El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha presentat una sèrie d’al·legacions a l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual que el Govern espanyol havia sotmès a informació pública, i que ha de transposar la Directiva europea aprovada fa dos anys.

En les al·legacions, el CAC constata la necessitat d’incorporar en el text definitiu un “nou enfocament” que reflecteixi la diversitat cultural i lingüística interna de l’Estat. En aquest sentit, considera que caldria preveure “mesures concretes” en relació amb la producció i la promoció de les llengües oficials altres que la llengua castellana.

Pel que fa a l’obligació de finançament d’obra europea, l’ens regulador proposa incrementar la contribució del 5 al 10% d’ingressos per als serveis de televisió a petició, en la línia d’altres països europeus. En el cas de les televisions lineals, el CAC proposa mantenir el sistema vigent, del 5% per a les televisions privades i el 6% per a les públiques.

Així mateix, demana fer “efectiva” la diversitat cultural i que el 50% de la quota d’obres en llengües de l’Estat espanyol es destini a obres audiovisuals en català, basc o gallec, atesa la seva “situació de precarietat” en l’àmbit audiovisual, o com a mínim un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials.

D’altra banda, es reclama una presència mínima de la llengua catalana en el catàleg dels serveis televisius a petició. Segons l’Avantprojecte, aquests hauran de garantir una quota mínima del 30% del seu catàleg en obres audiovisuals europees i, d’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes. El CAC subratlla que el nou text no introdueix cap percentatge concret per a llengües cooficials altres que la castellana. Per tant, reclama que, del 50% esmentat reservat a llengües oficials, el 50% sigui per al català, el basc o el gallec.

En relació amb la prominència d’aquestes obres, el CAC demana que la nova normativa defineixi els continguts de servei públic i els continguts en català, basc o gallec com a continguts d’interès general.

Així mateix, el Consell de l’Audiovisual entén que l’Avantprojecte hauria de preveure que els catàlegs dels serveis de vídeo a petició incorporessin les versions ja doblades o subtitulades al català de les seves obres.

Invasió de competències

L’ens regulador català considera que diverses disposicions de l’Avantprojecte se superposen amb competències exclusives de la Generalitat pel que fa a l’àmbit audiovisual.

En relació amb l’organització dels prestadors del servei públic audiovisual, l’Avantprojecte preveu una regulació detallada respecte dels òrgans de governança i gestió del servei públic de comunicació audiovisual (mandats marc, contractes programa, etc.) que contradiu el que preveu l’Estatut de Catalunya, que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’organització de la prestació d’aquest servei.

Per això, el Consell de l’Audiovisual proposa que es faci una regulació de mínims “respectuosa” amb la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya.

En relació amb els mitjans de comunicació televisius i radiofònics comunitaris, el CAC recorda que aquesta també és una competència exclusiva de la Generalitat. A més, posa en dubte la previsió de l’Avantprojecte, ja que no té en compte l’existència d’una amalgama de serveis, en què conflueixen aquells que són pròpiament comunitaris sense ànim de lucre i els que sota aquest pretext actuen com a prestadors sense títol de caràcter comercial.

El CAC demana més competències

En les al·legacions, el CAC explicita la necessària col·laboració –que preveu i promou la Directiva europea– entre les diferents autoritats audiovisuals independents existents a l’Estat per tal d’assolir els objectius que es persegueixen. En aquest sentit, es posa en relleu que les tasques realitzades i l’experiència assolida en aquests darrers anys per institucions com el CAC permeten aportar coneixements, especialment en matèria de protecció de les persones menors d’edat, discurs d’odi, publicitat encoberta, desinformació o alfabetització mediàtica.

En conseqüència, i seguint l’exemple de la Llei per la qual es regulen les relacions entre el Defensor del Poble i les figures similars en les diferents comunitats autònomes, el CAC assenyala caldria que es preveiés una “actuació concertada” entre les autoritats reguladores independents existents a l’Estat en matèria de supervisió i control dels serveis de comunicació audiovisual lineal i a petició, i les plataformes d’intercanvi de vídeos.

Finalment, el Consell de l’Audiovisual considera “convenient” incorporar a l’Avantprojecte una disposició final que estableixi que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i les autoritats reguladores independents creades com a tals a l’Estat han d’establir mecanismes de participació en el Grup de Reguladors Europeus de Serveis Audiovisuals (ERGA).