Els col·legis de periodistes de Galícia, Múrcia, Andalusia i Castella i Lleó consideren que la “sensibilitat” dels drets vinculats al periodisme comporta una “necessària” col·legiació –prèvia obtenció de la llicenciatura o grau habilitant corresponent– per poder exercir la professió, motiu pel qual aposten per una llei estatal que així ho estableixi. Els quatre col·legis van traslladar aquesta petició fa dues setmanes al Ministeri d’Economia perquè la incorpori en l’avantprojecte de Llei de Serveis i Col·legis Professionals que està tramitant.

En la seva demanda, asseguren que de la Constitució es desprèn que hi ha un “interès públic clar” perquè la professió es regeixi per codis ètics que garanteixin un periodisme “lliure, independent i al servei de la societat”. Per això, remarquen que l’obligatorietat de col·legiar-se, almenys per a les activitats relacionades directament amb l’elaboració de les informacions, “redunda en una autèntica defensa dels destinataris dels serveis i també reforça la seva seguretat jurídica”.

No és el primer cop que es reclama la col·legiació obligatòria. L’any 1985, la petició de diferents col·lectius, i fins i tot des del Govern espanyol, es va trobar amb l’oposició de la secció espanyola de l’Institut Internacional de Premsa i de l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE), que ho consideraven una modalitat “corporativista” que seria una amenaça per a la llibertat d’expressió.

No sembla que el Ministeri d’Economia, però, faci cas dels col·legis de periodistes, ja que es considera que la normativa actual ja és massa intervencionista. De fet, la intenció de l’Executiu és que la col·legiació només sigui obligatòria per a algunes activitats sanitàries, jurídiques i tècniques.

Llicenciats suficients

Els quatre col·legis també argumenten que, entre 1976 i 2011 hi ha hagut 74.923 llicenciats, una xifra de titulats que considera “suficient” per a exercir la professió, motiu pel qual rebutja que s’hi accedeixi a través de la pràctica professional, fórmula que consideren “pràcticament esgotada”.

Amb tot, els col·legis estan oberts a què, si s’accepta la seva proposta, s’obri un període de transició “excepcional i puntual” per reconèixer aquells col·legiats que no reuneixin els requisits de titulació.

Consell estatal de col·legis

Paral·lelament, també s’ha registrat una sol·licitud al Ministeri de la Presidència per crear un Consell Estatal de Col·legis Professionals de Periodistes. En la petició es recorda que, a banda dels cinc col·legis constituïts (a més dels quatre esmentats, també el de Catalunya), al País Basc i La Rioja ja s’ha aprovat la constitució dels respectius col·legis, i a Navarra i Castella-la Manxa està en tramitació.

Els anys 2005 i 2007, els col·legis català i gallec ja van fer aquesta mateixa petició, sense que rebessin cap resposta per part del Govern. Ara s’intenta per tercer cop amb la voluntat que s’autoritzi la creació d’aquest organisme, regulat per llei, perquè ordeni l’exercici del periodisme i representi i defensi de manera unitària la professió i els seus col·legis.