Com l’any passat, aquest mes d’agost ha estat una mica més mogut de l’habitual pel que fa a les informacions relacionades amb els mitjans de comunicació, moltes d’elles lligades directa o indirectament a la crisi i als canvis que viu el sector. A continuació, repassem algunes de les informacions més destacades d’aquest mes que acabem de deixar enrere, durant el qual aquest portal ha restat inactiu per vacances.

La filtració de dades laborals encén els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio

Malgrat el president del consell de govern de la CCMA, Brauli Duart, no s’ha cansat de repetir que l’ERO a les empreses del grup és la darrera opció, a principis d’agost alguns treballadors van rebre al mail amb un document amb dades laborals i salarials de tota la plantilla, el qual incloïa el càlcul detallat del que costaria acomiadar-los a tots ells el proper 31 de desembre (amb 20 dies per any treballat), data en què finalitzen els actuals convenis laborals i l’acord de la plantilla amb l’anterior direcció per evitar acomiadaments. Les úniques absències de l’informe eren els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, el director d’estratègia i marca i els membres del consell de govern de la CCMA.

Contractes fora del conveni

En el document filtrat, els sindicats van constatar que alguns treballadors rebien complements al marge del conveni col·lectiu, cosa que es neguen a tolerar, i menys en situació de retallades i “amenaces” d’ERO.

En concret, 217 dels 2.100 treballadors de TV3 tenen contractes fora del conveni col·lectiu (cobrant més dels 70.000 euros anuals que hi ha com a topall), la meitat dels quals sense justificació, com ara exdirectius que no han perdut privilegis laborals quan han tornat al seu lloc de treball habitual, segons van assegurar fonts del comitè d’empresa a El País.

Els sindicats van recordar que les dades eren confidencials i que aportaven informació (no la de les indemnitzacions) que havien reclamat des de fa temps i que la direcció els havia negat. Entre la plantilla, però, es tem que la filtració sigui una estratègia de cara a negociar el nou conveni col·lectiu i/o justificar un possible ERO, tot i que una setmana abans el president de la Corporació hagués negat que s’estigués treballant en un expedient de regulació.

Correu piratejat

L’adreça remitent del correu era la del propi Brauli Duart, i la direcció de l’ens va atribuir el seu enviament a un presumpte pirateig, per la qual cosa va deixar la investigació dels fets en mans dels serveis informàtics i dels Mossos d’Esquadra. En una reunió amb els representants dels treballadors, Duart va assegurar que el càlcul de les indemnitzacions per a cada empleat està inclosa “per defecte”. En la trobada, els sindicats van rebutjar qualsevol pla d’acomiadaments, a més de mostrar el seu desacord amb la política salarial “desequilibrada i injusta” constatada amb la filtració duta a terme al marge del conveni.

RTVV aprova de matinada un ERO per a 1.198 treballadors

La matinada del passat 22 d’agost, el consell d’administració de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) va aprovar un ERO que suposarà l’acomiadament de 1.198 treballadors dels 1.695 que té l’ens (inicialment se n’havien proposat 1.295 sortides).

La mesura es va aprovar amb els set vots a favor dels consellers proposats pel PP i els cinc en contra dels de l’oposició. Durant les gairebé cinc hores que va durar la reunió, mig miler de treballadors es van concentrar davant la seu del consell, i van propinar una pluja d’ous als tres cotxes dels consellers populars quan en van sortir.

L’horari de la reunió, a la mitjanit, coincidia amb el venciment del període de negociació amb els treballadors. La direcció, però, ja havia trencat les converses amb els representants quan aquests no van acceptar reduir en 200 els acomiadaments a canvi d’una rebaixa salarial del 7%.

Els sindicats havien proposat una alternativa per mantenir 1.135 llocs de treball –amb una despesa igual o inferior, segons el comitè d’empresa–, però els consellers del PP es van negar a què la poguessin explicar en la reunió. Segons el president de RTVV, Miguel Domínguez, l’ERO era l’única opció per no tancar la radiotelevisió pública.

Els sindicats aniran als tribunals

A principis de mes, els representants dels treballadors havien convocat vagues per als dies 16, 17, 21, 22, 24 i 25 d’agost, acusant a l’empresa de no tenir “cap voluntat” d’arribar a acords i de voler un model basat en l’externalització de tots els programes d’entreteniment i de l’àrea tècnica. Els tres darrers dies d’aturada, però, finalment es van desconvocar perquè entenien que, un cop aprovat l’ERO, la defensa dels seus interessos s’havia de fer als tribunals.

La direcció de RTVV té un any de marge per executar els acomiadaments, però les primeres sortides es preveu que es comencin a comunicar a partir del proper 15 de setembre. Per al comitè d’empresa, es tracta d’una mesura política que no suposarà cap estalvi per a la Generalitat. A més, avisa que el PP vol que l’ERO de RTVV sigui el model per “anar acabant” amb la resta de radiotelevisions públiques, fins i tot l’estatal.

