milions desemborsats durant el mateix període del 2010. Dins del pressupost de sous del consell, l’apartat “altres” s’ha incrementat de 15.000 euros a 7.179.000.
Durant els primers sis mesos del 2011, el grup va guanyar 11,10 milions d’euros, un 81,8% menys que un any abans, quan van ser 60,88, segons dades presentades a la CNMV.
Sense CEMA
L’avançament electoral ha fet que el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals (CEMA) no es constitueixi en aquesta legislatura. Així ho va reconèixer a principis d’agost el ministre de Presidència, Ramon Jáuregui, que va lamentar que no es pugui tirar endavant. La seva posada en marxa s’ha vist dificultada per la posició del PP, contrària al Consell, ja que era necessària la seva col·laboració per tenir una majoria qualificada en l’elecció dels membres l’òrgan. Excepte La Sexta, les principals televisions privades també estan en contra de la constitució del CEMA.
Multa de 3,6 milions a Telecinco
El consell de la Comissió Nacional de la Competència (CNC) va imposar una multa de 3,6 milions d’euros a Telecinco per no haver detallat en el termini exigit el seu pla d’actuacions i el seu calendari en la fusió amb Cuatro. Segons la CNC, la sanció és per l’incompliment del termini marcat d’un mes per presentar el pla d’actuacions de la fusió, infracció que qualifica com a “molt greu”.
Per la seva part, Mediaset España va assegurar que la sanció era “desproporcionada” i “absolutament injustificada”. A més, va assenyalar que havia presentat el pla d’actuacions dins del termini establert, per la qual cosa impugnaria la sanció.
Telecinco supera TV3
Com cada estiu, TV3 va veure com Telecinco la superava en audiència al juliol, trencant el lideratge que havia mantingut des del setembre. En concret, segons dades de Kantar Media, Telecinco va obtenir un 13,8% de quota de pantalla, 1,3 punts més que al juny, mentre que TV3 es queda en 12,4%, 1,4 punts menys. Per darrera es van situar La 1, amb el 10,8% de share (sis dècimes menys); Antena 3, amb el 9,9% (tres dècimes més); La Sexta, amb el 5,1% (cinc menys), i Cuatro, amb el 5% (tres menys).
