El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha alertat sobre l’àmplia difusió que té a internet el discurs negacionista sobre la Covid-19 malgrat les mesures de control establertes per les plataformes d’intercanvi de vídeos i les xarxes socials. El CAC així ho constata en un informe on s’analitzen 35 vídeos de YouTube, Facebook, Instagram i Twitter, i que mostra la facilitat amb què la desinformació es dissemina entre les diferents xarxes.

El document –revisat pel Col·legi de Metges de Barcelona– indica que les plataformes i xarxes socials analitzades duen a terme diverses actuacions per combatre la desinformació vinculada al coronavirus, com ara la inclusió de missatges que redirigeixen a informació provinent de fonts oficials, o la retirada o l’etiquetatge de continguts.

Però tot i així, continua havent-hi vídeos que qüestionen la utilitat de les mesures de contenció recomanades per l’Organització Mundial de la Salut (com l’ús de mascareta), rebutgen la validesa de les proves PCR i les vacunes, i neguen l’origen víric de la pandèmia, que consideren que està causada pel 5G o pel rastre químic (chemtrail) dels avions. La majoria estan protagonitzats per persones que es presenten com a professionals de la medicina o de la ciència i recorren a la descontextualització de dades i fets per atorgar credibilitat a les tesis exposades, assenyala el CAC.

L’ens regulador ja ha posat en coneixement de YouTube, Facebook, Instagram i Twitter aquesta mena de continguts negacionistes sobre el coronavirus.

Unificació de criteris

El president del CAC, Roger Loppacher, considera “especialment greu que encara es puguin trobar tan fàcilment continguts de desinformació sobre la Covid-19 i que això pugui crear confusió i comprometre la salut de les persones, especialment davant la segona onada de la pandèmia”.

El directiu considera que és “urgent unificar criteris per combatre la desinformació i que totes les plataformes tinguin un sistema de revisió homogeni”. Sobre aquest punt explica que “un mateix contingut negacionista pot tenir un tractament diferenciat en les diferents plataformes”, ja que en una pot haver estat retirat mentre en una altra continua visible.

“En moments d’incertesa, la desinformació es propaga ràpidament i pot generar confusió en la ciutadania, que necessita avui, més que mai, informació fiable i contrastada sobre la pandèmia. Per tant, cal ser encara molt més contundents en la lluita contra la desinformació i el negacionisme d’una pandèmia que ens afecta a tots”, assenyala Loppacher.

“Una situació de por i amenaça com la que estem vivint activa la necessitat de buscar informació entre la població. Això genera una oportunitat per donar missatges clars a la ciutadania, però també és un escenari propici per difondre i amplificar informacions poc contrastades i perilloses”, indica el president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós. “Atès que som davant d’una malaltia altament contagiosa i amb elevada mortalitat, la més mínima banalització suposa un gran risc”, afegeix.

“Cal també fer autocrítica davant missatges que, de vegades, i des de diferents àmbits, han pogut ser contradictoris, ja que això ha donat ales a certs discursos negacionistes”, admet el secretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky. “Amb tot, és important destacar que totes aquestes fake news contenen contradiccions importants i es basen en arguments arbitraris i en l’oportunisme ideològic de diferents sectors”, apunta.

Anàlisi en tres àmbits

L’informe del CAC analitza la presència de continguts negacionistes sobre la pandèmia en relació amb tres àmbits. El primer fa referència a la negació de la utilitat de les mesures de contenció contra la pandèmia recomanades per l’OMS i les autoritats sanitàries. Així, un 42,9% dels continguts detectats afirma que les mascaretes no serveixen per filtrar el coronavirus, qüestiona la validesa de les proves PCR o bé al·lega suposats riscos per a la salut.

Un segon àmbit està configurat per aquells vídeos que defensen posicionaments contraris a la vacunació. Aquests continguts neguen la utilitat d’una futura vacuna per combatre la infecció per coronavirus i en qüestionen la seguretat, o bé presenten la vacunació prèvia com a causa del desenvolupament de la malaltia:

El tercer àmbit és el rebuig a l’origen víric i natural de la pandèmia, una tesi que defensa el 68,6% dels vídeos que configuren la mostra de l’informe. En canvi, s’al·ludeix a teories de la conspiració diverses, com les que vinculen la Covid-19 amb el desplegament de la tecnologia 5G, el rastre químic que deixen els avions o la suposada instauració del denominat “nou ordre mundial”. També hi ha vídeos que qüestionen l’existència mateixa del virus SARS-CoV-2 o de la pandèmia de Covid-19.

Estratègies

L’informe del CAC també identifica les estratègies utilizades. Així, constata que els vídeos negacionistes pretenen tenir credibilitat, i, per tant, difusió, gràcies a la utilització d’elements visuals i verbals que pretenen conferir una aparença científica al discurs negacionista: l’ús d’un llenguatge amb conceptes mèdics o biològics i l’aparició de persones amb les bates blanques associades a l’àmbit sanitari en situacions en què no es realitza cap atenció mèdica.

Una altra de les estratègies detectades és la presentació de casos particulars com a evidència dels arguments defensats, alhora que s’ignora aquella informació que podria contradir-los. És el cas dels reptes o challenges #filmatuhospital i #filmyourhospital, que insten a enregistrar centres mèdics per mostrar suposades sales buides i personal sanitari sense ocupació, de manera que, segons el relat que es desenvolupa, es demostraria la inexistència de la pandèmia:

Per a l’informe s’han considerat negacionistes les teories que contradiuen el consens científic i que han estat qualificades com a falses per part de l’OMS o per les plataformes de verificació de dades de l’Estat espanyol que han signat el Codi de principis de l’International Fact Checking Network.