Expedient als treballadors que van ocupar un plató

Per acabar-ho d’adobar, a finals de mes la direcció de RTVV va obrir expedient per una suposada falta molt greu contra una cinquantena de treballadors que al juliol van ocupar el plató dels informatius per protestar contra l’ERO que l’ens acabava de fer públic. El comitè d’empresa consider que la mesura és una “persecució sindical i assetjament laboral”.

A més, els representants comparen aquesta reacció amb la inanició respecte a l’exdirector de RTVV, Pedro García, imputat en el cas Gürtel, o amb l’exsecretari general de l’ens, Vicente Sanz, jubilat el 2010 amb l’expedient net tot i estar processat per suposats abusos sexuals a tres treballadores.

Ana Pastor, cessada

La presentadora de Los desayunos de TVE, Ana Pastor, va ser cessada pel director dels serveis informatius, Julio Somoano, una decisió anunciada per ella mateixa que, si bé no hauria d’haver sorprès (la periodista estava des de feia temps en el punt de mira del PP), igualment va fer bullir les xarxes socials amb missatges de recolzament a la presentadora i en contra de la seva destitució.

Tot i que la direcció de TVE va argumentar que Pastor deixava la cadena perquè havia rebutjat dirigir i presentar un programa d’entrevistes a la nit, ella ho va negar via Twitter assegurant que no li havien ofert “res en concret” i afirmant que la feien fora per “fer periodisme”.

La notícia de la destitució d’Ana Pastor va arribar un dia després que es produïssin més sortides a la televisió pública estatal: Alicia G. Montano, directora d’Informe semanal durant 16 anys; Xabier Fortes, de La noche en 24 horas, i Josefa Rodríguez, editora de Telediario 1.

A més, Somoano va nomenar Sergio Martín, de RNE, com a director de continuïtat informativa i responsable del Canal 24 Horas en substitució d’Asunción Gómez Bueno; Jenaro Castro, mà dreta d’Alfredo Urdaci a TVE fins al 2004, com a nou director d’informatius no diaris i d’Informe semanal, i José Gilgado, provinent de Telemadrid, com a director de continguts dels serveis informatius.

Maria Casado substitueix Pastor

Un parell de setmanes després, Somoano va anunciar com quedava l’equip d’editors i presentadors dels diferents espais informatius de TVE. En concret, la catalana Maria Casado, la temporada passada presentadora del Telediario fin de semana i El debate de La 1, és l’encarregada de substituir Ana Pastor al capdavant de Los desayunos de TVE, que també incorpora Juanma Romero com a editor.

Per la seva part, Ana Ibáñez substitueix Xabier Fortes com a presentador a La noche en 24 horas, Olga Lambea s’ocupa de la nova etapa d’Informe semanal en lloc d’Ana Roldán, i Pilar García Muñiz substitueix Casado a El debate de La 1.

Quant al Telediario, la segona edició anirà a càrrec de Marta Jaumandreu, que substitueix Pepa Bueno, mentre que l’editora és Cristina Almandós. Per la seva part, la primera edició continua presentada per Ana Blanco, però ara amb Elena Ochoa com a editora. Quant a l’informatiu matinal, se n’encarreguen Jesús Amor i Ana Belén Roy (en substitució de Susana Roza i Ana Roldán), i es manté en l’edició de José Luis Agudo. Finalment, al Telediario del cap de setmana, Raquel Martínez acompanyarà Marcos López.

L’Ara fitxa Terribas

A finals de juny, el president, conseller delegat, editor i impulsor de l’Ara, Oriol Soler, va deixar el mitjà multiplataforma. En la presidència el va substituir ràpidament l’empresari Ferran Rodés, un dels principals accionistes del diari. La reforma de l’organigrama, però, no es va completar fins a principis d’agost, quan l’Ara va fitxar Mònica Terribas com a consellera delegada i editora. La periodista ja havia sonat per al diari fins i tot abans que la fessin fora de la direcció de TV3, quan van sorgir els rumors sobre la seva sortida de la cadena.

En la seva presentació davant la redacció, Terribas va explicar algunes de les raons que l’havien dut a acceptar l’oferta de l’Ara: “Els seus accionistes volen estar implicats en un procés periodístic independent, i no tenen cap voluntat de fer d’empresaris de la comunicació”, va assenyalar. “En uns moments en què el periodisme està en una fase molt complexa per les dependències institucionals i econòmiques i per la precarietat, és més important que mai tenir uns empresaris que no vulguin fer d’amos”, va afegir Mònica Terribas.

