El corresponsal a Egipte d’El País, Ricard González, ha hagut de marxar del país davant del “risc imminent” de ser arrestat i processat, segons li van advertir les autoritats espanyoles. El periodista, que vivia a Egipte des de feia quatre anys, considera l’incident “molt sorprenent”, ja que el president Abdel Fattah al-Sisi havia declarat públicament en diverses ocasions que va ser un error obrir un procés judicial contra reporters estrangers i que haurien d’haver estat deportats, segons explica en una columna a El País.
González diu no entendre per què va ser “assenyalat” dins la comunitat de corresponsals, ja que havia tingut contactes amb l’oposició com la majoria dels seus col·legues. Tot i admetre haver escrit sobre “temes espinosos” i que els editorials d’El País han estat molts crític amb el Govern actual, assegura que la cobertura del diari “no ha estat una excepció” entre la premsa internacional.
El periodista català també esmenta que la seva situació podria ser producte de la publicació del llibre Ascenso y caída de los Hermanos Musulmanes, publicat al març, on analitza aquest moviment islamista després de la Revolució Egípcia, malgrat segons ell no n’ofereix precisament una imatge positiva.
Les dificultats i els perills de treballar a Egipte
Ricard González explica que, en general, els periodistes estrangers s’han acostumat a treballar sota pressió. “Les mesures d’assetjament per part de les autoritats egípcies són variades i van des de la imposició de nous obstacles administratius a l’arrest durant vàries hores sense falta aparent”, afirma en el seu escrit, on apunta que, actualment, obtenir un visat temporal de periodista és “gairebé impossible”.
A banda, González assenyala que els mitjans de comunicació oficialistes propaguen que tots els corresponsals són espies o treballen per a forces que volen desestabilitzar el país, “posant en risc la seva integritat física”.
El periodista d’El País, però, remarca que els professionals egipcis estan exposats a “perills molt majors”, especialment els que treballen per a mitjans en llengua àrab. “Aquells que s’atreveixen a desviar-se de la narrativa oficial s’arrisquen a ser acomiadats, detinguts, processats i fins i tot torturats”, explica. En aquest sentit, recorda que, segons un informe del Comitè per a la Protecció dels Periodistes, hi ha 18 reporters en presons egípcies a causa de la seva tasca, però que d’acord amb la Xarxa Àrab de Drets Humans, podrien superar la seixantena.
Ricard González destaca la importància de la tasca dels corresponsals, ja que cobreixen temes que “mai” passarien el filtra de la censura o l’autocensura dels principals mitjans egipcis. “Sense els mitjans forans, les veus de moltes víctimes quedarien sepultades sota una espiral de por. D’aquí que sigui crucial que els governs occidentals es comprometin a preservar espais de llibertat per als corresponsals a Egipte”, rebla.
