Quim Morales (foto: RAC105).

Quim Morales (Badalona, 1975) és periodista, guionista, locutor de ràdio i presentador de La primera hora de RAC105. Llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona, el juny passat va tancar una etapa d’onze anys al capdavant de La segona hora de RAC1. A Comunicació 21 explica com ha viscut aquest canvi d’emissora tot i mantenir-se a la planta 15 de l’edifici del Grup Godó.

Què ha canviat de La segona hora de RAC1 a La primera hora de RAC105?
D’entrada, el canvi ha estat de gènere radiofònic: d’una ràdio convencional com és RAC1 a una emissora musical de radiofórmula, que és RAC105. Per tant, hem hagut de fer alguns retocs en un procés d’adaptació d’un gènere que fins fa poc era nou per a tot l’equip.

Al final de la temporada us comuniquen que no seguiu a RAC1 després d’onze temporades amb números per emmarcar: 146.000 oients i una quota del 46,3% segons l’últim EGM. Com vau viure aquella decisió?
Va ser un disgust! I ho va ser perquè era un programa que ens l’estimàvem i que havíem cuidat durant onze temporades. La segona hora tenia molt èxit d’audiència, els oients se’l van fer seu i…, de sobte, et comuniquen que la casa té un altre projecte per a tu. No negaré que quan ens ho van comunicar vam tenir un disgust, perquè molt probablement no tornaríem a fer mai més el programa. Vam haver de patir un petit dol per afrontar el nou repte professional.

El Grup Godó us va oferir en aquell moment cobrir la vacant del matí a RAC105?
Sí, tot i que durant aquests mesos s’ha distorsionat força el missatge. Quan ens plantegen acabar amb La segona hora és perquè ens van posar sobre la taula la proposta que el nostre equip encapçalés el morning de RAC105. El millor de tot és que s’ha fet bé perquè s’ha pogut cuinar amb temps, ja que ens ho van comunicar a principis d’any. Es tractava d’un moviment de peces dins la casa.

Per donar-hi el vistiplau definitiu va haver de pensar-hi molt temps?
Home, d’entrada feia respecte! Teníem la por i el risc de fer un programa que no dominéssim en un format de gènere musical que desconeixíem del tot. Hi va haver dubtes i ofertes que van arribar d’altres bandes, però com que s’ha fet amb temps, tot ha anat sobre rodes. Penseu que a cada obstacle, la casa ens ha ofert dues solucions, sigui de pressupost o tècnic. I tot plegat va portar a dir un sí convençut d’afrontar la nova etapa amb plenes condicions.

Després de fer el pas de RAC1 a RAC105, com se sent?
Si fos per mi hagués treballat onze temporades més al capdavant de La segona hora perquè em feia feliç i, en cap cas, no el vaig veure mai com un format esgotat. Cada any teníem la capacitat de renovar-nos d’equip i de continguts. Ara bé, un dels efectes col·laterals del pas a RAC105 és començar de nou i abandonar del tot una sensació d’estancament, però que potser l’hauria patida al cap de dos o tres anys. Ara, professionalment, em sento molt jove, amb molt camí per descobrir i amb molta il·lusió.

El morning a RAC105 ha tingut durant aquests darrers anys un format d’èxit com ha estat el Fricandó matiner. Amb professionals com Llucià Ferrer, Vador Lladó, Gerard Romero o Ernest Codina. S’allunyen d’aquest format més tradicional a RAC105?
La nostra proposta és diferent, perquè som un equip d’una ràdio convencional que està emetent en una radiofórmula, respectant la presència musical i el ritme. Ara bé, mantenim aquella essència de programa amb uns continguts diferents als quals estem acostumats a escoltar en un espai d’aquestes característiques. Fins ara hi ha hagut uns autèntics referents del morning de la radiofórmula a Catalunya i que m’inspiren molt de respecte. Jo, en canvi, em considero un professional de la vella escola procedent de la ràdio convencional, però que m’hi sento molt a gust amb aquest nou format.

En el món de l’entreteniment sembla que tot estigui inventat però, en canvi, sempre hi ha inventiva nova. Quin és el secret de mantenir sempre el bon humor?
D’entrada és bàsic tenir sentit de l’humor! Nosaltres ens mostrem igual per antena que fora de l’estudi. El secret és mostrar-nos tal com som, que no fem un paper i treballem molt a gust. La gent que ens coneix ho pot assegurar.

Un canvi significatiu haurà estat el despertador. Com ho viu llevant-se més aviat?
M’ho imaginava pitjor! Quan ens vam plantejar el programa el que més m’inquietava era, precisament, haver-me de llevar tan d’hora. Però amb una mínima disciplina, llevar-se a dos quarts de sis del matí no és tan dur. Si dorms bé amb sis hores és suficient. I al cap i a la fi estic dormint les mateixes hores que quan treballava a La segona hora. Ho porto prou bé!

Se sent un privilegiat pel fet d’obrir els carrers de matinada?
Hi ha un fet molt positiu, que ara el recorregut entre Badalona i Barcelona és de només 15 minuts! I veure sortir el sol cada dia és fantàstic. Compartir aquest moment amb els oients i veure néixer un nou dia fa que s’encomani més encara l’optimisme i el bon humor.

Després de treballar tants anys junts, Xavier Pérez Esquerdo s’ha convertit en el seu germà professional?
Sí! A més de companys de feina ja fa temps que som bons amics. I et diré més: jo li vaig dir que l’única condició per la qual acceptava encapçalar el nou programa era que hi fos ell. I ho dic perquè no entenc la ràdio que faig actualment sense la seva presència. No només pel que ell genera durant el programa, amb la gràcia que té trucant a la gent en directe, sinó internament, com a sotseditor del programa, té una visió diferent de la meva. És metòdic, calcula bé els temps i sense això jo no m’hauria sentit còmode.

Què aporten Jordi Ramoneda i Laia Flórez?
Ramoneda aporta una munió d’idees cada minut i des del primer dia s’ha sentit molt seu el programa, abans a La segona hora i ara a RAC105. Es posa la samarreta, es desviu pel programa, és jove i té traça a les xarxes socials. Laia Flórez, que és la nova incorporació, té una gran capacitat d’aprenentatge i d’absorbir informació en un programa tan complex com aquest, que inclou la música, compromisos comercials o mencions. Ella ho supervisa de forma estricta i té molta paciència.

Quina valoració fa de les primeres setmanes de programa?
M’ho estic passant molt bé i estic aprenent moltíssim. Potser estic guanyant en actitud, ja que al matí cal més ritme que potser al migdia. Des de fora les percepcions que ens arriben són bones, però el millor de tot és que encara ho farem més bé. I aquest fet ens motiva.

Ara, quines diferències hi troba, d’un programa a l’altre?
La segona hora era un espai marcat per un humor surrealista, esbojarrat i per un públic més adult. En canvi, La primera hora de RAC105 és més familiar, adreçat a un públic més jove; hi ha canalla, però crec que ens hem sabut adaptar-nos-hi. La selecció musical, el to i el contingut fan que el programa faci molta patxoca.