Diverses entitats i organitzacions periodístiques han rebutjat de manera categòrica la proposta del ministre de Justícia, Rafael Catalá, d’obrir un debat per implementar possibles sancions als mitjans que publiquin informacions sota investigació judicial o imposar-los l’obligació de no publicació.
El rebuig també ha arribat des de diferents formacions polítiques, fins i tot del PP. El vicesecretari d’organització dels populars, Carlos Floriano, s’ha mostrat en contra d’aquesta possibilitat i ha assegurat que la llibertat de premsa és “sagrada”, tot i que després ha donat un cop de mà al seu company de partit recordant que Catalá ja havia “matisat” les seves paraules.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha mostrat la seva “disconformitat” amb la idea plantejada pel ministre, que ha qualificat “d’increïble” i de “clar atac a la llibertat dels professionals”, i ha recordat el dret que té tot ciutadà a rebre informació lliure el plural, tal com recull la Constitució espanyola. “Els mitjans de comunicació només som els missatgers d’aquestes informacions”, defensa en un comunicat. El CPC també creu que, amb aquest plantejament, “Espanya una vegada més perd punts a nivell internacional en quant a transparència informativa, i aquesta proposta significaria un límit més”.
Per la seva part, la Federació de Sindicats de Periodistes ha recordat que la llei ja castiga com a delicte la revelació de secrets, però no el periodista que la publica, perquè compleix amb la seva obligació. “Tot el que suposi imposar multes per revelar les corrupteles del poder, d’una manera o una altra, suposa un atac al dret constitucional de difondre i rebre informació”, ha afirmat el secretari general de la FeSP, Agustín Yanel, a VozPópuli.
L’Associació d’Editors de Diaris Espanyols també ha dit la seva i ha titllat el suggeriment del ministre de Justícia “d’atac inadmissible” i “injustificat” a la llibertat de premsa, recordant que l’article 20 de la Constitució espanyola assenyala que el dret a la informació “ha d’estar per sobre dels interessos particulars o de governs”. Per a l’AEDE, les filtracions “haurien de ser perseguides” en el seu origen, a l’administració, i no a les redaccions.
En la mateixa línia de defensar la llibertat d’informació i d’expressió s’ha expressat la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya. La FAPE subratlla que “gràcies als mitjans ha estat possible conèixer casos de corrupció i frau amb diners públics, que han sortit a la llum donat el seu interès informatiu, el que reforça el sistema democràtic, en front al silenci i l’ocultació de dades pròpies d’etapes dictatorials”.
Per la seva part, el secretari general de Reporters sense Fronteres, Rafael Maturana, ha declarat que “alguna cosa deuen estar fent bé els periodistes quan volen fer aquesta censura prèvia”. En declaracions a Servimedia, Maturana ha desitjat que tot plegat quedi en “una cortina de fum”, tot recordant que la proposta arriba poc després de l’aprovació de la Llei mordassa.
També des de l’àmbit judicial
El president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha afirmat que en matèria de filtracions “és reprovable el servidor públic, funcionari, jutge o fiscal que filtra”, que a més és una “infracció disciplinària” i, en algun cas, “pot constituir un delicte de revelació de secrets”. Pel que fa als mitjans, Lesmes creu que “compleixen amb el seu deure informant”, per la qual cosa “no pot haver-hi infracció”.
El president del CGPJ ha admès que “determinades informacions secretes poden lesionar drets fonamentals”, com el de l’honor, la intimitat o la dignitat. En tot cas, considera que “els excessos han de corregir-se més per la via de l’autoregulació, per un exercici responsable dels periodistes, que per la via de la repressió”.
