La comissió permanent del Consell General de Poder Judicial ha aprovat que les col·laboracions habituals o periòdiques de jutges amb un mitjà de comunicació són compatibles amb l’actuació jurisdiccional, de manera que autoritzarà aquesta activitat sempre que es compleixin determinats requisits.
Aquests són que l’activitat es desenvolupi fora de l’horari d’audiència pública; que no comporti el risc d’impedir o menyscabar el compliment dels deures judicials ni el de comprometre la imparcialitat o independència del jutge, i que aquest no tingui l’obligació de prestar una atenció preferent a l’exercici de les seves funcions (situació que es pot produir quan l’òrgan judicial presenti un retard imputable al seu titular).
A més, la participació habitual dels membres de la carrera judicial en un mitjà mai pot consistir en un assessorament jurídic, ja que els jutges tenen prohibit qualsevol tipus d’activitat jurídica fora de l’estrictament jurisdiccional. En aquest sentit, l’assessorament jurídic es concep com a aquella activitat d’estudi i anàlisi que permet determinar la posició jurídica en un determinat assumpte. Aquesta activitat s’ha de diferenciar d’altres que sí que estarien a l’abast dels jutges, com la tasca pedagògica de la llei o la d’opinió com a jurista sobre assumptes de rellevància pública o interès general.
L’informe del CGPJ indica que, per tal de reconèixer o no la compatibilitat, és irrellevant que la col·laboració amb el mitjà sigui o no retribuïda, però adverteix que aquesta remuneració hauria de ser la prevista per a aquest tipus d’intervencions per no posar en risc l’aparença d’independència i imparcialitat del jutge. A més, assenyala que la participació ocasional o puntual en un mitjà no està subjecta al previ reconeixement de la compatibilitat per part del CGPJ.
La denegació de la compatibilitat s’ha de basar “en fets objectius o raons concretes” que posin de manifest que la participació habitual en col·loquis o programes de mitjans de comunicació “impedeix o menyscaba l’estricte compliment dels deures judicials o compromet la imparcialitat o independència, o la seva aparença”. La coincidència de la col·laboració amb l’horari d’audiència pública implicarà sempre la denegació de la compatibilitat.
Llibertat d’expressió limitada
El dictamen tambçe assenyala que, sigui quin sigui el tipus de col·laboració amb un mitjà (ocasional o habitual), els jutges han de tenir en compte que l’exercici del seu dret a la llibertat d’expressió “està sotmès a uns límits específics i més estrictes”, derivats de la naturalesa de la funció jurisdiccional que exerceixen.
En aquest sentit, recalca que la Llei Orgànica del Poder Judicial imposa el el deure de secret respecte de les deliberacions, el deure de sigil respecte dels fets que coneguin en l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals, i els prohibeix dirigir a poders, autoritats i funcionaris públics “felicitacions o censures pels seus actes”.
A més, recorda que la doctrina del Tribunal Suprem estableix que la llibertat d’expressió dels membres de la carrera judicial s’ha d’exercir amb una “prudència i moderació” que permeti preservar la seva imparcialitat i autoritat.
