Documentals que trenquen l’addicció al mòbil entre els joves: “Una família ens va preguntar què havíem fet”

Per què els joves no senten interès per la política? El barri de la Trinitat de Barcelona és conflictiu? Quina diferència hi ha en sortir de festa pels nois i les noies? Segurament aquestes tres preguntes són molt difícils de contestar, per no dir impossibles. En tot cas, segur que els adults ens estaríem hores rumiant-hi.

En tot cas, aquestes són només algunes de les qüestions que han intentat respondre els alumnes de diferents centres escolars de Catalunya en el marc de l’Student Film Festival, una iniciativa que converteix els estudiants en creadors de documentals de menys de deu minuts i que posa el punt final el 5 de juny al matí al cinema Sala Phenomena, a l’Eixample de Barcelona. Allà s’hi celebrarà un acte on es projectaran els films i s’anunciarà el guanyador. La jornada serà presentada per Albert Roig i Shalana (SX3) i comptarà amb la presència de destacades personalitats del món institucional, educatiu i cultural.

De la petita a la gran pantalla

Aquest projecte cinematogràfic va néixer fa dos anys, en plena era TikTok repleta d’estudis que evidenciaven les cinc o vuit hores mínimes de pantalla que consumeixen els joves, segons les darreres xifres. Ara bé, qui els ensenya a frenar l’hàbit o, si més no, a fer-ho amb consciència? “Ningú”, afirma Eloi Trullàs, cap de l’Student Film Festival, que és la cirereta del pastís d’un model pedagògic promogut pel programa Docs4Education, de la plataforma Nextus i que compta amb el suport de l’Acadèmia del Cinema Català, Europa Creativa i l’Institut Català de les Empreses Culturals.

Així, d’aquí a uns dies, el Phenomena projectarà la feina que han fet 1.500 alumnes de 17 centres educatius de Catalunya, 12 dels quals són de Barcelona i l’àrea metropolitana. El procés de cada institut ha sigut el següent: al llarg del curs, alumnes d’entre 8 i 18 anys del territori català, han filmat documentals que tracten temes com la identitat, la salut mental, la igualtat, la sostenibilitat o la vida digital. Tot plegat gràcies al professorat, que ha rebut formació de Nextus, i a l’ajuda de professionals del sector audiovisual, com Joan Gonzàlez, Carla d’Arnaude, Pere Arcas i Ginebra Alfonso Abril.

Desconnectar per connectar amb l’escola

La integració a les aules és un dels majors reptes que afronta el sistema educatiu català i des de Nextus hi han volgut posar el seu granet de sorra. En aquest sentit, Trullàs explica que tant en aquesta edició com en l’anterior, s’han adonat que la mostra és una gran eina de cohesió: “Hi havia alumnes que semblava que no farien res i, en canvi, hem aconseguit incloure els que estaven més desconnectats de l’escola”.

“Sense motivació no anem enlloc”, afegeix el coordinador. I l’audiovisual com pot fer engrescar els joves? Trullàs, en aquest sentit, destaca una anècdota del dia que va fer un taller sobre emprenedoria social en un centre de Sant Feliu. Va mostrar a l’aula tres clips de menys de quatre minuts. Un d’ells era sobre la història de l’home que va salvar l’última fàbrica de càmeres Polaroid del món. La reacció, segons diu, va ser apoteòsica: “Tots van aplaudir i demanaven més històries. Mai m’havia passat, i el més bonic va ser que un nen digués que aquella havia sigut la millor classe de la història”, recorda el coordinador.

I és llavors, quan els toca a ells fer mans i mànigues per tirar endavant el seu film, que activa, com diu Trullàs, “la integració del grup, les habilitats tècniques, socials, la coordinació i el lideratge”. A més, tot aquest esforç no només serà reconegut amb la projecció dels films a la gran pantalla, sinó que també l’organització Mans Unides distingirà el documental amb més impacte social. El jurat de l’edició d’enguany està format per figures de prestigi: Patricia Franquesa, directora de Diari de la meva sextorsió (Premi Gaudí 2024); Laura Piñol, vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i presidenta de la Plataforma per a l’Educació Mediàtica, i Robert Muñoz, fundador de Typeform i director de Dancing with Rosa, documental nominat als Premis Goya.

Sopars sense mòbil?

El conjunt del projecte, per tant, ofereix als joves l’oportunitat de viure un procés creatiu complet, des de la idea inicial fins a la projecció pública, per “copsar el funcionament de les institucions culturals, integrar-se en l’ecosistema, i viure una experiència autèntica dins del circuit cultural de la ciutat”. Ara per ara, des de Nextus ja estudien fer el salt a escala europea i traslladar la idea a Alemanya i Grècia.

Amb tot, podem esbrinar quin impacte té això en el dia a dia dels joves? “De moment, està anant tan bé que una família ens va preguntar què havíem fet, perquè el seu fill, en lloc d’estar amb el mòbil a taula havia explicat què passava a l’aula”, expressa el coordinador, el qual afegeix que s’adonen que aquest cicle “els ajuda a fer un clic, sortir de TikTok i conèixer històries reals que parlen de la nostra comunitat”, conclou Trullàs.

Els films audiovisuals de les escoles metropolitanes que es projecten el dia 5 de juny són:

Institut Príncep de Viana (Sant Andreu)
Coses petites que fan mal. Detecció de microviolències a través d’un projecte de microteatre.

Col·legi Mare de Déu de la Mercè (Sant Feliu)
Què fa especial la nostra escola. Retrat del col·legi Mare de Déu de la Mercè abans i ara.

Institució Montserrat SCCL (Sants-Montjuïc)
Les noies del B. Un documental dedicat al bàsquet femení, centrat en l’equip Barça CBS.

Institut Escola Projecte (Sarrià-Sant Gervasi)
Votem. Però no comptem. Per què els joves no senten interès en la política?

Institut Bernat Metge (Sant Martí)
Sleeping Mind. Sobre la salut mental en l’adolescència; la importància de les amistats.

Escola Gravi (Gràcia)
Temps de farra. Quines diferències hi ha en sortir de festa pels nois i les noies?

Institut Can Roca (Terrassa)
La tassa de te. Una família explica el paper del te en el seu oci.

Institut Antoni Cumella (Granollers)
Respira i aguanta. Les pressions que pateixen les dones durant l’adolescència.

Institut Celestí Bellera (Granollers)
Lust’n’Found. La música al carrer. Sobre un grup de blues que omple els carrers de música.

IE Vapor i Molí (Sant Andreu)
Gràcies a elles. Una investigació sobre els processos migratoris a Catalunya.

Institut Doctor Puigvert (Sant Andreu)
La veritat de la Trini. És la Trinitat Vella un barri conflictiu? Els veïns n’opinen.

Creixen Terrassa (Terrassa)
La meva nova vida a Catalunya. Una visió de gènere. Quatre dones nouvingudes expliquen les seves experiències a Catalunya.

Llegeix més continguts com aquest a Cultura B, la plataforma de tendències culturals metropolitanes