La plataforma d’activistes sobre drets digitals i renovació democràtica Xnet va presentar aquest dilluns un informe sobre fake news en què proposa la creació d’un marc legal a Catalunya que posi el punt de mira en el lucre de qui està invertint en desinformació i qui està cobrant per la viralització d’aquesta.
La coordinadora d’Xnet, Simona Levi, va explicar a l’ACN que la narrativa actual a l’hora de combatre la desinformació es fa mitjançant la retallada de drets fonamentals i la criminalització de les noves tecnologies, i per això aposten per sancionar econòmicament els “grans productors” de fake news. “Investigant, s’arriba als de sempre”, ha assegurat Levi sobre els governs, els partits polítics i grans conglomerats de comunicació i empresarials. Levi proposa establir protocols de verificació a priori, abans de difondre la informació
L’informe #FakeYou: Fake news i desinformació: monopolis de la manipulació informativa i retallades de la llibertat d’expressió s’emmarca en el postgrau Tecnopolítica i Drets a l’Era Digital de la BSM-Universitat Pompeu Fabra.
Aquest aposta, en primer lloc, per responsabilitzar “sense embuts” als “grans productors” de fake news, és a dir governs, partits polítics, mitjans de comunicació de masses i grans corporacions, de tal manera que el fer viral una informació falsa no els resulti un negoci viable. “Són els únics que poden invertir suficients diners per poder aconseguir una viralització que realment pugui canviar el marc democràtic”, assegura Levi, coordinadora de l’estudi.
Canviar la narrativa actual
I és que l’enfocament actual a l’hora de combatre les fake news, afirma Simona Levi, acaba limitant la llibertat d’expressió, i per això proposen posar en el punt de mira el lucre dels grans conglomerats i les institucions. A més, aquesta narrativa responsabilitza només les plataformes online, i no els circuits tradicionals com la televisió.
Com a exemples del monopoli de la desinformació offline, Levi cita el paper de la cadena Fox com a artífex principal de la victòria de Donald Trump, “molt més que Facebook”, o les declaracions a televisió del ministre Alfonso Dastis sobre els vídeos de les càrregues de l’1-O. “El fet que diguem que lluitem només contra un tipus de desinformació (l’online) ja és indici de com els lobbys han influït en com s’està legislant”, assegura l’activista.
Catalunya, pionera a Europa
Xnet ha comptat amb la col·laboració de l’Oficina de Drets civils i Polítics de la Generalitat de Catalunya per tal que les conclusions de l’estudi puguin traduir-se en polítiques reals. Els impulsors consideren que, en un context català que ha patit les “envestides” de la intoxicació informativa, Catalunya és el lloc idoni crear un marc legislatiu que sigui referent a Europa.
Per avançar cap a aquest escenari, Xnet organitzarà aquest any taules de treball amb el sector de la comunicació, els verificadors i els gestors de contingut per consensuar uns protocols d’actuació que serveixin d’estàndard. Aquests protocols, que esperen poder tenir dibuixats el 2020, han de ser a priori, és a dir, abans que la informació s’hagi difós. “Molts mitjans ho estan fent, expliquen amb quantes fonts estan treballant, per exemple, però volem que no només siguin els periodistes sinó en tot l’àmbit de la comunicació”, ha apuntat.
En aquest sentit, la plataforma proposa incidir en la transparència, sobretot en la comunicació institucional, de governs, partits o grans conglomerats. “Aquests grans emissors que canvien la narrativa general han de ser transparents en com fabriquen i creen la informació”. “Els hem d’exigir la mateixa veracitat que s’exigeix al periodisme”, afegeix Simona Levi.
El director de l’Oficina de Drets Civils, Adam Majó, va assegurar en la presentació de l’estudi que el Govern mostra el seu “suport tàcit” a la iniciativa. “Catalunya pot ser pionera en un àmbit que es parla molt però es va molt a les fosques”, va apuntar.
