El 2024 es van registrar 266 alertes d’atacs físics, intimidacions, detencions i altres accions “restrictives” sobre periodistes, segons l’informe anual elaborat per la plataforma del Consell d’Europa per a la protecció i seguretat del periodisme. Segons les dades publicades aquest dimecres, el nombre d’alertes recollides és inferior a les detectades el 2023 (285), malgrat que la xifra es manté “significativament per sobre” dels nivells previs a la pandèmia de covid-19. La majoria d’aquestes, un total de 32, es van produir en territoris ocupats per Rússia i van ser atribuïts a forces russes. En l’informe, el Consell d’Europa alerta de la “creixent amenaça” de la desinformació a través dels continguts generats per la IA i la propaganda estatal.
L’informe fet públic pel Consell d’Europa assenyala que els perills a què han de fer front els periodistes que cobreixen l’agressió de Rússia sobre Ucraïna continuen sent “la preocupació més gran” relacionada amb la seguretat dels periodistes a Europa el 2024.
A part de Rússia, la majoria d’alertes recollides per l’informe es van atribuir a Turquia (28), Sèrbia (20) i Geòrgia (18). Precisament, sobre Geòrgia, el Consell d’Europa indica en el seu informe que el país va registrar més del triple d’incidents que l’any anterior degut, principalment, als atacs a periodistes durant les protestes a favor de la UE.
Del total d’alertes, 78 estaven relacionades amb atemptats contra la seguretat i la integritat dels treballadors del sector, incloses les morts de la periodista ucraïnesa Viktoria Roschyna mentre es trobava sota custòdia russa, el periodista de Reuters Ryan Evans i el periodista del Kazakhstan Aidos Sykov.
L’informe de l’organisme europeu també apunta que, més enllà dels actes de guerra provocats per l’agressió de Rússia contra Ucraïna, la majoria d’agressions físiques a periodistes estaven relacionades “amb la seva cobertura de manifestacions públiques i eleccions”.
A més, el 31 de desembre de 2024, hi havia 159 periodistes detinguts a tota la UE, 44 d’ells a Bielorússia, 30 a l’Azerbaidjan, 29 a Rússia, 28 en els territoris ocupats per Moscou a Ucraïna, 27 a Turquia i un a Geòrgia.
Desinformació i propaganda
L’informe, anomenat 2024: Confrontant la pressió política, la desinformació i l’erosió de la independència dels mitjans, també identifica com a amenaces greus la vigilància digital a periodistes i els perills per la confidencialitat de les seves fonts, la repressió transnacional de periodistes, particularment entre Rússia i Bielorússia, i la “tendència a l’apropiació” dels mitjans per part dels governs “d’alguns països”.
En aquest sentit, l’anàlisi adverteix de la “creixent amenaça” que suposa la desinformació, inclosos els continguts generats per la intel·ligència artificial i la propaganda estatal, utilitzats, segons l’organisme europeu, per manipular l’opinió pública i soscavar el periodisme independent.
Espanya
L’informe, de 70 pàgines, cita en dues ocasions Espanya. D’una banda, destaca que Espanya, i altres estats membres, han fet “passes” per abordar les amenaces polítiques sobre els periodistes i menciona, concretament, el cas de la periodista de elDiario.es Esther Palomera que, segons va denunciar el seu mitjà, va rebre pressions del cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, Miguel Àngel Rodríguez. Pel que fa a aquest cas, l’informe destaca que la portaveu del Govern espanyol, Pilar Alegría, va “censurar i condemnar” les amenaces a Palomera.
D’altra banda, l’informe també menciona Espanya, en aquest cas per alertar que els representants dels treballadors de les grans organitzacions “no són sempre adequadament consultats” durant les grans reformes que afecten “significativament” el finançament i la gestió dels mitjans de comunicació.
Així, l’informe fa referència a la reforma de la gestió de Ràdio Televisió Espanyola arran del decret aprovat pel Govern espanyol el 22 d’octubre del 2024, que reduïa la majoria necessària per a la renovació del consell d’administració de RTVE de dos terços a la majoria absoluta en la segona volta per fer els nomenaments.
Protecció jurídica i salvaguardes contra la desinformació
Amb tot, la plataforma del Consell d’Europa insta l’organisme, els 46 estats membres d’aquest i la Comissió Europea a reforçar la protecció jurídica dels periodistes, les salvaguardes contra la desinformació i les mesures per combatre l’apropiació i vigilància dels mitjans de comunicació.
Així mateix, demana als governs i institucions que “defensin la llibertat de premsa” mitjançant reformes polítiques, transparència i una major protecció contra les amenaces i l’assetjament dels treballadors del sector.
La plataforma del Consell d’Europa per a la promoció de la protecció del periodisme es va crear el 2015, i està formada per 15 organitzacions de premsa, entre les quals la Federació Europea de Periodistes, la Federació Internacional de Periodistes, l’Associació de Periodistes Europeus, Reporters Sense Fronteres o el Centre Europeu per a la Llibertat de Premsa i dels Mitjans de Comunicació.
Israel és responsable d’un terç dels periodistes assassinats el 2024 al món
