Com els darrers anys, el passat agost va ser una mica més mogut de l’habitual pel que fa a les informacions relacionades amb els mitjans de comunicació, moltes d’elles lligades directa o indirectament a la crisi i la transformació que viu el sector.

Tot seguit, com ja és habitual cada inici del curs, fem una repassada no exhaustiva d’algunes de les informacions més destacades de l’agost, mes durant el qual aquest portal va restar inactiu per vacances.

Acord sobre l’ERO a Catalunya Ràdio

El 2 d’agost, la plantilla de Catalunya Ràdio va rebutjar el principi d’acord al qual havien arribat els seus representants amb l’empresa sobre el procediment d’acomiadament col·lectiu (PAC), que afectava els 20 treballadors que complien anys entre 2013 i 2016. D’aquesta manera, es tornava al pla inicial de Pricewaterhouse Coopers, que entre altres coses preveia la sortida de 58 treballadors.

Finalment, però, quatre dies després, la plantilla va tornar a votar, i en aquesta ocasió va aprovar que el comitè d’empresa signés l’acord. El canvi es va produir després que els representants dels treballadors constatessin que hi havia un total de 24 persones que es volien acollir a les condicions plantejades en el PAC de manera voluntària, tant entre els majors de 58 anys com entre la resta, una xifra superior als 19 que preveia el preacord.

Segons el comitè, aquest fet va ser “clau” en la nova assemblea de treballadors, on per assentiment de tots els presents es va decidir presentar la proposta a la direcció, que va acceptar. Els representants de la plantilla van destacar que així s’havia aconseguit no renunciar al “principi fonamental de zero acomiadaments forçosos”.

El 9 Esportiu es torna a distribuir amb El Punt Avui

Des del 12 d’agost, tal com ja havíem avançat al juny, El 9 Esportiu es torna a encartar dins El Punt Avui pel mateix preu. Com el diari generalista, l’esportiu, que es pot es pot trobar als quioscos de manera independent, té una edició nacional i una altra per a les comarques gironines.

El 9 Esportiu ja s’havia distribuït tant amb El Punt com amb l’Avui en un format més reduït, però coincidint amb la unificació fa dos anys d’ambdues capçaleres generalistes, es va independitzar. El vincle, però, va continuar, ja que l’equip d’El 9 seguia confeccionant les pàgines esportives del diari d’Hermes.

Els resultats, però, no han estat els esperats i s’ha optat per fer marxa enrere per tornar a sumar. Ara, però, amb El Punt Avui es distribuirà una edició més completa, amb una mitjana d’entre 24 i 28 pàgines de dimarts a dissabte i entre 32 i 44 diumenges i dilluns (en l’anterior etapa s’encartava una edició reduïda d’unes 16 planes).

El Grup Serra es queda l’únic diari de Menorca

Després d’un primer intent frustrat a principis d’any, finalment durant l’estiu hi ha hagut acord per a la “integració” de Menorca Diario Insular (també conegut com diari Menorca) i Última Hora Menorca, capçaleres rivals publicades per Editorial Menorca (propietat del Bisbat) i Hora Nova (del Grup Serra), respectivament.

L’operació implica que Hora Nova es converteixi en l’accionista majoritari d’Editorial Menorca i que a finals de setembre cessi l’activitat d’Última Hora Menorca (creat el gener del 2000), quedant com a única capçalera de l’illa diari Menorca (que va néixer fa 72 anys), on s’integraran els treballadors i recursos tècnics d’ambdues empreses. Amb la unió s’aprofitarà per renovar la històrica capçalera i actualitzar-la en l’àmbit digital.

Abans de fer-se públic l’acord, a principis d’agost ja s’havien produït alguns acomiadaments a ambdós mitjans. De fet, des del preacord del gener després avortat (que preveia l’acomiadament de 34 treballadors), ja s’han produït una vintena de sortides a ambdues capçaleres.

Per això, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) reclama que el procés d’absorció de diari Menorca per part del Grup Serra no provoqui més acomiadaments. A més, l’organització denuncia que amb l’operació es cau en un “greu monopoli informatiu” pel que fa a la premsa diària de l’illa.

RTVV desafecta 186 treballadors de l’ERO

Cinc dies abans d’acabar el termini per executar l’Expedient de Regulació d’Ocupació presentat fa un any, la direcció de Radiotelevisió Valenciana va comunicar a 186 treballadors que finalment en quedaven desafectats “definitivament”.

Inicialment, l’empresa volia prorrogar el contracte d’aquests treballadors fins al 31 de desembre, però l’operació estava condicionada a l’informe demanat a la Inspecció de Treball. L’autoritat laboral, però, no va voler posicionar-se sobre la pròrroga per no ingerir en la decisió del Jutjat sobre l’ERO.

