Fa quatre anys i mig que el martorellenc Eduard Pujol va assumir el repte de dirigir RAC1. Des de la planta 15 de la Torre Catalunya la perspectiva és allargada gràcies al lideratge de l’emissora de Godó. El Tots Som 1 ha arrelat amb força arreu i és conscient que la innovació, el talent i l’ofici seran determinants per seguir creixent.

Quin és el secret per mantenir una audiència tan fidelitzada amb la marca de RAC1 i una programació compensada que els permet ser líders en tota la franja horària de dilluns a diumenge?
La clau és haver trobat un to particular, reconegut, que s’identifica movent el dial. És una manera de parlar, de comunicar i, si vols, et diré que de viure. Som com la banda sonora d’una pel·lícula, que acompanya la vida de milers i milers d’oients. Ara com ara, RAC1 és la referència. Un fenomen transversal i proper. Parlem com molta gent perquè parlem per a molta gent.

Acaben d’estrenar nova programació i està plena de novetats. Per què assumeixen aquest repte, essent líders amb més de dos-cents mil oients respecte a Catalunya Ràdio?
Els projectes o pugen o baixen. És mentida que puguin estar-se quiets, sense pujar ni baixar. Hem entès que ara calia fer un altre pas endavant. És com una cursa. Nosaltres innovem i innovem. Però quan estem creant també estem marcant el camí. I si hi ha camí i tu t’atures, un dia et poden escurçar les distàncies. Solució? Observar el món, mirar com vivim, com canvia la societat, i canviar amb la societat. Això sí, aquests canvis només es poden fer d’una manera: amb l’ADN de RAC1, que és la innovació i el talent, i amb l’ofici. Fem ràdio perquè ens agrada fer ràdio.

La franja del vespre l’ha ocupat una proposta nova: Islàndia, amb el retorn d’Albert Om a RAC1. Què es vol transmetre als oients a aquella hora de la tarda amb aquest nou espai?
És una hora d’anades i vingudes. La ciutat, el país, bull. Els uns, cansats; els altres, il·lusionats. Però la gent es mou perquè està viva. Nosaltres volem acompanyar la gent escoltant i explicant històries. De fet, allò que defineix la ràdio és que acompanya. Ens acompanya en plural o en singular, però la ràdio és companyia. I a les set del vespre volem acompanyar el país en la que hem definit com la millor hora del dia.

El món a RAC1, Versió RAC1 i No ho sé són el pal de paller de l’emissora. El trident de RAC1 són Basté, Clapés i Pou?
Sé què vols, entenc per on vas. Em demanes per la columna vertebral, un matí fort, una tarda potent, una nit sòlida. Però et deixes La competència, i La segona hora, i el Bundó, i els esports, que són els més potents del país. I els informatius, els més escoltats segons l’EGM i els més ben valorats segons el CEO. No em vull deixar ningú perquè m’equivocaria i et faria equivocar. La idea de columna vertebral funcionaria per explicar altres models radiofònics. Nosaltres no ens podem explicar sense la idea de la continuïtat. Aquesta continuïtat ens ha fet grans.

La ràdio està en procés de canvi constant. L’èxit de RAC1 també és, sobretot, perquè es consumeix per internet i a la carta? 
El lideratge digital de RAC1 és milionari. Respecte del segon operador amb més descàrregues, la distància no es compta en milers, sinó en milions. I és evident que internet i les eines de podcast han convertit la ràdio en un miracle. De cop, és com si tothom, i a tot arreu, la gent tingués un caixer de ràdio a mà. Sí, sí, pensa-hi. Hi ha vegades que anem bojos per trobar un caixer automàtic que ens permeti treure 20 euros. Doncs imagina’t que tinguéssim a la butxaca un dispensador d’euros que ens evités el maldecap de trobar un caixer operatiu. Et pot semblar una comparació estranya, però no ho és. Tots tenim una ràdio a la butxaca i això no havia passat mai. A partir d’aquí és cert que la tecnologia ens iguala, ens posa tots en la mateixa línia de sortida, però aleshores tornem a l’element diferenciador, allò que et fa servir milions de podcast: el talent, la manera de fer, de comunicar, de parlar, de fer ràdio somrient.

Ha tocat sostre RAC1?
Espero que no. I, alerta, és una resposta reposada. No et parlo del pròxim EGM, ni del següent. Faig una resposta de mirada llarga, estratègica, de profunditat. Per créixer només cal una conjuntura d’actualitat favorable i que la tecnologia no s’aturi. La cura, l’obsessió pel producte és el tercer element, però aquest ja el tenim.

Vostè és un home de ràdio. Es va iniciar a l’emissora municipal de Martorell. Ara que passa més hores assegut en un despatx, no troba a faltar el micròfon?
És clar que sí! No hi ha dia que no noti la fiblada del micròfon, però dirigir aquesta filharmònica és un honor.

 

Entrevista publicada a Línia Nord.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram