El periodista Salvador Alsius fa memòria del seu pas per TV3 i reflexiona sobre el futur de la televisió pública catalana a Com TV3 no hi ha(via) res, publicat per Pòrtic. Amb la mirada posada en la televisió actual, Alsius creu, en declaracions a l’ACN, que no hi ha més remei que fer l’esforç de “canviar el rumb” perquè TV3 torni a ser una televisió friendly per a tothom. Entén, afegeix, que “si TV3 s’ha esbiaixat una mica per ser més ‘processista’, com en diuen els seus detractors, no és per raons polítiques, sinó de mercat”. Ho argumenta al manifestar que al ser “bombardejats des de determinats sectors” s’ha volgut salvar “un reducte de públic assegurat”. Alsius ha deixat clar que no és una crítica.
Un llibre sobre els inicis de TV3 és un projecte que feia anys que Alsius perseguia. De fet, va ser un dels conductors dels Telenotícies a l’època inaugural de TV3. Fa set anys, es va reunir amb antics companys de la seva època i els hi va proposar fer un llibre conjunt, però en aquell moment no va tirar endavant. Alsius va aparcar l’assaig sobretot per la seva entrada al CAC. Fa un any, quan va deixar el Consell, va reaparèixer la idea. Des de Pòrtic li van proposar escriure una obra sobre TV3 i va decidir tirar-lo endavant ell sol. Va començar a escriure Com TV3 no hi ha(via) res a l’octubre del 2020 i va anar a un ritme de capítol per setmana. En total n’hi ha 12 més una addenda.
Reconeix que la gent té una tendència a idealitzar el passat, però afirma que la televisió que es fa actualment és “molt més bona de la que es feia llavors, només faltaria, han passat 40 anys”, diu. Admet que van ser innovadors i es van lluir en aquella època, però remarca que ara es fa molt millor. “TV3 és una història d’èxit mantingut en el temps i això és molt difícil”. En aquest sentit, elogia tots els directius que ha tingut TV3 al llarg dels anys. “Alguns m’han acollit i altres m’han defenestrat, però els admiro a tots”.
El periodista creu que els objectius bàsics de la fundació de TV3 es mantenen en aquests moments, i això és prestar “un servei públic, mantenir tant com es pugui la llengua i la qualitat. Això val per l’any 83 i pel 2023”.
Joan Miró
Al llibre Alsius també inclou moltes anècdotes que “serveixen per il·lustrar el que volia ser el projecte de TV3 d’aquell moment”. Un exemple és un programa especial que van fer el 26 de desembre del 83 amb un resum de l’any que era molt dificultós de realitzar perquè no hi havia arxiu encara. Alsius va anar a la redacció el 25 de desembre perquè faltava editar una part del resum de l’any i quan va arribar als estudis del carrer Numància es troba un teletip que deia que havia mort Joan Miró. Destaca “la bogeria d’aquell moment fins que va sortir el programa especial”. El resultat va ser una peça de 13 minuts sobre Miró.
Alsius recorda que en aquella època va entrevistar tres vegades al president d’aquell moment, Jordi Pujol, i va presentar nits electorals que “eren molt dures”. Remarca que en aquell moment no hi havia la pressió de les xarxes socials que hi ha en l’actualitat. En aquest sentit, preguntat per les crítiques que va rebre a les xarxes Vicent Sanchis, director de TVC, arran de l’entrevista a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha replicat: “El periodista ha de fiscalitzar, assimilar-lo a un fiscal com es va fer ho vaig trobar francament injust, però no estic aquí per defensar una persona en concret”. Sense citar-lo, Alsius es referia al membre de la mesa del Parlament, Jaume Alonso-Cuevillas, qui va escriure en una piulada sobre Sanchis: “No sabia que el director de TV3 tingués vocació de fiscal”.
Futur
Per altra banda, creu que “la televisió tal com la coneixem no té futur perquè l’edat mitjana del públic està pujant i pujant”. Admet que “les televisions públiques ho tenen especialment malament” per un tema de recursos, i les televisions públiques “petites” com TV3 en el context del mercat audiovisual encara ho tenen “més complicat”.
El periodista creu que és impossible pensar “el futur només en termes d’un canal de televisió, sinó en termes del sistema audiovisual català”, i això signific a més d’un canal, tenir en compte les plataformes, els assistents de veu i els doblatges, entre d’altres. En aquest sentit, assenyala que “fa falta decisió política” per tirar-ho endavant amb la inversió de recursos.