Davant d’aquesta situació, i per evitar que la manca de personal tècnic posés en perill les emissions de la ràdio i la televisió públiques al setembre, la directora general, Rosa Vidal, va decidir desafectar del tot els 186 treballadors.

Segons destacava Intersindical Valenciana, la mesura deixa en evidència tant als arquitectes de la reestructuració (l’anterior direcció, Pricewaterhouse i Garrigues) com al Govern valencià, que en boca del seu vicepresident, José Císcar, havia assegurat en diverses ocasions que l’ERO no es tocaria. A banda, la desafectació podria condicionar la resolució de les demandes presentades pels treballadors contra l’expedient.

Intersindical calcula que, amb el canvi, finalment s’haurien acomiadat 930 treballadors (en lloc de 1.198) i en quedarien 680; xifres aproximades, doncs l’empresa encara no ha facilitat la llista de persones afectades i no afectades per l’ERO.

Ràdio 9 deixa d’emetre per manca de tècnics

A principis de juny, la directora general, Rosa Vidal, ja va admetre implícitament que l’expedient estava mal dissenyat i que, si no es prenien mesures urgents, l’1 de setembre mancarien tècnics per poder emetre, fets denunciats pels representants dels treballadors en nombroses ocasions.

De fet, la matinada del 4 d’agost, Ràdio 9 va restar sis hores sense emissió perquè es va bloquejar l’ordinador que en regula l’emissió. En el moment, però, no hi havia cap tècnic (per afectació de l’ERO o per vacances) que sabés resoldre el problema. Segons van advertir els sindicats, el disseny de l’expedient feia que qualsevol imprevist pogués provocar més episodis com aquest en qualsevol moment.

L’arxiu de RTV Mallorca se subhastarà

El Jutjat Mercantil número 1 de Palma que porta el procediment concursal de la Ràdio i Televisió de Mallorca (RTVM), que va tancar al desembre del 2011, finalment subhastarà el seu arxiu documental. El Consell de Mallorca, després d’una campanya del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB), havia demanat la seva retirada de la llista de béns a subhastar dins el procés de liquidació de l’ens, amb l’argument que la institució n’és la titular legal. Durant l’agost, però, el Jutjat va comunicar la seva negativa.

L’SPIB lamenta la decisió i en fa responsable el Consell de Mallorca, a qui acusa de “manca de previsió” per salvaguardar l’arxiu durant el procés de liquidació. A més, el conseller de Presidència, Jaume Juan, va apuntar que l’administració insular potser optaria a la subhasta per retornar els fons a l’arxiu, fet que per al Sindicat posaria de relleu la “incompetència” dels dirigents del Consell, que pagaria dues vegades per la mateixa feina.

Echenique acomiada el director financer de RTVE per mala gestió

Ignacio Mínguez-Yugueros, director de l’administració econòmic-financera de RTVE, i vinculat a l’empresa des de mitjan dels anys 90, va ser acomiadat per mala gestió administrativa dels drets esportius. El president de RTVE, Leopoldo González-Echenique, el va fer fora de manera fulminant a principis d’agost.

Una auditoria de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat va endegar les alarmes quan va detectar que, el 2011, l’ens havia gastat 45,6 milions d’euros pels drets esportius de deu partits de la selecció espanyola de futbol, un 33% més que els 34,3 del 2010 i un 67% més que els 27,2 del 2009. De fet, el cost per minut de les transmissions va ser de 42.000 euros, el rècord de la graella de TVE i el doble del que costa la Champions, que té més audiència.

En el global de les transmissions esportives, el 2011 TVE va destinar 153,7 milions, un 13% més que els 135,8 de l’any anterior, i un 49% superior als 102,9 milions del 2009.

De fet, la causa de la destitució ha estat la relació amb Santa Mónica Sport, empresa de Jesús Samper, propietari del Real Murcia CF i amb diverses causes pendents. La principal anomalia va ser la compra dels partits de Copa del Rey i Supercopa de tres temporades per 18 milions d’euros a Santa Mónica. L’empresa, però, estava en concurs de creditors i els drets els ha acabat gestionant Bankia sense que Mínguez-Yugueros n’informés.

A banda, pel contracte amb la selecció espanyola, estava establert que si els partits no arribaven al 32%, Santa Mónica Sport havia de compensar TVE (de la mateixa manera que la televisió pública havia de fer si superaven el 38%), però no va ser així, i l’empresa deuria 2 milions d’euros, segons Economia Digital. Que l’empresa estigui intervinguda impedeix negociar altres vies de compensació, com una rebaixa en altres contractes.

En el punt de mira també hi ha Ramón Revuelta, director econòmic-financer, però el seu acomiadament seria més complicat, doncs té un contracte blindat. De moment, a Mínguez-Yugueros se li ha obert un expedient sancionador, per la qual cosa no cobrarà cap indemnització fins que s’aclareixi la seva gestió.

Competència aprova la concentració de Boyacá

La Comissió Nacional de la Competència (CNC) va donar el vistiplau a què Boyacá comprés el 100% de participacions de Redprensa (Prisa) i Red de Distribuciones Editoriales (Unidad Editorial), passant a controlar les principals xarxes de distribució de publicacions periòdiques, principalment de la premsa diària. Inicialment, la CNC havia detectat una sèrie de problemes de competència en l’operació de concentració, per la qual cosa la distribuïdora ha adquirit una sèrie de compromisos.

En concret, Boyacá es compromet a mantenir durant cinc anys les condicions comercials i de servei a editors, distribuïdors i punts de venda que actualment apliquen les distribuïdores adquirides. A més, s’han establert “mecanismes” perquè l’empresa ofereixi els seus serveis a nous clients en condicions “transparents, objectives i no discriminatòries”.

L’empresa també es compromet a modificar els contractes de distribució exclusiva signats amb Prisa i Unidad Editorial, per tal de limitar la seva duració a cinc anys; eliminar les penalitzacions en cas de no renovació i les clàusules preferencials, i cenyir el seu objecte als productes actualment distribuïts. A més, s’introdueix la figura d’un auditor independent sota supervisió de la Comissió perquè certifiqui el compliment dels compromisos adquirits.

Somoano culmina els canvis als informatius

A finals d’agost, el director d’informatius de TVE, Julio Somoano, va culminar el canvi de presentadors i editors iniciat al juliol, poc més d’un any després d’accedir al càrrec des de Telemadrid i desmantellar la gestió de Fran Llorente. L’únic que no havia tocat era La 2 noticias, però un mes després ho va arreglar substituint el seu editor, Iñigo Herráiz (l’últim que quedava de l’època de Llorente), per José Luis Regalado.

En la presentació de les novetats dels serveis informatius per a la nova temporada, Somoano va justificar la pèrdua del lideratge i de 300.000 espectadors en els Telediarios de TVE per l’ajust pressupostari de la cadena.

El propietari d’Amazon compra el Washington Post

A nivell internacional, la notícia més sonada de l’agost va ser l’acord de compra de The Washington Post per part del fundador Amazon, Jeffrey P. Bezos. L’operació es va tancar per 250 milions d’euros, que es faran efectius a finals d’any. La venda de l’històric diari, nascut el 1877, inclou la revista Tiempo Latino i el gratuït Express, entra altres capçaleres locals de The Post Co.

“El diari no ha estat capaç d’escapar de la crisi financera que ha afectat diaris i altres organitzacions mediàtiques. L’auge d’internet i el canvi del paper a la tecnologia digital ha creat una onada massiva i competitiva en les empreses informatives tradicionals, i ha dispersat lectors i anunciants”, s’argumentava des de les pàgines del Washington Post. I és que, en els darrers sis anys, els ingressos del diari han davallat un 44%, i la difusió en paper ha caigut un 7%.

Segons el president de The Post Co, Donald Graham, el diari podria haver sobreviscut sota la propietat de l’empresa i ser rendible en un futur proper, però es va apostar per “fer alguna cosa més que sobreviure”. “No dic que això garanteixi l’èxit, però ens dóna moltes més possibilitats d’obtenir-lo”, va afegir l’empresari, la família del qual ha governat el Washington Post durant els darrers 80 anys.

De fet, Katharine Weymouth-Graham, neboda del fundador, Philip Graham, continuarà com a editora i directora executiva, mentre que Martin Baron seguirà com a director executiu.

El Boston Globe també es ven

Pocs dies abans de la venda del Washington Post, s’havia fet pública una altra venda sonada. L’editora del New York Times va anunciar que venia The Boston Globe a John W. Henry, propietari de l’equip de beisbol Boston Red Sox i del club de futbol Liverpool. L’empresari pagarà 70 milions de dòlars, una xifra molt allunyada dels 1.100 milions que va pagar el New York Times el 1993.

Al febrer, l’editora ja havia anunciat la seva intenció de desfer-se de la divisió la divisió New England Media Group, amb capçaleres com Boston.com, Telegram.com, Worcester Telegram & Gazzette, el 49% de participació a Metro Boston, i l’empresa de màrqueting GlobeDirecte.

La voluntat de The New York Times Company és centrar-se en la capçalera que dóna nom al grup, segons va remarcar el seu conseller delegat, Mark Thompson.