Línia Sants ha arribat a les 400 edicions com a referent informatiu de Sants-Montjuïc. La capçalera, fundada l’any 2003, revalida la seva presència territorial i es confirma com la publicació de referència al Districte, amb una periodicitat quinzenal i una tirada de 9.163 exemplars auditats per OJD-PGD.
Coincidint amb aquesta efemèride, el Grup Comunicació 21, editor de la capçalera, ha volgut destacar que Línia Sants és una eina de cohesió territorial. “Democratitza l’espai mediàtic perquè arriba als diversos barris del Districte”, afirma. Tanmateix, l’editora remarca que “la fórmula, i alhora el repte, és combinar el periodisme en majúscules amb la difusió i fer una publicació definida”.
En aquest sentit, el Grup Comunicació 21 lamenta la poca atenció que en els últims quatre anys ha rebut la premsa de proximitat en general i Línia Sants en particular, tant des del Districte com des de l’Ajuntament. Les publicacions de proximitat només van rebre un 1,56% de la publicitat del consistori el 2018, mentre que el Grup Godó, amb La Vanguardia al capdavant, es va emportar un terç de la inversió: 3 milions d’euros. Línia Sants va rebre 5.966 euros. Una situació que contrasta amb el discurs dels comuns, que deien que volien “afavorir” la premsa de proximitat.
L’editora també lamenta que no es pogués depurar l’incident del 20 de desembre del 2017, quan van desaparèixer 150 exemplars de Línia Sants de la seu del Districte coincidint amb una portada crítica amb el govern municipal un dia abans de les eleccions del 21-D, cosa que va provocar que la capçalera es deixés de distribuir en aquest edifici durant un any i mig. A més, l’editor no s’ha pogut reunir amb el conseller tècnic ni ha rebut mai cap invitació per a cap acte oficial.
El Grup Comunicació 21 creu que aquest govern ha perdut una oportunitat de fer una aposta decidida per ajudar i potenciar els mitjans de proximitat en el seu conjunt.
16 anys després
Per David Centol Lozano, editor del Grup Comunicació 21
Diuen que de la imprudència i de la inconsciència no pot sortir-ne res de bo. Però fa 16 anys, Línia Sants va néixer precisament d’això. No hi ha cap raonament lògic ni científic que expliqui la decisió personal de fundar una publicació. Només es pot entendre des de l’estómac. Aquell que ens porta a fer coses irracionals però meravelloses. Coses necessàries, que contribueixen a fer que una societat avanci i sigui millor. El peatge és car, però ve edulcorat pel caramel d’un projecte que neix romàntic i que acaba sent realista. Dels núvols a terra, i si et descuides, al subsol. I torna a remuntar. Qui treballa al gremi sap de què parlo. Tota una temeritat, vaja.
Per això, poder editar i imprimir el número 400 de Línia Sants no és poca cosa. I més quan ho podem fer des d’una posició de lideratge i rellevància. El cost personal ha estat molt alt. Però la suor invertida per transformar la quimera en un simple sacerdoci al servei d’un projecte editorial ambiciós dona fruits.
Com a fundador, editor i propietari de Línia Sants vull agrair la confiança dels lectors (còmplices fidels) i dels anunciants, als quals hauríem de fer un monument per seguir apostant per la premsa de proximitat en català, un somni que, en el cas d’aquesta publicació, ja és una realitat plenament consolidada.
Lamento haver hagut de cohabitar els últims quatre anys amb un Districte i un Ajuntament que no creu en el valor de la proximitat. Esperem que el nou govern local tingui més sensibilitat pels mitjans de proximitat i faci una aposta clara i contundent pel periodisme que es fa als barris, el més important perquè és el més proper al ciutadà.
I dit això, ara què? Ara a seguir. Una mica més madurs, menys romàntics, més forts i menys incrèduls. Vivim un moment social i polític apassionant. Formem part d’una col·lectivitat que demana obrir-se pas cap al futur. I Línia Sants, modestament, també ho vol explicar.
