El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha impulsat el manifest Per un periodisme digne, el qual denuncia les diverses formes que adopta la precarietat en la professió i defensa l’exercici del periodisme en condicions dignes. El document es va presentar en la jornada sobre precarietat laboral organitzada el passat divendres: “Cal garantir unes condicions laborals dignes, perquè un periodisme precari deixa la ciutadania molt coixa de democràcia”, va ressaltar la degana del CPC, Neus Bonet.

El manifest fa una sèrie de reclamacions a ampreses de comunicació i també a administracions i organismes públics: contractar professionals amb la formació i capacitat adequades; oferir remuneracions justes; acabar amb les pràctiques i les condicions abusives, i equiparar les condicions dels autònoms a les dels periodistes contractats.

Durant la jornada també es va presentar la campanya #GratisNoTreballo de denúncia de les ofertes laborals abusives, i el Manual de bones pràctiques en la contractació de periodistes a l’administració i organismes públics.

Per un periodisme digne

El periodisme és un dels pilars que apuntala una societat plural i democràtica, ja que la informació veraç i contrastada és imprescindible perquè la ciutadania pugui decidir lliurement el seu futur.

Per tal de poder complir amb aquest mandat, els periodistes han de poder treballar amb uns contractes i unes retribucions dignes, però des del col·lectiu observem amb preocupació com les condicions laborals dels periodistes han empitjorat paulatinament en els darrers anys, tant per la crisi econòmica que ha sacsejat el país com pel canvi de model derivat de la irrupció dels nous mitjans digitals.

La precarietat laboral adopta diverses formes:

• “ofertes” laborals abusives que no s’acosten ni de lluny al salari mínim interprofessional.

• menys contractes laborals i proliferació de “col·laboradors” que cobren per peça, sovint amb unes retribucions mínimes que amb prou feines els serveixen per pagar les quotes de la Seguretat Social.

• “falsos autònoms” a qui l’empresa no fa un contracte de treball però a qui obliga a adaptar-se a les exigències horàries i laborals com si fos un empleat a temps complet.

• redaccions amb els salaris congelats o reduïts i on sovint es dona una doble escala salarial entre aquells que hi treballaven des d’abans de la crisi econòmica i els que han entrat després.

• mitjans que cada cop més sovint demanen col·laboracions gratuïtes.

• empreses que utilitzen estudiants en pràctiques per cobrir llocs de treball estructurals.

• i un llarg etcètera.

Des del col·lectiu volem mostrar la nostra preocupació perquè la manca d’unes condicions laborals dignes debilita la professió i fa els treballadors més vulnerables a les pressions derivades de nous fenòmens com la “lluita pels clics”, les notícies falses o el sensacionalisme.

Sense una seguretat laboral i unes retribucions dignes, el periodisme corre el risc d’ésser cada cop més dòcil i uniforme, incapaç de complir el seu compromís amb la democràcia.

Per tot això, reclamem:

• Que els mitjans i empreses de comunicació, així com les administracions i organismes públics, contractin periodistes amb la formació i capacitat adequades per a les tasques relacionades amb la informació i la comunicació.

• Que aquests professionals rebin una remuneració justa atenent a la seva experiència i formació.

• Que s’acabin les pràctiques abusives com ara el treball gratuït d’estudiants i llicenciats un cop finalitzin les seves pràctiques curriculars.

• Seguint les directrius de la Charter of Freelancers de la Federació Internacional de Periodistes, demanem que els autònoms tinguin condicions equiparables als dels empleats. Això inclou el dret a un contracte escrit, a poder negociar de forma justa les seves retribucions i drets d’autor, que se’ls garanteixi protecció per part de la Seguretat Social i que, quan se’ls enviï a zones de conflictes, gaudeixin de la mateixa protecció, formació i assegurances que la resta d’empleats.

• Que s’acabi amb els horaris laborals abusius, facilitant la conciliació laboral i familiar dels professionals. Proposem utilitzar l’ús de les noves tecnologies per tal de flexibilitzar horaris, sempre que això no obligui els professionals a estar disponibles les 24 hores del dia.

• Que les retribucions de periodistes i comunicacions no es limitin mai al salari mínim interprofessional. La formació i responsabilitat dels periodistes ha de ser reconeguda en les seves retribucions.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram