El Govern aposta per combatre la desinformació també des de les subvencions als mitjans

El Govern treballarà perquè tots els suports que arribin als mitjans de comunicació catalans en forma de subvenció estructural o de projectes serveixin com a “mur de contenció” contra la desinformació, en la mateixa línia que ha marcat Europa amb del Reglament de llibertat dels mitjans de comunicació. Aquesta és una de les principals conclusions de la intervenció del secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Carles Escolà, en la comissió d’Afers Institucionals del Parlament.

Escolà ha assegurat que la Secretaria té un doble objectiu prioritari. D’una banda, aposta pel “foment dels mitjans de comunicació catalans, amb l’objectiu de mantenir un ecosistema ric i divers, on la pluralitat i la qualitat impulsin la innovació, afavoreixin el debat públic i consolidin la nostra identitat democràtica”. De l’altra, es compromet amb “la difusió institucional, una eina clau per poder apropar l’acció de l’Administració de la Generalitat, de manera clara, coherent i transparent, a la ciutadania”. I tot plegat sense oblidar “el suport a la llengua catalana que impliquen totes aquestes ajudes”, ha remarcat.

Les bases de les subvencions s’actualitzaran

Carles Escolà ha anunciat que aquest 2025, el Govern de Salvador Illa mantindrà els 15 milions d’euros en subvencions als mitjans. Del total, el 75% es dedicarà a les subvencions estructurals per tal d’assegurar “la professionalitat i la sostenibilitat dels mitjans amb ajuts més objectius que redueixen les incerteses”. I el 25% restant serà per a subvencions a projectes, “enfocades en aquells que actuïn com a autèntiques palanques de canvi o modernització del sector, sense caure en ajuts recurrents”. La convocatòria de 2025 es publicarà en les pròximes setmanes.

Escolà també ha avançat que la Secretaria està revisant les bases de les subvencions de cara al 2026 amb l’objectiu “d’adequar-les a la realitat actual i els nous marcs normatius”, com ara l’esmentat Reglament de llibertat dels mitjans, i “incorporant criteris deontològics i de transparència que compleixin els nous estàndards europeus”.

Escolà: “La transició cap a l’UHD ha de permetre que la TDT segueixi sent un model competitiu i sostenible, un mitjà ara per ara que és el de més fàcil accés i més generalitzat”

Un altre pilar “fonamental” per a la Secretaria és l’ordenació tècnica i la planificació de l’espai radioelèctric, tant de la TDT com l’FM. “Un dels objectius prioritaris en aquest àmbit és assegurar que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals pugui accedir a la implantació de la tecnologia ultra alta definició”, ha dit Carles Escolà.

En aquest sentit, ha explicat que la incorporació de l’UHD no només representa una millora substancial en la qualitat d’imatge i so, sinó que també és una peça clau per garantir la continuïtat de la TDT més enllà del 2030, tal com indica la Unió Europea. “Davant un context de transformació digital accelerada i l’expansió de les plataformes de distribució per internet, la transició cap a l’UHD ha de permetre que la TDT segueixi sent un model competitiu i sostenible, un mitjà ara per ara que és el de més fàcil accés i més generalitzat”, ha apuntat.

Escolà ha explicat que, probablement, el Reial decret de la TDT que el Govern espanyol preveu aprovar aviat incorpori la possibilitat que les televisions autonòmiques accedeixin a la fase 1 d’implantació de l’UHD. Això hauria de permetre que la CCMA “pugui situar-se al mateix nivell tecnològic que altres grans operadors, com RTVE, Atresmedia i Mediaset, amb la qual cosa es garanteix la seva presència i competitivitat en el nou escenari audiovisual”. Segons ha dit el secretari, no és tan sols una qüestió de qualitat tècnica, sinó també “d’assegurar el futur de la TDT com a model de distribució universal, gratuït i accessible per a la ciutadania”.

Ús compartit publicoprivat del segon MUX

Per fer efectiu l’accés a l’UHD es necessita activar el segon múltiplex de què disposa Catalunya, adjudicat en el seu dia a Emissions Digitals de Catalaunya (per on emetia 8tv) i clausurat l’octubre de 2023.

La Secretaria defensa que la gestió del segon MUX permetria assegurar l’espai necessari perquè la CCMA pugui emetre en UHD, i donar resposta a la sol·licitud de RTVE per disposar d’un canal específic a Catalunya per emetre 24 hores en català. A més, s’obriria la porta a un possible operador privat a Catalunya, procés que hauria de ser formalitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Així doncs, el Govern proposa destinar el 50% de l’espai d’aquest MUX a la CCMA, un 25% a RTVE, i el 25% restant a un operador privat. “Aquesta distribució no només permetrà que la televisió pública catalana faci la transició cap a l’UHD en igualtat de condicions amb els grans operadors estatals, sinó que també contribuirà a reforçar la indústria audiovisual catalana i ampliarà l’oferta de continguts en la nostra llengua”, ha afirmat Escolà.

Nova llei de de la comunicació audiovisual

Aquest any, el Govern impulsarà dues lleis en l’àmbit de la Secretaria. Per una banda,  l’anunciada llei pròpia de l’ACN, la qual “permetrà consolidar el model de desgovernamentalització i dotar l’agència d’un marc jurídic estable que reforci la seva independència i la seva funció de servei públic”, ha defensat el secretari

I per l’altra, l’actualització de la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya. Sobre aquesta, Carles Escolà ha assegurat que es tindrà en compte l’Avantprojecte de llei aprovat per l’anterior Executiu de Pere Aragonès, que ja incorporava l’adaptació a la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual de 2018, però que no preveia el Reglament de llibertat dels mitjans de 2024.

“L’objectiu és garantir que la nova llei sigui plenament coherent amb el marc europeu, incorporant les garanties necessàries per reforçar la pluralitat, la independència dels mitjans i l’adaptació del sector a l’ecosistema digital”, ha reblat Escolà.

El Govern reordenarà els múltiplexs abans de l’estiu perquè TV3 pugui emetre en ultra alta definició