El conflicte laboral de betevé continua latent i judicialitzat, malgrat el maig de 2018 es van internalitzar 177 treballadors dels serveis informatius i tècnics que estaven subcontractats a través de BCN Audiovisual (filial de Lavinia).

Informació i Comunicació de Barcelona, l’empresa municipal que gestiona el mitjà, va complir amb una històrica reclamació de la plantilla, però els litigis oberts per “cessió il·legal” s’han mantingut, ja que la internalització no va ser completa: ni es van equiparar les condicions laborals i salarials amb les dels treballadors d’ICB, ni es va fer retroactivament, tal com havien dictaminat les sentències prèvies.

De fet, totes s’han resolt en el mateix sentit: la plantilla ja acumula sis sentències favorables del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que els dona la raó i obliga l’empresa municipal a equiparar el salari i la categoria laboral amb ICB, a més d’abonar les diferències des de l’any anterior a la presentació de les demandes.

Dos ‘nivells’ laborals

De les sis sentències del TSJC, quatre eren de treballadors de BCN Audiovisual, una d’Antena Local (filial de Mediapro) i una altra de Televisions Locals de Districte. En total els afectats són 22 treballadors, però les sentències només s’han aplicat a 18. L’excepció són els quatre de Districte, perquè l’empresa ha presentat recurs de cassació.

Així doncs, actualment, en la plantilla de betevé internalitzada l’any passat hi conviuen dos nivells laborals: la dels 18 treballadors als quals s’ha equiparat laboralment i salarial amb els d’ICB, i la resta.

Amb tot, hi ha una quinzena de sentències favorables del Jutjat Social recorregudes per l’empresa que afecten més de 40 persones, les quals s’intueix que el TSJC resoldrà com les sis anteriors. I al juny hi haurà dos macrojudicis al Social que afecten més de 70 treballadors. De fet, només hi ha 19 persones de la plantilla que no han denunciat ICB.

Aquesta judicialització podria allargar el conflicte laboral fins al 2022, en cas que l’empresa municipal continuï recorrent les sentències desfavorables.

Des del comitè d’empresa no s’entén que ICB es negui a abordar les condicions laborals dels treballadors no equiparats, ja que, com s’ha vist fins ara, els tribunals els continuen donant la raó. A més, com més s’ajorna l’assumpció de les sentències per a tota la plantilla, més puja la factura per a les arques municipals, tant pel cost d’estirar el procés judicial com pels interessos que s’han d’abonar.

Els representants de la plantilla confien que, un cop passades les eleccions, s’obrin de nou negociacions i no faci falta esperar a una última sentència del TSJC per resoldre definitivament la situació.