El CAC ha fet públic l’Informe de l’audiovisual a Catalunya 2016, el qual presenta una radiografia sobre el sector des de la perspectiva legislativa, econòmica i empresarial, així com de l’oferta i del consum de continguts.

El treball mostra que la digitalització de la televisió i la conseqüent multiplicació del nombre de canals ha comportat un resultat diferent per als grups audiovisuals estatals que per als catalans. Mentre que els primers van mantenir l’audiència conjunta, i fins i tot la van augmentar lleugerament, els grups catalans van veure com l’audiència total es reduïa de manera substancial.

En concret, les cadenes estatals han passat de les cinc que hi havia l’any 2000 a les 32 actuals (l’any passat es va completar l’oferta amb sis noves incorporacions), mentre que l’audiència acumulada global ha crescut del 69% de fa 17 anys al 70,4% de 2016.

Per la seva part, els canals catalans han passat de dos a vuit en el mateix període, mentre que l’audiència ha disminuït del 26,1% assolit el 2000 al 18,7% de l’any passat.

Equilibri a la ràdio

L’informe indica que la ràdio es troba en una situació molt diferent a la televisió, ja que el sector està subjecte a la legislació catalana (destaca especialment la Llei de política lingüística i la de comunicació audiovisual), i la Generalitat té plenes competències per atorgar les llicències als operadors mitjançant concursos.

Tot plegat fa que la configuració del mercat radiofònic sigui força diferent del televisiu i s’assoleixi l’equilibri. En concret, de gener a novembre de 2016, el conjunt de prestadors catalans va acumular una audiència mitjana diària de 2,398 milions d’oients, mentre que els grups estatals van registrar 2,337 milions d’oients.

Les receptes del ‘Llibre blanc’

L’Informe de l’audiovisual a Catalunya 2016 recull les diferents iniciatives que s’han dut a terme durant el 2016 per tractar de redreçar la situació, principalment en el camp televisiu. La més destacada va ser l’elaboració del Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya, que va redactar el CAC per encàrrec del Parlament, i que es va presentar el passat gener.

Entre altres qüestions, el document proposa revertir la disminució progressiva d’ingressos públics destinats al sector audiovisual dels darrers anys i demana igualar l’aportació pública a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals als paràmetres dels països i territoris europeus de dimensions similars a Catalunya.

El resultat hauria de ser un augment de l’aportació pública anual per a la CCMA de 137 milions d’euros, amb la puntualització que els nous recursos s’haurien de destinar a la producció de continguts, especialment ficció, per tal de recuperar públics estratègics, i a noves plataformes de distribució d’aquests continguts.

A banda, el Llibre blanc proposa crear una plataforma de televisió sota demanda amb els continguts més destacats de producció catalana, projecte inspirat en el BritBox, un partenariat públic-privat entre BBC, ITV i la productora AMC, per distribuir els seus continguts de ficció en un únic servei de subscripció de vídeo sota demanda als EUA.

En relació amb el desequilibri entre l’oferta televisiva de grups estatals i catalans, el Llibre blanc demana dotar Catalunya de competències en la gestió del domini públic radioelèctric.