El Consell de Ministres reactiva la fusió entre Antena 3 i La Sexta

A finals de juliol, José Manuel Lara Bosch va aconseguir que les condicions imposades per la Comissió Nacional de la Competència (CNC) per a la integració de La Sexta a Antena 3 arribessin al Consell de Ministres, que el passat 24 d’agost va decidir modificar-les i acostant-les a les que van tenir Telecinco i Cuatro fa dos anys.

Tot i que el Consell va acceptar algunes de les restriccions imposades per la CNC, en va modificar les relatives a la comercialització de la publicitat, les més importants per a la cadena de Planeta. Així doncs, es va eliminar l’obligació de comercialitzar els anuncis de les dues principals cadenes a través de dues empreses diferents; es va incrementar del 18 al 22% la limitació de quota de pantalla per a cadascun dels paquets comercials, i la seva aplicació es va rebaixar de cinc a tres anys.

“Interès general”

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va argumentar la decisió per raons “d’interès general”, per mantenir el “pluralisme” informatiu, i “sobretot” per aplicar el pla per al dividend digital que redistribueix l’espai radioelèctric. Segons ella, la reorganització de l’espectre radioelèctric “aconsellava l’existència d’operadors de determinada mida que ajudés a aquest trànsit”.

Associacions d’anunciants i espectadors no només van demanar al Govern espanyol que no rebaixés les condicions per evitar el duopoli televisiu, sinó que van proposar que les condicions més dures també s’apliquessin a Telecinco i Cuatro.

La setmana passada, Antena 3 comunicava a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que l’absorció de La Sexta es podria tirar endavant tal com estava previst després del canvi de condicions. Anteriorment hi havia renunciat per les restriccions de Competència.

Les TV privades eliminaran un MUX

L’Executiu de Mariano Rajoy i la Unió de Televisions Comercials Associades (UTECA) van acordar reduir de sis a cinc els múltiplex que tenen les cadenes privades per alliberar part de l’espectre radioelèctric a favor de la telefonia de quarta generació. L’entesa permetrà que es puguin conservar els actuals canals de TDT, però amb una pèrdua de qualitat d’imatge, doncs s’hauran de comprimir.

Ara cal veure què passarà amb TVE i les autonòmiques, que el Govern espanyol volia que renunciessin a un MUX cadascuna. Des de la CCMA, però, es mostren contraris a la seva eliminació, ja que el segon múltiplex és el que ha de garantir l’alta definició de TV3 (on la cadena és capdavantera i on porta invertits molts diners), a més de la reciprocitat amb altres televisions com IB3 o, si arriba el cas, Canal 9.

Prisa TV i Mediapro es posen d’acord en el futbol televisat

La guerra del futbol entre Prisa i Mediapro va viure un altre episodi aquest estiu que va acabar amb la una pau momentània després que ambdues parts acordessin les retransmissions dels partits per a les tres properes temporades. L’acord es va tancar amb la mediació del Consell Superior d’Esports (CSC), després que 13 equips que havien cedit els drets d’imatge a Prisa demanessin un repartiment més just i amenacessin amb una vaga per al primer partit de Lliga.

Finalment, l’antesa ha permès que La Sexta ofereixi un partit de primera divisió en obert per jornada (principalment en dilluns), mentre que la resta, de pagament, se’ls reparteixen Canal+ (oferirà el partit més interessant del cap de setmana), Canal+ Liga i GolTV. Amb aquest repartiment, tots els partits del Barça i del Real Madrid seran de pagament. A banda, Mediapro, que s’encarrega de la producció de tots els matxs, es queda amb els drets internacionals de la Lliga i la Copa del Rei.

Canvis als informatius de RNE

El nou director d’informatius de RNE, Juan Fernández Vegue, va completar el seu equip durant l’agost, modificant quatre de les set àrees. En concret, va nomenar Marcelino Blanes nou cap d’informació nacional; Pedro Antonio Carreño, d’economia; Manuel Seara, de societat, i Luis Javier Alcalá, d’informació local. Continuen Juan Tato, cap d’internacional; Berta Tapia, de cultura, i José María Abad, esports.

Competència multa Mediapro amb 200.000 euros per no col·laborar

La Comissió Nacional de la Competència (CNC) va sancionar amb 200.000 euros la productora catalana per haver incomplert el “deure de col·laboració” en subministrar “informació incompleta i enganyosa” a l’ens en relació als seus contractes amb alguns clubs de futbol.

L’origen es remunta a l’abril del 2010, quan la CNC va dictar una resolució de “conductes restrictives” de la competència per la qual es prohibia signar contractes d’adquisició de drets audiovisuals de la lliga i la Copa del Rei –excepte la final– amb una durada superior a tres temporades.

Posteriorment, en la comprovació del seu compliment, l’organisme va considerar que la informació aportada per Mediapro era “incompleta i enganyosa”, motiu pel qual li ha imposat una sanció lleu.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram