El president executiu de Prisa, Juan Luis Cebrián, ha anunciat que deixarà el càrrec el proper 31 de desembre, i ha proposat com a substitut Manuel Polanco, actual vicepresident, i fill petit del fundador del grup, Jesús Polanco, tot i que seria una presidència no executiva. D’aquesta manera, Manuel Mirat, conseller delegat des de setembre, assumiria la gestió de Prisa.
Cebrián, però, no marxarà molt lluny, ja que té planejat continuar en la presidència d’El País, del consell editorial de Prisa, i d’una fundació de nova creació que s’encarregaria de vetllar pels principis fundacionals del grup. El directiu vol impulsar aquesta fórmula per “garantir la independència” dels mitjans de Prisa i “protegir” els lectors, segons ha explicat en la junta general d’accionistes.
Juan Luis Cebrián va ser un dels fundadors d’El País, diari que va dirigir durant 12 anys fins al 1988, quan va ser nomenat conseller delegat de Prisa. El 2012 va assumir la presidència del grup en substitució d’Ignacio Polanco, germà del futur president del grup.
Junta tensa
La junta extraordinària ha estat tensa i ha mostrat la divisió del consell d’administració.
Juan Luis Cebrián ha explicat que marxava de manera voluntària, amb la “tranquil·litat del deure complert”, per tal de “garantir un futur sòlid a la companyia, al marge de qualsevol tipus de personalismes”. El relleu, ha afegit, pot “facilitar la incorporació de nous inversors no especulatius amb visió de mitjà-llarg termini”.
El més crític amb Cebrián ha estat Joseph Oughourlian, representant del principal accionista de Prisa, Amber Capital, a qui l’encara president ha qualificat de “fons voltor”. Oughourlian ha assegurat que la gestió de Cebrián “no és que hagi estat dolenta, ha estat el següent”. A més, ha recordat que Amber havia demanat la seva sortida com a condició per participar en l’ampliació de capital.
Joseph Oughourlian també s’ha mostrat contrari a què Juan Luis Cebrián presideixi la nova fundació i continuï al capdavant d’El País. El directiu també ha rebutjat la compensació de 6 milions que Cebrián cobrarà quan deixi la presidència, xifra que se sumaria a un bo d’uns 2 milions.
Durant la junta d’accionistes també s’ha aprovat una ampliació de capital de 450 milions d’euros mitjançant l’aportació dinerària, i una altra de 100 milions dirigida a creditors per capitalitzar el deute. A banda, també s’ha aprovat el cessament de cinc dels vuit consellers independents: Gregorio Marañón, José Luis Leal, Alain Minc, Elena Pisonero i Alfonso Ruiz de Assin.
Manuel Polanco, tota una vida a Prisa
El futur president de Prisa, Manuel Polanco, ha desenvolupat tota la seva trajectòria al grup. S’hi va incorporar a finals dels anys 80; el 1991 ja va assumir la direcció de Santillana a Xile i Perú, i dos anys més tard va ser nomenat director general del diari La Prensa i va posar en marxa l’edició americana d’El País a Mèxic.
Polanco va assumir des de Miami la direcció internacional de Santillana a Amèrica el 1996; tres anys després va ser nomenat president de GDM (Gerencia de Medios) i GMI (diaris regionals i especialitzats), i el 2001 director adjunt de la unitat de mitjans a Espanya.
El 2005, Manuel Polanco es va traslladar a Portugal com a conseller a delegat de Media Capital; el 2009 va tornar a Madrid per assumir la direcció general de Prisa, i un any més tard va ser nomenat president de Prisa TV i DTS.
El juliol de 2012, quan Juan Luis Cebrián va accedir a la presidència de Prisa en substitució d’Ignacio Polanco, el seu germà Manuel va ser nomenat vicepresident del grup.
