A fonsNotícies

David Jiménez: “S’ha trencat la distància higiènica i necessària que hi ha d’haver entre premsa i poder”

|2019-07-10T12:16:50+02:009 Juliol 2019|Comunicació21

David Jiménez, autor d’‘El director’ (foto: Pere Francesch / ACN).

El periodista David Jiménez va ser el director del diari El Mundo de l’abril del 2015 fins que va ser cessat el 25 de maig del 2016, poc més d’un any després del seu nomenament. Tota aquella experiència viscuda per Jiménez en aquell periple queda recollida en el llibre El director que Navona Editorial ha publicat en català. Una obra sobre les dificultats de defensar un periodisme independent i en el qual Jiménez critica els lligams entre els mitjans i el poder polític i econòmic.

Des de la seva arribada a la direcció d’El Mundo, Jiménez va començar a escriure i a recollir les coses “més al·lucinants” que li passaven en el seu dia a dia com a director del diari. Un any després, quan va ser acomiadat i va demandar l’empresa ja tenia la idea d’escriure un llibre sobre el què havia passat. “Em donava la sensació que havia viscut una cosa excepcional i havia sigut testimoni des de dins de com funciona la relació i els lligams entre la premsa i el poder polític i econòmic. Per a un periodista tenir aquesta història i no explicar-la seria anar en contra de la naturalesa de l’ofici, ho havia d’explicar”, afegeix.

En el fons del llibre hi ha la crítica dels “lligams” existents entre el poder mediàtic amb el polític i econòmic, a partir del funcionament i el dia a dia al diari El Mundo, segons l’experiència que exposa Jiménez. “El mal és que s’ha trencat la distància higiènica i necessària que hi ha d’haver entre premsa i poder, i la premsa ha acabat convertint-se en part del sistema que s’havia compromès a vigilar. No es pot vigilar una cosa des de dins si en formes part”. Jiménez creu que urgeix revertir aquesta situació i que els periodistes “surtin del sistema i tornin a ser els guardians del poder polític i econòmic”.

Quan tenia 27 anys Jiménez va decidir ser corresponsal a Àsia perquè la seva il·lusió periodística no morís, ja que va arribar al diari El Mundo amb moltes ganes i entusiasme, i va veure com els “més grans intentaven desactivar-lo. Les lluites internes i la mediocritat d’alguns caps va fer que pensés que per no matar la meva il·lusió havia de marxar”. Allí va viure l’experiència de cobrir conflictes i revolucions i va tenir l’oportunitat de conèixer “gent fascinant”. Tot va acabar, afegeix, quan va donar “el salt brusc” a la direcció del diari. “Vaig viure allí un any de dures pressions, de veure com el sistema estava corromput i com els poders estaven aconseguint doblegar a la premsa. El que més desil·lusió em provoca és veure l’escassa baralla que el periodisme presenta quan això s’està produint”, assegura.

Admet que a l’escriure un llibre com El director era ben conscient que hi hauria gent molt influent molesta amb el que s’hi explica, i que des de la mateixa professió molts no ho entendrien. El periodista també diu que en el món del poder mediàtic “tots són mig amics” i quan “en critiques a un és com si critiquessis a tothom”. “El llibre va contra el sistema i com aquest està de contaminat”. Jiménez però assegura que es troba en una situació privilegiada i que col·labora en mitjans estrangers com The New York Times i no depèn d’una tertúlia “per pagar l’electricitat” ni té “cap interès en treballar per algú que no respecti la meva llibertat d’expressió”.

El periodista ja sospitava que existien pressions, però reconeix que mai s’hauria imaginat “el grau de decadència a què s’havia arribat, ni que hi hagués companys que creen mitjans per fer xantatge a empreses, i que a un gran diari com El Mundo per pressions s’acomiadés a quatre directors en tres anys i mig”. Des de la publicació d’El director, Jiménez ha rebut, com detalla, els missatges de molts periodistes d’arreu d’Espanya, i no només de Barcelona i Madrid, que l’hi expliquen les seves situacions.

“Petits oasis de periodisme”

Tot i el complex i crític panorama que presenta el periodista sobre la situació dels mitjans de comunicació, reconeix que encara hi ha “petits oasis de periodisme a l’Estat, però hi ha molts lligams i interessos. No tenim una llibertat de premsa que es correspongui amb un país europeu democràtic i occidental, i el pitjor és que hem normalitzat que això sigui així. Ja hi estem tan acostumats que no ens sorprèn”, lamenta.

Considera que mitjans que es posicionen “en un dels costats tan clarament al final comprometen la seva independència i acaben intentant fer massatges a les idees dels seus lectors, oients i espectadors. El Mundo havia de ser un mitjà independent i no un mitjà de partit, sinó de principis, però això xocava amb la idea que tenia l’empresa i la que tenien els lectors que exigien publicar casos de corrupció ‘dels altres’”.

Currículum

David Jiménez García (Barcelona, 1971) va començar la seva carrera com a becari de periodisme per a El Mundo el 1994. L’octubre del 1998 va inaugurar la primera corresponsalia del diari a l’Àsia, on va cobrir els grans esdeveniments de la zona fins al 2014, quan va marxar als Estats Units després d’obtenir una beca Nieman. L’abril del 2015 va retornar a Madrid per fer-se càrrec de la direcció d’El Mundo. Va ser cessat el 25 de maig de 2016. Jiménez ha escrit i publicat reportatges per a The Guardian, The Toronto Star, The Sunday Times i Esquire, entre d’altres. També ha col·laborat per a les cadenes de televisió CNN i BBC.