El Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya han elaborat la guia Recomanacions sobre la cobertura informativa d’actes terroristes adreçades als professionals de la informació i empreses periodístiques.
Les recomanacions estan distribuïdes en cinc apartats, el primer d’ells dedicat als terroristes. Les recomanacions indiquen que correspon a les autoritats determinar formalment l’autoria d’un acte terrorista i que, per tant, els mitjans s’han d’abstenir de difondre especulacions o rumors. També assenyalen que cal tenir una cura especial amb el tractament periodístic que és dóna als terroristes per evitar donar-los protagonisme i que, des de la seva perspectiva, apareguin com a herois. El tractament més adequat és, diuen, considerar-los presumptes autors d’un delicte.
Pel que fa als comunicats o vídeos subministrats per grups terroristes, només s’haurien de difondre un cop feta una edició que mantingui els aspectes informatius, però que n’elimini elements propagandístics. També es recorda que els actes terroristes els cometen individus i no països, ètnies o religions. Per tant, es recomana evitar termes com ara “terrorisme islàmic”, que hauria de ser substituït per “terrorisme gihadista”.
El segon apartat fa referència als drets de les víctimes. Es recomana abstenir-se de difondre imatges de cossos de víctimes mortals si se les pot reconèixer; es podrien emetre imatges de cossos coberts sempre que la cruesa de les imatges, segons el criteri dels periodistes, no ho impedeixi. En el cas de víctimes supervivents, només s’haurien de prendre imatges o declaracions quan les persones afectades ho autoritzessin expressament. En la resta de casos, caldria tractar les imatges per tal d’evitar-ne la identificació, segons les recomanacions del CAC i el CPC.
El tercer punt fa referència als drets de l’audiència. El document assenyala que el nivell de duresa de les imatges que rebi ha d’estar justificat editorialment, en funció de si aporten elements informatius rellevants i no pas per la seva morbositat. Les recomanacions recalquen que la ciutadania té dret a no accedir a continguts violents, especialment durant l’horari protegit, i afirmen que sempre cal advertir prèviament de la naturalesa violenta de les imatges.
El quart apartat correspon als periodistes i alerta sobre l’impacte sense restriccions que reben aquells que són enviats als llocs dels fets, igual com els passa als cossos de seguretat i sanitaris. La reacció d’aquests professionals davant escenes de terror es manifesta amb estrès i, en alguns casos, amb xoc posttraumàtic. El document afirma que és convenient oferir-los, ja siguin periodistes de plantilla o freelance, la possibilitat de rebre assistència psicològica.
El darrer punt tracta sobre les autoritats. El text assenyala que els cossos d’intervenció (policia, protecció civil, bombers, etc.) assumeixin l’assistència als mitjans de comunicació tot garantint un tracte respectuós, diligent i igualitari.
